La cimera històrica d’Alaska liderada per Donald Trump i Vladímir Putin va acabar aparentment sense acords sobre la guerra d’Ucraïna, amb la sensació generalitzada de què el president rus havia donat una pallissa al nord-americà en el terreny de joc del tauler de la diplomàcia -escenificada pel pompós espectacle cerimoniós de la benvinguda i la seva rehabilitació pública-, però a mesura que es van conèixer detalls de la reunió, s’ha constatat que la submissió de Trump va anar més enllà dels gestos i la pompa. Trump no només no va aconseguir l’alto el foc que perseguia, sinó que sembla haver claudicat davant les exigències de Putin, que li ha deixat ben clar que no pensa cedir a les pressions i que es quedarà el Donbàs, la regió situada en l’est d’Ucraïna, fronterera amb Rússia, que inclou les províncies de Donetsk i Luhansk, que actualment estan ocupades per les forces russes, a canvi de congelar la línia del front tal com està a Kherson i Zaporíjia. Aquestes són les condicions que Trump assumeix com a necessàries per posar fi a la guerra, i que va traslladar tant a Volodímir Zelenski i als seus socis europeus. Unes condicions que el president ucraïnès ja ha dit per activa i per passiva que no pot acceptar i que, a l’espera de la cita a Washington prevista per aquest dilluns entre Zelenski i Trump, el nord-americà ja ha deixat un avís per a navegants: “Ho han d’acceptar, Rússia és una potència molt gran, i ells no”, deixant la pilota en la teulada de Zelenski.
Trump té pressa per forçar la pau
Trump, en definitiva, ha transmès una imatge de ser una titella en mans de Putin, sense cap capacitat de negociar unes condicions justes per Ucraïna i jugant al joc que li convé a Moscou, i que passen irremissiblement per la cessió de territori. L’únic que l’interessa a Trump és una solució ràpida del conflicte, encara que això impliqui assumir les condicions russes i pressionar a Ucraïna perquè les accepti. Els diaris de referència de la premsa espanyola i catalana, que tenen més vocació internacional, coincideixen a destacar aquesta posició de debilitat Trump qui, segons titula El País, “assumeix el guió de Putin per aconseguir la pau a Ucraïna”, i destaca que el president dels Estats Units “renuncia a exigir un alto el foc i dona suport al pla de líder rus de què Kíiv cedeixi territori per posar fi al conflicte”.
Zelenski, encara amb el record de la humiliació pública que va patir en la darrera visita al Despatx Oval, on Trump li va recriminar de manera airada de “jugar amb la tercera guerra mundial”, es juga el futur del seu país, afirma el rotatiu. El president ucraïnès, durant la conversa telefònica que van mantenir mentre Trump tornava a casa en el Air Force One, ja va avançar que no acceptaria les condicions. “Una mínima part de Lugansk, i entorn d'un 30% de Donetsk romanen encara sota control de les forces ucraïneses. Sobretot aquest últim territori, amb les seves ciutats fortalesa com Kramatorsk i Slov'ans'k, és fonamental per a impedir nous avanços russos, en aquesta guerra o si ocorreguessin futures invasions”, escriu El País, que destaca que Trump espera que de la reunió d’aquest dilluns “surti alguna cosa que permeti anunciar una trobada trilateral entre l'ucraïnès, el rus i ell mateix, i començar a donar per tancat un conflicte de tres anys i mig amb el qual aspira a brunyir llorers per al Nobel de la Pau, i fer callar als qui li recorden que encara no ha complert la seva promesa electoral d'acabar la guerra en 24 hores”.
Canvi de discurs de Trump i pressió a Zelenski
La Vanguardia va en la mateixa línia. “Trump pressionarà Zelenski perquè cedeixi territori a Rússia”, titula la seva portada, i destaca el canvi de discurs del nord-americà, que “ja no parla d’un alto el foc, sinó d’una “pau definitiva” i suggereix que Putin li va confirmar que no s’aturarà fins que Ucraïna es rendeixi i cedeixi el seu territori oriental, o almenys la regió de Donetsk per complet”. Aquest dilluns, Trump pressionarà el president ucraïnès en aquest sentit, afirma, “però Zelenski és conscient que la pau sense un previ armistici deixaria Kíiv en posició de debilitat i no garantiria que, després de cedir territori, en un futur Putin no hi torni”.
El president ucraïnès s’arrisca a una nova esbroncada pública en mans del volàtil Trump, que sol reaccionar com un nen petit si no aconsegueix el que vol. “Fa mig any, Washington va reaccionar al desacord bloquejant l’ajuda militar que hi anava de camí i deixant de compartir intel·ligència amb Kíiv, fet que va permetre avanços russos a la regió de Kursk. Una nova baralla seria el pretext perfecte per a Trump, ja que li permetria acusar Zelenski de no voler la pau i abandonar definitivament Ucraïna a la seva sort”. I aquesta situació, subratlla, “deixaria la defensa de Kíiv en mans d’Europa”, que està disposat a assumir el repte i que ha deixat clar que no deixarà sol Zelenski, com afirmen en el comunicat conjunt que destaca el rotatiu: “Continuarem reforçant les sancions i altres mesures econòmiques per tal de pressionar l’economia de guerra de Rússia fins que hi hagi una pau justa i duradora. Ucraïna pot comptar amb la nostra solidaritat indestructible mentre treballem per una pau que salvaguardi els interessos de seguretat vitals d’Ucraïna i d’Europa”, van sentenciar els mandataris de França, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia, entre altres representants europeus. Caldrà veure, però, si Europa també acaba acceptant alguna cessió de territori ucraïnès, el que deixaria completament venut Zelenski.
El Mundo, per la seva part, també destaca en la seva portada que "Trump empeny Zelenski a què firmi ja la 'pau de Putin' i el convoca a la Casa Blanca", deixant clar que el president dels Estats Units "s'alinea amb Moscou i abandona l'exigència d'un alto el foc". El rotatiu madrileny es fa ressò de què Trump pressionarà aquest dilluns al líder ucrainès perquè assumeixi la cessió dels territoris a Rússia, i que "els líders europeus, sense Sánchez, consensuen les passes a donar després de ser interpel·lats per Trump". El rotatiu madrileny també destaca els incendis que estan assolant el nord-est d'Espanya a través de la història humana d'un ramader que s'anomena Óscar Puente, igual que el ministre, i també recull l'aniversari dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils a través de dues persones, la Iolanda i l'Ivan, que van viure l'atac i que afirmen que "el 17-A a trencar la societat a Ripoll i els musulmans viuen en paral·lel". Els altres dos membres del trio de la benzina, l'ABC i La Razón, dediquen les seves portades als incendis, que converteixen en arma política contra Sánchez, a qui deixen en evidència. El degà de la premsa conservadora destaca que "Sánchez s'activa després d'una setmana d'assetjament per les flames", és a dir tard; mentre que La Razón també aprofita per atiar el president del govern espanyol: "Després de 158.000 hectàrees cremades Sánchez surt de Lanzarote".
