El Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l'ONU considera que la presó preventiva de Quim Forn, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa és "arbitrària", seguint el mateix criteri expressat en el cas de Junqueras, Sánchez i Cuixart.

Segons recull un informe, el grup demana al govern espanyol que adopti les mesures necessàries per remeiar la situació dels presos "sense dilació", deixant-los en llibertat "immediatament". A més, també sol·licita que se'ls concedeixi el dret "efectiu" a una indemnització i altres tipus de reparació i s'adoptin les mesures pertinents "contra els responsables de la violació dels seus drets".

Aquest és el segon dictamen del grup de treball sobre detencions arbitràries de l'ONU sobre els presos: al maig ja va emetre un informe en el qual demanava la llibertat del vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, i el diputat de JxCat i expresident de l'ANC Jordi Sànchez.

Segons el grup, la detenció de Forn, Rull, Romeva i Bassa va ser resultat "de l'exercici dels seus drets a la llibertat de consciència, opinió, expressió, associació, reunió i opinió política" contravenint articles de la Declaració Universal de DDHH i del Pacte. A més, també conclouen que s'ha vulnerat la seva presumpció d'innocència.

En l'escrit, argumenten que la detenció a partir de l'inici del procés penal en els casos de Forn, Rull, Romeva i Bassa "es torna inversemblant si s'analitza en el moment polític convuls en què es va presentar l'acusació".

A més, el grup qüestiona les acusacions contra els encausats al Suprem i considera que les accions de Forn, Rull, Romeva i Bassa anteriors o posteriors al 20 i el 21 de setembre del 2017 "no van ser violentes ni van buscar incitar a la violència".

Els experts recorden que l'element de la violència és "essencial" per la qualificació penal dels delictes de sedició i rebel·lió i constaten que, contràriament a l'ús d'aquesta, les seves conductes van consistir en "l'exercici pacífic de drets i llibertats" protegit per les lleis internacionals. D'altra banda, el grup afirma que "no ha estat convençut" sobre altres conductes encaminades a l'organització de l'1-O que poguessin considerar-se "delictives".

Així, la "inexistència de l'element de violència" i altres conductes "prohibides" genera en l'ONU la "convicció" que les acusacions penals i el judici "tenen per objecte coaccionar-los per les seves opinions i expressions polítiques en torn a la independència".

També mencionen que Forn va oferir renunciar al seu rol polític per intentar ser alliberat i que Bassa va tornar el seu certificat d'elecció i conclouen en aquesta línia que en el cas dels quatre presos s'ha intentat "inhibir-los de perseguir aquest fi per mitjans polítics".

L'argumentari, escrit pels experts mentre encara se celebrava el judici de l'1-O al Suprem, també carrega contra el fet que la causa no es jutgés a Catalunya. La jurisdicció territorial, personal i material a la que li correspondria haver investigat els fets, asseguren els experts, era la dels tribunals de Catalunya "atès que els crims presumptament van ser comesos en territori de Catalunya, així com per funcionaris del govern i parlamentaris catalans".

En el text, de 17 pàgines, els membres del Grup de Treball de Detencions Arbitràries també inclouen en el seu argumentari algunes idees a les quals ja es referia l'opinió de Junqueras, Sánchez i Cuixart. Per exemple, també es remet a la resolució del tribunal d'Schleswig Holstein en el cas de l'euroordre contra Carles Puigdemont i menciona les declaracions de la llavors vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría sobre "decapitar" l'independentisme.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat