Es veu que a Vox li ha sortit una “ala dura”, segons la portada de La Razón. No és cap tret facial ni malaltia, no, sinó la facció —mai millor dit—que ha deixat la comunitat autònoma de Múrcia sense govern perquè Ciutadans no s’avé a signar un pacte amb ells i el PP. Amb l'invent de “l’ala dura”, La Razón vol fer passar per centrats/centristes el PP i Cs i, sobretot, donar una mica d’esperança a l’afició. Representa que el cabdill Abascal encapçala “l’ala tova” i s’hauria compromès a acceptar el trifachito murcià. No s’amoïnin, hi haurà una segona oportunitat, insinua el diari per assuaujar el disgust de la seva parròquia. Per si de cas, l’editorial qualifica l’actitud de Vox de “sabotatge”, que és com en diuen quan un partit decideix fer el que no els agrada.
Tampoc agrada a El Mundo, que no s’està de romanços editorials i fa servir la paraula terrible per titular la informació principal: “Vox saboteja el PP i Cs…”. Espantats com estem amb la sèrie Chernobyl, la paraula sabotatge evoca la imminència d’una catàstrofe colossal, gairebé la fi del món. L’ABC, en canvi, va més tranquil i explica que la rebequeria de Vox és “ara per ara”, com volent dir el que anuncia en un subtítol: “En breu, [Vox] donarà suport al candidat del PP”. Tranquils.
Arruïnar el relat
La por d’aquells diaris és que els arruïnin el relat que van construir el dia següent a les eleccions de maig: el PSOE guanya, sí, i ens fa ràbia, però la dreta resisteix a Madrid, com el poblet dels gals d’Astèrix. El País i El Periódico es freguen les mans (“fracàs del bloc de la dreta”, diu el diari madrileny; “El PP tremola a Madrid”, el barceloní). També fa gràcia el mal humor i la bronca dels tres diaris de la dreta, molt irritats perquè Vox no acota el cap.
Altres curiositats de les portades d’avui. Una és que passa molt desapercebuda la proposta del president del Parlament, Roger Torrent, que ahir a Madrid oferia un referèndum à la canadien, és a dir, l’Estat el permet sempre que els termes de la pregunta siguin clars i després ja veurem què en fem del resultat. Borrell ja ha dit que ni de conya i Sánchez, menys directe, també. Les portades d’El Periódico i de La Vanguardia es queden en la proposta de Torrent. El diari dels Moll ho maquilla com que ERC "s’allunya de la DUI", passant de puntetes pel fiasco. L’Ara ho explica tot i parla de la resposta negativa “instantània”, com fa El Punt Avui. És “l’ala dura” del govern espanyol.
Aquesta ONU no ens agrada
Una altra curiositat és que en cap portada fa sort l'aval de la jutge de vigilància penitenciària a la decisió de la Generalitat de permetre que Oriol Pujol surti cada dia de presó per anar a treballar. Tantes portades quan li van concedir (i revocar) el tercer grau i avui ni mitja línia. Una més: El Mundo destaca que un informe de l’ONU “certifica el sadisme de la dictadura chavista”. També ahir, un altre informe de l’ONU qualificava d’arbitràries les presons dels consellers Rull, Bassa, Forn i Romeva, com ja va fer amb les de la resta de presos polítics. Però d’aquesta ONU no se’n canta ni gall ni gallina. L’informe sobre els presos polítics catalans deu ser cosa de “l’ala dura” de l’ONU.
El Punt Avui no aprofita el concepte de La Razón per explicar la compareixença del president Torra al Tribunal Superior de Catalunya: “L’ala dura de l’independentisme…”, etcètera.
L’últim apunt fa referència a un clàssic: tota la premsa de Madrid remarca l’enrabiada del govern espanyol en saber que els Estats Units han demanat a la marina de sa majestat britànica, i no a l’armada espanyola, que intercepti un petrolier carregat amb cru de l’Iran que passava prop de Gibraltar, en aigües que Espanya considera seves. Segurament és culpa de “l’ala dura” del Pentàgon.
