Surten a la llum els primers detalls de la cimera d’Alaska. El president rus, Vladímir Putin, va posar sobre la taula durant la reunió amb Donald Trump una proposta que implicava la cessió de les regions de Donetsk i Luhansk a Rússia a canvi de posar fi a la guerra d’Ucraïna. Així ho ha revelat aquest dissabte el Financial Times, que cita quatre fonts directament vinculades a les converses. Segons aquesta informació, l’oferta de Putin inclouria també la suspensió de l’avenç militar a les regions de Kherson i Zaporíjia, amb l’objectiu de tancar un conflicte que s’allarga ja més de tres anys. Trump hauria traslladat el contingut d’aquesta proposta al president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i als principals líders europeus en una trucada telefònica en què els ha instat a “abandonar els esforços per assegurar un alto el foc de Moscou”, exposa el diari britànic.
Putin va assegurar durant la roda de premsa posterior a la cimera que està “sincerament interessat a posar fi” a la guerra, però va remarcar que qualsevol acord ha de tenir “un caràcter sòlid i durador” que permeti eliminar les “causes profundes del conflicte”, una idea que ja ha repetit en múltiples ocasions des del 2022. En resposta a les informacions publicades, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha confirmat al Financial Times que la trobada entre Trump i Putin va ser “molt important i substancial” i que podria acostar les parts a un eventual acord. Tot i això, ha deixat clar que el contingut detallat de les converses no es farà públic i que la feina diplomàtica continuarà de manera discreta.
Ja entrats en la tarda de dissabte, Putin s’ha reunit al Kremlin amb la cúpula de l’Administració Presidencial, membres del govern, la Duma i representants ministerials per traslladar-los els resultats de la trobada amb Trump. “Vam tenir l’oportunitat i vam aprofitar-la per parlar sobre l’origen i les causes d’aquesta crisi. És precisament l’eliminació dels motius inicials sobre el que s’ha de construir la solució”, ha exposat davant els alts càrrecs russos. El president ha qualificat la cimera d’”oportuna” i “molt útil”, destacant que, tot i que es van abordar diversos assumptes pendents, la major part de la conversa va girar entorn del conflicte a Ucraïna. “Respectem la postura de l’administració nord-americana, que veu la necessitat d’un cessament ràpid de les hostilitats. A nosaltres també ens agradaria això, també avançar cap a la resolució de tots els problemes per mitjans pacífics”, ha afegit a l'inici de la trobada amb els seus col·laboradors.
Les “causes profundes del conflicte”
La resposta de Rússia a la proposta nord-americana d’assolir la pau en el conflicte d'Ucraïna ha estat sempre que primer cal resoldre les “raons profundes subjacents”. Segons el relat del Kremlin, l’arrel del conflicte rau en qüestions de sobirania i control territorial sobre determinades regions d’Ucraïna properes a la frontera russa. Per a Putin, aquestes zones haurien d’estar sota la seva influència directa. A més, rebutja de ple la possibilitat que Kíiv pugui integrar-se tant a l’OTAN com a la Unió Europea. A parer seu, tot plegat no és només un debat polític, sinó un assumpte de seguretat i confiança estratègica que Moscou considera vital, un debat que es remunta als canvis geopolítics iniciats després de la caiguda del Mur de Berlín i la dissolució de la Unió Soviètica.