Les portades de l’ABC i de La Razón desborden d’alegria per l’absolució dels 34 encausats per estafa i falsedat documental en la sortida a borsa de Bankia, peripècia que va acabar cremant 21.000 milions d’euros dels contribuents espanyols. Entre els absolts hi figuren Rodrigo Rato, que fa póster a l’ABC, i Ángel Acebes, que és la foto de La Razón. Tothom coneix Rato. Acebes havia estat ministre de l’Interior d’Aznar quan l’atemptat als trens d’Atocha, l’11-M del 2004, que va atribuir a ETA, recordes? Bé, doncs a El Mundo encara tenen més mala bava i carreguen el cas Bankia a les costelles del Banc d’Espanya (llavors presidit pel socialista Miguel Ángel Fernández Ordóñez) i del govern del també socialista Zapatero. La Vanguardia, en el seu to més senyorívol, ho deixa anar de la mateixa manera. Per què un diari, el que sigui, s’alegra que aquell desori financer quedi impune, com es queixa l’Ara, és difícil de capir i d’explicar —però, ei: visca la llibertat!

També fa molta gràcia com El Mundo capgira la crisi entre el Rei, els jutges i el govern espanyol. El diari, triler, fa veure que criticar la corona perjudica l’economia. Tots a callar, doncs. Hola? Potser el primer que hauria d’aprendre aquesta lliçó és Felip VI, oi? Potser el principal desestabilitzador de la corona és qui la porta posada quan borboneja i ultrapassa el perímetre constitucional, no els que li recorden quines són les seves obligacionsconstitucionales, por supuesto.

La Razón també fa jocs de mans en presentar com una defensa de la independència judicial la decisió del Consell del Poder Judicial de cobrir tres vacants de la sala penal del Suprem. Amaga el diari que aquest Consell fa dos anys que té el mandat caducat i el PP en bloqueja la renovació, que és la principal prova que sí que es pleguen als interessos dels partits polítics, al contrari del que diu el diari. Que La Razón no té cap interés en la independència judicial ho demostra l’absència en portada de l’avís de la mateixa Comissió Europea, que ha demanat aquest dimarts a Espanya que normalitzi la situació del Poder Judicial —en primera només ho explica El País.

Guanya Ayuso o només ho sembla?

Passa molt desapercebut a les portades madrilenyes l’acord entre el govern espanyol i el de Madrid perquè les mesures contra la Covid-19 siguin unes i les mateixes a tot Espanya. L’únic que s’ho agafa fort és l’ABC, que es passa tres muntanyes —ara es diu així— amb un titular tan bèstia que sorprén que ni ells mateixos se n’adonin. Com ha de prendre el govern el control de las grandes urbes si el ministeri de Sanitat tot just té 1.200 funcionaris? Pobres. No podrien prendre el control ni de l’ambaixada de Síria, allí a la vora del ministeri.

En canvi, als diaris de Barcelona té més presència. L’Ara, amb gràcia, en diu “cafè per a tothom anticovid” i ho fa entendre immediatament (la frase és d'Alba Vergès: a la consellera el que és de la consellera). El Periódico, més murri, ho explica com una cessió de la presidenta regional, Isabel Díaz Ayuso, al govern espanyol.

Bona part del kommentariat madrileny, en canvi, presenta la mesura com un triomf d’Ayuso, que ha menat el ministre Salvador Illa a pactar un vestit a mida de la presidenta, que podrà aplicar, sense que es vegi massa, un confinament suau a Madrid abans de diumenge. Altres autonomies ho aprovaran, no només perquè les governa la dreta, sinó perquè moltes han fet la feina de casa i calculen que no superaran les línies vermelles de positius i ocupació d’UCI acordades pels governs espanyol i madrileny.

L'obsessió

També s'han deixat veure els que entenen l’eficàcia com una derivada de la unitat/uniformitat, que no només és un dogma sinó un bé moral i jurídic que cal protegir peti qui peti. Els esclata el cap de pensar que també és bon govern tractar desigual als desiguals, o que descentralitzar i deixar decidir a qui té la competència és una decisió política raonable, com fan a Alemanya, on s’ocupen de gestionar els tests més de 400 organismes locals i provincials —i funciona. A Espanya, Madrid té unes peculiaritats molt seves, que demanen un tracte molt seu: alta mobilitat i densitat de població, la major positivitat-PCR del país i un sistema sanitari a punt de petar.

Però no. La uniformitat/unitat pot esdevenir obsessió. Un conegut influencer de la dreta extrema piulava ahir "Gràcies, Madrid "després d’escriure: "Mesures iguals per a tot Espanya. Set mesos després de l'esclat de la pandèmia". Aquest marc mental que veu la diferència com una agressió, una perversitat o una tara explica moltes actituds, que van des de la rancúnia desraonada contra el president Torra o assenyalar Illa com un molest catalán socialista, en aquest ordre, que vol intervenir Madrid. La distància entre aquest capteniment i la catalanofòbia banal, inadvertida per rutinària, és tan estreta com un paper de fumar —o una portada de diari.

ABC

LR

EM

ARA

LV

EP

EPC

EPA

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat