Malgrat que algunes portades no ho acabin de dir, la notícia del dia és l’aprovació de la llei de l’amnistia al Congrés dels Diputats. Per difuminar-la o bandejar-la a un segon pla, alguns diaris fan contorsions una mica estranyes, més enllà de la típica d'associar-hi només Carles Puigdemont en comptes dels centenars de beneficiats per la mesura legislativa. La Vanguardia, per exemple, obre portada amb un tema molt interessant, però que té poca novetat: la despesa ajornada a causa de la pròrroga dels pressupostos generals de l’Estat i els de la Generalitat. Aviam, sempre que no s’aproven uns pressupostos, decauen totes les previsions que contenen, que s’han d’encarrilar per altres vies. El diari ho presenta amb un deix d’alarma i d’escàndol, com si les inversions que esmenta s’haguessin de perdre per sempre més. Hi ha alternatives per superar aquest oblit pressupostari sobrevingut. No n’hi ha per espantar-se tant. En fi, cadascú d'allò seu en pot fer el que vol, especialment de la portada del diari.
El Periódico obre amb un anunci inquietant i sensacional: Barcelona es quedarà sense aigua potable aquest estiu. També espanta tanta contundència… fins que llegeixes el subtítol, que arrenca amb un condicional: “Si continua sense ploure…”. Certament, si continua sense ploure, les aixetes no rajaran, i si el Dragon Rapide s’hagués estavellat a les muntanyes del Rif, Franco no s'hauria posat al capdavant de les tropes rebels. Etcètera. El País tampoc no hi posa gaire emoció i fa un títol de catàleg on ens diu que l’aprovació de l’amnistia és el tret de sortida de la campanya electoral catalana. La fotografia que acompanya al tema és administrativa i tòpica, igual que la de La Vanguardia i El Periódico: els aplaudiments dels ocupants del banc del govern espanyol i d’una part dels escons socialistes. Aquestes fotos podrien ser de qualsevol dia al Congrés. L’Ara, sobretot, i l’ABC, s’han esforçat per publicar una imatge menys genèrica, amb la substància del fet, on es veu als diputats de Junts i d’Esquerra —més de Junts que d’Esquerra— que celebren la cosa, tots molt riallers i satisfets. La foto, per bé que de la mida d’un segell, apareix fins i tot a La Razón. Les fotos oficialistes amaguen als veritables vencedors de la memorable sessió parlamentària d’ahir.
Els diaris que s’emboliquen per no publicar gran el fet concret de l’aprovació acaben fent dels seus títols principals un garbuix, un cafarnaüm de periodisme-ficció. La Razón, per exemple, afirma que Carles Puigdemont “deixarà caure” Sánchez si no aconsegueix el Govern. Les fonts amb què el diari del Grupo Planeta acredita aquest títol són “l’entorn del president”, és a dir, la seva imaginació, i potser la manca de respecte a les eleccions, on decideix el vot de la gent i no les fabulacions d’un diari. L’ABC fabrica una conxorxa entre ERC i Sánchez —com sempre, mai parla del PSOE— per “aturar un Puigdemont crescut”. Com s’entén, tot plegat, si aquesta parella de ball són rivals directes en les eleccions al Parlament de Catalunya? El Mundo, al seu títol gran de portada, repeteix concepte: els catalans són uns enganyadors que consideren l’amnistia una estació intermèdia en la ruta cap a la independència. Aquest divendres, el Trio de la Benzina no va alhora més que en un fet: el protagonista de les seves portades torna a ser el president exiliat. És una fixació.
