Fa gràcia el contrast entre els titulars que obren avui la portada d’El País. Al principal anuncia que el govern espanyol mobilitzarà 215 ambaixades en una campanya internacional “per defensar la democràcia” abans no es publiqui la “sentència del ‘procés’”.

Cap democràcia del món surt a dir que ho és com qui ven un bon clima, uns monuments, un paisatge. El govern espanyol, però, ho considera necessari. Per què? Té cua de palla per la repressió de l’1 d’octubre del 2017 i de l'independentisme, les euroordres fallides, els presos polítics, el judici, la llei mordassa, la presó permanent revisable, la corrupció, etcètera? Tan fort ha estat l’impacte de tot plegat en la reputació d’Espanya? No serà manifestació d’inseguretat o de baixa autoestima? No provocarà la campanya una mena d’“efecte Streisand” invers, tot aixecant dubtes arreu del món sobre allò que promou, o fent aparèixer els espanyols com uns xovinistes de poble? No despertarà una contra-campanya com va passar amb This Is The Real Spain d’España Global?

Margaret Thatcher deia que “Ser poderós és com ser dona. Si ho has de dir, no ho ets”. No seran pocs els que sospitaran que si Espanya (215 ambaixades!) ha de dir que és una democràcia, és que no ho és —o no ho és tant. Potser faria més profit dedicar els costos de la campanya a la millora real de la qualitat de la democràcia i que els tribunals i organismes europeus de tota mena no avergonyeixin a l’estat espanyol per vulneracions de drets humans, judicis injustos, incompliments de la normativa comunitària, etcètera?

Oli, vi i formatge

El titular del costat diu que els aranzels de Trump castigaran l’oli, el vi i el formatge espanyols. El que ara costa als Estats Units 1.000 milions d’euros en costarà 1.250 milions. La diferència, com sempre, la pagaran els consumidors, que potser s’estimaran més reduir el consum d’oli, vi i formatge espanyols, cosa que perjudicarà als productors d’oli, vi i formatge espanyols. La pregunta és immediata: per què no mobilitzen les 215 ambaixades per promocionar l’oli, el vi i el formatge espanyols en lloc d’escampar dubtes sobre de promocionar la democràcia espanyola? Ah, l’orgull ferit, quant de mal fa!

Justament dels efectes de la guerra comercial que mou Trump s’ocupen els diaris catalans, en una nova demostració que el fet diferencial no només existeix, sinó que és molt diferencial. Bé, El Punt Avui no se n’ocupa tant, perquè obre la primera pàgina amb la querella per lesa humanitat contra l’estat espanyol per les càrregues de l’1-O, fet que, vés per on, mostra que la qualitat de la democràcia espanyola necessita un perfeccionament que difícilment arribarà amb campanyes de propaganda.

Més afers que parlen de la qualitat real de la democràcia espanyola. Diu El Mundo que Hisenda “va enganyar” a les autonomies sobre el seu finançament. Quin titular tan tendre. On era aquest diari els últims, diguem-ne, 30 anys —són els que va fer ahir, enhorabona—, i que coincideixen amb “l’engany” del què s’exclama? Si no fos perquè aquest “engany” fa mal a Pedro Sánchez, seria difícil que obrís la portada del diari. Li fa servei, això sí, per retornar al tancat amb els seus col·legues de la dreta mediàtica madrilenya amb una primera pàgina de xarop de bastó per al govern socialista, que és al que es dediquen dia sí dia també des de fa gairebé quatre anys, tots els que fa que la democràcia espanyola viu entre governs provisionals i una campanya electoral permanent.

La Razón, que té més mala bava que no sembla, juga a desanimar els votants socialistes. Sap molt bé que l'esquerra perd quan els seus votants es queden a casa. Fa un parell de dies que insisteix en aquesta línia de propaganda per bescantar al PSOE (“Creix la inquietud en sectors del Partit Socialista…”). No cerquis detall sobre aquests “sectors” perquè no hi és: no hi ha fonts, no hi ha dades, no hi ha res. L’ABC segueix amb la carraca de les tesis doctorals plagiades “a la universitat de Pedro Sánchez”. Meh. En un país que ha fet de la picaresca un gran gènere literari i que enveja els qui se’n riuen del mort i de qui el vetlla, els resultats d’aquesta campanya de descrèdit són perfectament descriptibles.

EP

LV

EPC

ARA

EPA

EM

LR

ABC

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat