Les portades d’avui diuen algunes coses del tremp dels diaris en condicions complicades. Perquè les portades del dia d'eleccions són pitjors encara que les del dia de reflexió. No només perquè, en general, els diaris tenen el costum de preparar d’avançada la portada de diumenge —i l’habilitat perquè no te n’adonis. També perquè és un dia on no poden dir gairebé res dels afers que d’habitud obren la primera pàgina, és a dir, de política, gràcies a la prehistòrica regulació electoral espanyola i l’ull de Sauron de la Junta Electoral. Una bona portada en aquest ambient és gairebé impossible.

Ahir, per paga, els diaris de Barcelona devien estar posant espelmes a tots els sants per la victòria del Barça a la Copa, esdeveniment que els hauria estalviat la portada freda del diumenge electoral. En fi, abans d’acabar la primera part, tots el que saben alguna cosa de futbol i del Barça ja ho havien descartat.

Les portades de la jornada electoral també serveixen per comprovar quins diaris juguen net i quins fan trampa i malden per orientar el vot dels seus lectors sin que se note el cuydado. El cas d’aquests últims (que s’explica al final d’aquesta peça), és una manifestació més de hooliganisme insegur i/o de desconfiança cap als seus lectors, als que han sotmès a un bombardeig que riu-te’n de la tempesta de foc que la RAF i la USAF van fer caure sobre Dresden el 1945. Es coneix que no estan segurs d’haver-los convençut i els hi volen insistir fins l’últim dia —els mil·lennials, d’això, en diuen “taladrar”, un barbarisme. Potser només ho fan per inèrcia o per poques ganes de pensar. És complicat de saber.

Portades de costum

Entre els que juguen net, tens diaris que s’agafen al costum, com La Vanguardia —certament, “costum” i “Vanguardia” poden arribar a ser conceptes intercanviables, sigui dit amb respecte. El diari dels Godó sempre fotografia plegats tots els candidats a l’alcaldia de Barcelona (o a la presidència de la Generalitat en el seu cas). Al diari sembla que li fa molta il·lusió, es dona molt d’aire i en fa un gran bum: n’explica el making of, etcètera, com si fos una superproducció de Cameron o De Mille.

Està molt bé. És una benemèrita tradició, en el sentit que no fa mal a ningú, malgrat que aixafa la guitarra als candidats —com els hi va en el sou, cap problema. Algunes d’aquestes portades són originals, altres dignes i, de tant en tant, en fan alguna una mica manierista, que és una forma pedant de dir que no ha sortit gaire bé o no és original. És el cas d'avui. Però és la foto de La Vanguardia, molta gent l’espera, i només per això val la pena anar al quiosc aviam què han fet i com queda.

El Periódico procura fer coses semblants. No sempre se’n surt. Avui sí. Això permet la comparació amb La Vanguardia aviam quina primera pàgina té més gràcia i tal. El titular és un desastre, com tots els de dia d’eleccions de totes les eleccions. És difícil escapar-se d'aquesta maledicció si jugues net. El d’El Periódico és “La foto finish”, que mira, vés, tapa el forat i dona una idea de com va la cosa a Barcelona. Encaixa també amb el relat que ha fet aquest diari l’última setmana de campanya: que el joc no és només entre Maragall i Colau, sinó que Collboni també competeix.

LV

EPC

L’Ara fa un relat diferent, una mica més original. “Molt en joc”, diu a la portada, amb una il·lustració ben bonica dels torcebraços que representa que decidiran les eleccions múltiples d’avui. Com tots els diumenges, la portada és d’un monogràfic més aviat fred, amb un titular i un art que li donen certa temperatura. El titular és un altre impossible. Certament, hi ha molt en joc —com a totes les últimes eleccions i a les eleccions en general.

El Punt Avui fa la variant, diguem-ne, allons enfants … aux armes citoyens. És una opció molt civil que ens animin a votar i encara més si no cal comprar el diari per a rebre la crida o l'ordre. També és un titular que serveix per a qualsevol elecció, com els anteriors. És una demostració més que aquest és un dia “intitulable”, per més que s’hi esforcin.

ARA

EPA

Entre els que juguen net també hi ha El País i, atenció, El Mundo. El diari oficial dels progres grans (el dels joves no té versió impresa) s’ha esforçat molt per escriure un titular basat en fets i, a sobre, original, d’un únic ús i amb tensió. El concepte és “un extenuant cicle electoral de quatre anys”. “Extenuant” és com una barreja d’esgotador, afeblidor i avorrit i provoca que el lector pensi/digui: “Ai sí, tu; que s’acabi d’una vegada”.

En canvi, el diari més dretà del moment opta per un altre clàssic dels titulars que serveixen sempre: “Les urnes mesuren la fortalesa del PSOE i el lideratge de la dreta”. Fins i tot pots capgirar els conceptes i també funciona: “Les urnes mesuren el lideratge del PSOE i la fortalesa de la dreta”. Aquesta variant no la podrien fer, però, perquè els saltaria el titular a tres línies a quatre columnes i això no ho permet el seu disseny. Això. Que és un dia difícil.

EP

EM

Els que fan trampa —no es podia saber— són l’ABC i La Razón. L’ABC la fa petita dient, com un toc de sometent, un avís de foc o semblant: “Espanya es juga entregar-li tot el poder a Sánchez”. Sí, esclar. Ja és això. El que passa és que Espanya no està “en joc”, al caire de l’abisme o una catàstrofe similar, com s’insinua volent dir que si no vols que passi… ja saps qui no has de votar. El tabloide monàrquic es treu l’espina de publicar a tota pàgina (per fi!) la foto del Rei i la seva Copa, guanyada per un equip, diguem-ne “lleial” (no que ho sigui, que vés a saber, sinó que en aquest diari ho presenten així). El que no ha fet el Barça pels diaris de Barcelona (i deixem-ho aquí) ho ha fet el València per l’ABC.

La Razón bruteja més i encasta una entrevista a Vargas Llosa dient el que diu sempre: nacionalisme, caca. Conclusió: no els votis. A la foto, Vargas Llosa sembla el pòster d'una nova versió d'El Resplandor de Kubrick. Ni ell ni la portada del diari ho aclareixen, però no es difícil saber que parla del nacionalisme dels altres i no del seu, que és un nacionalisme no-nacionalista. A banda d’això —que també és un comentari tòpic—, serà que els lectors d’aquest diari no en són conscients, d’aquesta hora greu? Serà que només és la típica portada on diuen el que creuen que agrada als seus lectors, com qui llença peix a les foques? Això és més complicat de saber que fer titulars per dies com avui.

ABC

LR

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat
Joan J. Queralt
El Judici i rodalies (18) Proves que no són proves Joan J. Queralt