Meritxell Batet ha entrat al radar de la dreta mediàtica. Des de fa tres dies, la presidenta del Congrés rep per terra, mar i aire i, naturalment, se li endevinen fins i tot els pensaments i intencions més amagades, que són sempre la destrucció de la pàtria única, única i uniforme, etcètera. Volien que ahir mateix convoqués la Mesa de la cambra per a decidir la immediata suspensió dels cinc parlamentaris presos polítics i ella no es deixa. Batet és o ha estat professora de dret constitucional i se li suposa una preparació. També és una política avesada. Tan fàcil com seria explicar que s’estima més allargassar aquest tràmit perquè la previsible suspensió dels quatre diputats i un senador indepes no faci nosa a les expectatives electorals del seu partit. Doncs no, cal presentar-la com l’enemic. Si no, no saben viure.
Ja ho prova de fer l’ABC, però se’ls hi escapa, com sempre, el tremendisme de transformar una operació política normal, vulgar si vols, en un atemptat al imperio del derecho y al Estado de la ley o al derecho del imperio i a la ley del Estado, o qualsevol altra combinació d’aquests conceptes sagrats. La Razón s’excita perquè, esclar, resulta que Junqueras vol anar a fer de diputat, que és el què és, i Sànchez exercir de cap de files de Junts Per Catalunya, que és el què és. El Mundo recorda a Batet que la fiscalia li recorda que la suspensió ha de ser immediata i l’assenyala com a culpable de l'ajornament intolerable.
La resta dels diaris presenten la cosa com una "polèmica" o "controvèrsia entre els poders de l’Estat". Potser no n’hi ha per tant. Un cop passin les eleccions, s’executarà la decisió i s’ha acabat la crisi entre els poders de l'Estat. Aquest ritme de crisis, perfídies i traïcions entre els poders de l’estat el pot suportar tota quanta portada es fa i es desfà, però això no ens diu gran cosa sobre la salut dels poders de l’Estat. Més aviat indica l’ànsia i la sobreexcitació amb què els diaris expliquen l’arrencada d’aquesta legislatura.
Diuen que no és bona tècnica cuinar a molt altes temperatures, que els aliments es fan malbé, perden el sabor i fan de mal menjar. Els diaris, que fa setmanes informen en un to gairebé incendiari, de foneria, dels avatars de la política catalana, espanyola i europea, potser n’haurien de prendre calendari. Els ingredients amb què s’han de fer els plats d’aquest curs polític són delicats i hi ha al forn dues eleccions que han de sortir a taula. D’això, de les conteses locals, autonòmiques i europees d’aquest diumenge, cap portada no en diu ni ase ni bèstia. A sobre, segons l’Avui, Besalú està ocupada pels nazis. Ni a Besalú es pot viure tranquil. Què en pensaria l’Eduard Punset, que en glòria estigui, de tot plegat?
