Pel que es veu a les portades, la nova normalitat serà no saber en què consisteix la nova normalitat, excepte per una cosa: si no dus posada la mascareta en espais tancats et poden clavar cent euros de multa.

La idea del decret de l’anomenada “nova normalitat” sembla que no és promoure l’ús de la mascareta perquè és convenient, prudent i beneficiós, i organitzar-ne el proveïment. El decret insisteix a reprogramar la mentalitat de la gent en clau més aviat autoritària: només es pot fer allò que es diu expressament a la llei o, dit d’altra manera, la llei et dirà allò que has de fer. La resta de comportaments estan sotmesos a la discrecionalitat sancionadora dels agents, als que ara també s’han atribuït competències sobre la teva salut. Els metges no et poden obligar a prendre una medicina si tu no vols, però la mascareta, ai, la mascareta: el policia et pot multar si no la dus posada i el teu veí sentir-se justificat si et delata.

L'estat d'alarma, doncs, haurà servit —amb l’auxili inestimable dels diaris i altres mèdia— per a preparar tot aquest escenari, on és possible que la policia entri en un supermercat o un cine a multar els que van sense mascareta o la porten mal posada (eh, que no li tapa el nas: multa). Si en els mesos de confinament & desconfinament a Catalunya s’han imposat 130.000 denúncies per motius semblants —i el Departament d’Interior dedicarà cent advocats a processar-les, perquè les vol cobrar (parlem d’uns 70 milions d’euros, cinc milions amunt o avall)—, imagina’t el festival sancionador en què pot derivar una disposició com la de la mascareta obligatòria inclosa en el “decret de la nova normalitat”.

Es fa estrany que cap diari no aixequi una mica la veu o, si més no, es sorprengui d’aquesta actitud governamental. No tant perquè sigui intimidatòria —en general, les comunicacions de l’administració pública ho són per defecte, ja ens hi tenen tristament acostumats— sinó perquè considerin la ciutadania una banda de brètols rebels i desobedients als que cal tractar, d’entrada, amb coacció, sancions i vigilància perquè són, som, incapaços de cuidar-se d’ells mateixos.

Pensa una cosa, però, per contrast i amb un punt de demagògia, si vols: els que han redactat aquell decret són els mateixos que no saben comptar bé els morts de la pandèmia, tenir cura de la gent gran que ha mort sola i deixada a les residències i sociosanitaris o de fixar un calendari d’apertura de fronteres, i no diguem res de la gestió dels tests, la provisió d’equips de protecció al personal sanitari, pagar puntualment els ERTO, reorganitzar el calendari escolar o —som-hi tots— de la penosa trifulga organitzada aquests dies entre el Ministeri de l’Interior, la Justícia i la Guàrdia Civil. Enmig d'aquest panorama, als diaris se’ls ha trobat molt a faltar al costat dels ciutadans. Avui també.

EP

EPC

ABC

LV

ARA

EM

EPA

ABC

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat