Més que portades semblen fulles d’afaitar. El trio de la benzina celebra avui el suïcidi de Ciutadans que, més que un tret, s’ha engegat una canonada al cap. Per fer-te-la curta: Teodoro García, secretari general del PP, ha desactivat una moció de censura de Cs i el PSOE a Múrcia en comprar el vot de tres diputats de Cs amb una vicepresidència i dues conselleries. No fa ni 48 hores, aquests tres havien signat la censura amb els altres tres seus coreligionaris —als que han venut. A la comunitat de Madrid, la presidenta Isabel Díaz Ayuso, veient que li podia passar si fa no fa, s’ha avançat a trencar el pacte amb Cs i ha convocat eleccions. Ja són dues les enquestes que prediuen que Cs perdrà tots 26 diputats a Madrid a mans del PP. L’ABC obre portada amb una de GAD-3 i la d’El Confidencial, un digital, elaborada per Metroscopia, calca els resultats: el PP podrà fer govern si pacta amb Vox i Ciutadans queda fora de l’Assemblea —i potser també Podemos.
Una versió encara més curta és la que fa El País: “El PP busca el suport de tres trànsfugues de Cs per seguir governant Múrcia”. És un títol amb un bon tallant. La narrativa del diari dels progres boomers explica que els populars han fet política bruta corrompent la voluntat de tres diputats de Cs. La conseqüència és que el PSOE, a més d’arreplegar alguns vots entre les runes de Ciutadans, podrà ocupar espai cap al centre i presentar-se com una opció més raonable davant un PP salvatge i corruptor que, si vol manar, s’haurà d’abraçar a la ultradreta perquè només podrà sumar majories amb els neofranquistes de Vox. El Periódico, pel títol de portada, també s’abona a aquesta versió.
El Mundo, en canvi, protegeix la maniobra del PP. Parla de “l’opa de Moncloa” per acusar Pedro Sánchez (i al seu assessor Iván Redondo) d’haver promogut l’operació que els ha sortit per la culata. Això justificaria la compra de voluntats amb càrrecs. En aquesta versió no es parla de trànsfugues sinó de tres diputats fidels al pacte original de Cs amb el PP (serien el Ciutadans de debò) que s’han revoltat contra les tèrboles maniobres monclovites, etcètera. Avui, el trio de la benzina no està per orgues. És dia de celebrar la sang de Ciutadans amb una gran cridòria i els titulars aixecats com espases.
Entremig queda La Vanguardia, que exposa els fets sense donar-los-hi cap direcció: el PP desfà l’amenaça a de Cs a Múrcia i els deixa al caire de la crisi. Fins aquí, tot molt bé. Llàstima el títol de la foto de sota, que dubta si els diputats de Cs són o no trànsfugues. Fa lleig que els diaris facin preguntes als lectors, que els paguen justament perquè les hi responguin. Encara és més lleig que no sàpiguen com se’n diu dels diputats que es comprometen a una cosa amb el seu partit i després fan la contrària amb un altre —ben estimulats per l’oferta d’un càrrec. Se’n diu trànsfugues. Tota la vida.
