La vida dona molts tombs. Pedro Sánchez, que va arrencar el seu anterior mandat acollint als refugiats rescatats per l’Aquarius a la Mediterrània, s’ha trobat que fer el contrari amb l'Open Arms tampoc no li guanya gaires amics. Ahir el seu govern va rebre patacades sense parar al Congrés i la batussa segueix avui a les portades dels diaris de la dreta mediàtica madrilenya, que han arrencat el curs polític amb la mateixa velocitat de tir del passat. No els hi ha estat necessari ni pensar els titulars, perquè cada grup parlamentari —excepte, esclar, el socialista— els hi han donat fets, com es veu a l’ABC, que ha encastat en portada, una sota de l’altra, les burxades més punyents de cada portaveu.
Té gràcia comparar les portades dels diaris de la dreta amb els de línia editorial més inclinada cap a Sánchez i encontorns. Mentre El Mundo explica el plenari sobre immigració com “una estomacada a Calvo per la gestió de l’Open Arms”, El País ho presenta com “un atac general al govern [espanyol]”, com qui renya a l’oposició per no centrar-se en el tema de la sessió. Mentre La Razón diu que “es va palesar la fractura” entre PSOE i Podemos, La Vanguardia dona peixet en dir que “Sánchez ho fia tot a la seva proposta de programa”. Mentre El Periódico informa que Pablo Iglesias “afluixa per salvar la coalició” (quina coalició?), l’ABC assegura que “Sánchez naufraga” (ai quina gràcia, aquest verb). I així tot.
És igual com endrecis les comparacions. Són portades que es podien haver fet fa tres o quatre dies o, vist d’una altra manera, que tu mateix hauries pogut predir fàcilment abans que el plenari es celebrés. Cada diari tira l’aigua al seu molí. Els de Barcelona prioritzen la confecció del govern central, aviam de quin mal hem de morir a Catalunya. Els de Madrid mesuren les forces de cada bloc polític, aviam si vénen eleccions o com va la cosa. A la vista de la sessió d’ahir, potser el millor resum del moment és la fotografia d’El Mundo amb el president i la vicepresidenta moixos i absents. És per fotre el barret al foc.
