El futbol ja torna a ser a la sala d’estar de casa i avui serà el tema de conversa de la meitat o més del país, cosa que estalviarà el material de xerrada relacionat amb la pandèmia, influenciat pels nombrosos columnistes que escriuen sense aturador que no hem après res, que sortim del confinament tan insensibles com en vam entrar, que tenim la memòria molt curta i ja no ens recordem del març i menys encara dels sanitaris, etcètera. Alhora, segueix en continuarà la ingent activitat judicial contra l’independentisme, més la investigació del fiscal sobre les comissions del rei emèrit Joan Carles I i, sobretot, arriba l’impacte de la pronosticadíssima crisi econòmica, presentada com la mare de totes les crisis.

És a dir, que el futbol a les portades del diumenge seria un bàlsam, un analgèsic, per evitar els maldecaps de la vida real.

Però, ep, avui no hi ha cap diari que obri amb el futbol. Sembla que les portades no estan per romanços. L’únic que hi aposta, El Punt Avui, ho fa en forma de clatellada, en denunciar que s’ha posat en marxa l’esport que és indústria, mentre que l’esport que és part de la vida social segueix aturat. El Periódico fa un in your face amb tot de retrats i records dels que han mort de la covid-19, perquè no badis. L’Ara toca l’altra cara de la moneda: la cursa mundial per obtenir la vacuna contra la cosa. La Vanguardia va forta: el pla de reconstrucció de la UE corre perill (no en corre cap, de perill, però està bé que collin).

A Madrid, tot és més polítiquero. El País ja parla de pressupostos, com volent assuaujar l’impacte de mesures que necessàriament tindran el condiment de Podemos. L’ABC té la mateixa preocupació però envia el missatge d’una altra manera, via entrevista a l’exministre d’Economia de Rajoy i vicepresident del BCE, Luis de Guindos, a qui treu un titular de xavalla, però que fa el fet d’avisar al govern Sánchez que no prengui gaire calendari de Podemos (A banda: quin horror de foto amb la cara del paio amagada darrere les mans entrecreuades. Sisplau).

El Mundo, ara que el tema de la manifestació del 8-M i la pandèmia està cremat com una bengala, torna al vell relat de guerra: “El govern espanyol està fracturat!”, etcètera. Val, La Razón fa una entrevista pedant al general de la UME (el títol no pot ser més cursi), però el tema principal és l’enrenou a la Zarzuela a compte de les aventures àrabo-suïsses de Joan Carles I. Pas mal.

No són portades que es repengin en la tornada del futbol per anestesiar la ciutadania i distreure’s de la duresa d’aquests mesos. Ens diuen que segueix ben viva i agafa altres formes, tan o més doloroses. Són portades que et sacsegen i t’amarguen un xic l’esmorzar. No se sap si aquesta actitud és o no part de la nova normalitat, però fa bona pinta.