Aquest diumenge 17 d'agost fa vuit anys d'un dels episodis més negres de la història recent de Catalunya; els atemptats de Barcelona i Cambrils que van sacsejar el conjunt del país. Una cèl·lula jihadista, originada a Ripoll, va atemptar contra centenars de persones que passejaven aquell dia per la Rambla de la capital catalana en ple període de vacances d'estiu i enmig del pont d'agost i, hores més tard, contra desenes de ciutadans que passejaven per la vila marinera del Baix Camp. Aquells atemptats van deixar un total de 16 víctimes mortals —sense comptar els vuit terroristes abatuts pels Mossos d'Esquadra—, més de 150 ferits, famílies truncades i un impacte majúscul sobre el conjunt de la societat catalana. L'atemptat, perpetrat a tocar del referèndum de l'1-O, també va aixecar un mur de silenci que encara no ha pogut ser enderrocat. L'Estat espanyol continua avui dia, també amb l'actual govern del PSOE, impedint saber tota la veritat sobre aquells atacs.
No va ser fins desembre del 2023 —més de sis anys després dels atemptats— que es va crear al Congrés dels Diputats una comissió d'investigació sobre el 17-A; una exigència de Junts per Catalunya acceptada pel PSOE. Els socialistes, malgrat tot, van desar-la al calaix i, una altra vegada, no va ser fins gairebé un any més tard, el novembre del 2024, que la comissió no va arrencar amb la compareixença de Félix Sanz Roldán, qui era director del CNI el 2017. Després dels entrebancs del partit de Pedro Sánchez —que en un principi va posar pedres a les sabates negant-se a desclassificar uns documents malgrat haver-s'hi compromès— van arribar les sospites de mentides: Roldán, més enllà d'assegurar que no van encobrir l'atemptat, va negar que l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, fos un confident de la intel·ligència espanyola. El diari ABC va publicar mesos més tard una informació que demostraria aquella afirmació com a falsa: el cervell dels atemptats cobrava 500 euros al mes per part dels serveis secrets de l'Estat.
Els fets: de planejar un macroatemptat a improvisar un atropellament massiu al cor de Barcelona
Remuntem-nos als fets. L'objectiu dels jihadistes, liderats per Es Satty, era cometre un atemptat a gran escala, amb el Camp Nou, la Sagrada Família i la Torre Eiffel de París com a principals objectius. Tanmateix, el seu pla va saltar pels aires tan bon punt el xalet ubicat a Alcanar (Montsià) que utilitzaven com a base d'operacions, amb més d'una vintena de bombones de butà, va explotar la nit del 16 d'agost, cosa que va provocar la mort de dues persones. La justícia espanyola va sentenciar que una d'elles era l'imam en trobar coincidents l'ADN d'una orella i cabells que hi havia entre la runa, objectes a la furgoneta d'Es Satty, roba al seu pis i en les extraccions de proves a familiars seus. L'advocat Jaume Alonso-Cuevillas ha defensat que això no és concloent, perquè el jihadista podria igualment haver sobreviscut i escapat. Hi ha registrades trucades fetes amb el seu mòbil després de l'explosió. I un veí francès de la localitat fronterera entre el Principat i el País Valencià va explicar que “un home gran i amb cabells blancs” va agafar la furgoneta blanca d'Es Satty després de l’explosió. El vehicle va trobar-se dies després abandonat a Sant Carles de la Ràpita. És una incògnita més sobre el 17-A pendent de resoldre's.
Sigui com sigui, aquesta explosió inesperada va provocar que els jihadistes restants passessin a l'acció improvisant un Pla B. Tot i que els Mossos no havien relacionat l'explosió del xalet d'Alcanar amb un cas de terrorisme el 17 d'agost de bon matí, a les 16:49 hores d'aquell dia una furgoneta atropellava massivament i indiscriminadament desenes de persones a la Rambla de Barcelona. Un cop el vehicle queda encastat sobre el mosaic de Joan Miró, el seu conductor fuig a través del mercat de la Boqueria. Quaranta minuts després de l'atropellament ja es confirmen fins a 13 morts.
Cap a les 18 hores, el terrorista, Younes Abouyaaqoub, arriba a la zona del Camp Nou. Per fugir de la ciutat, mata un jove de 34 anys, en Pau Pérez, a qui li roba un cotxe, amb el qual atropella un agent dels Mossos en plena operació gàbia. Cap a les 19 h, deixa el cotxe a Sant Just Desvern, mentre la policia catalana pentina la zona a la recerca del terrorista. Paral·lelament, els Mossos efectuen les primeres detencions a Alcanar i Ripoll: Driss Oukabir i Mohamed Houli Chemlal, supervivent de l'explosió d'Alcanar.
A les 20:30 h, uns joves es troben per resar, beure i cremar coses en un antic restaurant de Riudacanyes, on s'enfronten amb veïns del poble, qui no els relacionen amb l'atemptat. Més tard, a bord d'un Audi, arriben a Cambrils i envesteixen un cotxe patrulla dels Mossos. Un d'ells surt del cotxe i amb un ganivet mata una dona de 67 anys de Saragossa. A les 1:35 hores del dia 18 d'agost, els cinc terroristes són abatuts per la policia. Es tracta de Moussa Oukabir, Mohamed Hichamy, Omar Hichamy, Saïd Aalla i Houssaine Abouyaaqoub —menor i germà del terrorista de la Rambla—. A les 7 h, es detenen dues persones més relacionades amb l'atemptat, i ja cap a les 15 h, els Mossos abaten Younes Abouyaaqoub a Subirats (Alt Penedès), a la carretera entre Gelida i Sant Sadurní d'Anoia.
El referèndum, les teories de la conspiració i les traves de l'Estat per tapar la negligència del CNI
Els esforços de l'Estat espanyol per impedir conèixer tota la veritat sobre el 17-A van fer encara més eixordadores unes declaracions d'un dels terroristes de l'atemptat, que va ser citat a declarar com a compareixent. Va tirar llenya al foc a una de les teories de la conspiració basada en què el CNI coneixia les intencions de l'imam de Ripoll però va fer els ulls grossos per tal de desestabilitzar Catalunya poques setmanes abans del referèndum de l'1-O. Concretament, asseverar que "el CNI tenia coneixement de les intencions de l’imam"; també l'excomissari José Manuel Villarejo havia arribat a dir que la intel·ligència espanyola "va calcular malament les conseqüències de donar un petit ensurt a Catalunya".
Tot plegat, perquè el govern espanyol i els serveis d'intel·ligència de l'Estat han intentat ocultar una negligència pràcticament evident: que Es Satty era un confident i que, malgrat tot, no el tenien prou controlat perquè va ser el cervell de la cèl·lula jihadista. De fet, en els documents que a l'executiu de Pedro Sánchez tant li va costar desclassificar queda demostrada la deixadesa del CNI. Uns informes concloïen sobre l'imam que no era un “risc per a la seguretat” i que no s'apreciava “cap indici” que estigués “radicalitzat”. A més, en aquell informe es descarta tenir-lo com a font, malgrat que el diari ABC publiqués el contrari. Fonts de Junts per Catalunya consultades per aquest diari assenyalen que des de la creació de la comissió ha aparegut prou informació per demostrar una negligència i elevar una sol·licitud d'investigació a la Fiscalia, però insisteixen que encara cal resoldre més incògnites i esbrinar quina va ser la magnitud de la mala praxi de l'Estat. La gran assignatura pendent d'aquest cas són les víctimes, que s'han sentit desateses i fins i tot s'han arribat a constituir com a associació.
Com és possible que uns joves perpetressin aquest atemptat?
L'atemptat va deixar moltes ferides obertes i molts interrogants, sobretot, entre les famílies de les víctimes. Tanmateix, on també va provocar una profunda ferida és a la vila de Ripoll, on encara ara arrosseguen aquells tràgics fets. Una de les principals preguntes és: com és possible que uns joves, de tota la vida del poble, perpetressin un atemptat com aquell? I és que tots els integrants del grup tenien entre 22 i 24 anys, exceptuant un menor, que només en tenia 17. En un estudi recent dels Mossos d'Esquadra, conjuntament amb el grup de recerca Conflict and Human Security de la Universitat de Còrdova i investigadors de les universitats de Granada i Burgos, s'hi conclou que la cèl·lula terrorista formada per deu membres es va començar a constituir entre finals del 2014 i inicis del 2015, quan l'imam arriba al municipi. Alguns d'ells consumien productes de radicalització, fet que va provocar que la resta també ho fes.
L’estudi conclou que, tot i que el procés de radicalització violenta té una naturalesa multifactorial, en el cas dels atemptats del 17-A, “els factors potencialment protectors no van ser suficients per contrarestar la influència dels factors de risc, cosa que va generar un desequilibri per poder afavorir aquest procés”. En concret, s'assegura que els factors de risc analitzats —especialment els psicològics (com ara la connexió dins del grup, la cerca de significat, l’amenaça simbòlica o realista, la passió obsessiva o l’autoritarisme, la percepció d’amenaça)— i les actituds o creences subjectives, que reflecteixen la perspectiva individual (com les actituds segregacionistes, les actituds antidemocràtiques o radicals i l’extremisme politicoreligiós) van tenir una presència significativament més elevada entre els membres que no pas altres factors protectors, com els sociodemogràfics (edat, nivell educatiu, estat civil o ocupació laboral), o els experiencials o actitudinals, "especialment aquells relacionats amb la seva integració social, que n'haurien pogut evitar la radicalització".
Les conclusions del Parlament
Per intentar solucionar els interrogants que van deixar els atemptats, el Parlament de Catalunya va crear una comissió d'investigació l'abril del 2018. Dos anys més tard, la comissió, en les seves conclusions, va assenyalar que no es podia constatar que el CNI conegués la intenció de l'imam de promoure o cometre els atemptats, si bé sí que es donava per "acreditada" la condició de l'imam Es Satty com a confident de la intel·ligència espanyola. Els grups independentistes, de totes maneres, van acabar tombant aquesta conclusió redactada pel PSC. Amb tot, sí que es va aprovar una proposta de Junts en la qual s'apuntava que "encara no encaixa" la vinculació entre Es Satty, la policia espanyola i el CNI. El cas és que en aquesta comissió no van participar-hi ni representants del govern espanyol, ni els comandaments de la Policia Nacional, Guàrdia Civil i serveis secrets.
Arran d'aquell atemptat, la relació entre la policia espanyola i la catalana va quedar tocada. L'opinió pública dels Mossos d'Esquadra va millorar notablement arran de la seva actuació, amb el conseller d'Interior, Joaquim Forn, i el major Trapero com els seus principals baluards; amb rodes de premsa i comunicacions constants. Aquesta desconfiança entre cossos es va veure reflectida setmanes després en els preparatius del referèndum de l'1 d'octubre, on, fins i tot, les policies van acabar anant cadascú per la seva banda. Políticament, els atemptats han tingut repercussions, fins al punt que a Ripoll governa una alcaldessa islamòfoba com Sílvia Orriols.
L’Audiència Nacional va condemnar el passat maig del 2021 a penes de 53, 46 i 8 anys de presó els tres acusats de pertànyer a la cèl·lula gihadista. Per al tribunal quedava provat que dos d’ells, Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir, van participar de manera indirecta dels atemptats tot i que no van ser-hi en cap dels escenaris presencialment. Al tercer acusat, Said Ben Iazza, l’Audiència el va condemnar per col·laborar amb la cèl·lula, haver-los cedit el cotxe per a les seves operacions i haver-los facilitat documentació. A l'octubre del 2024, el tercer acusat el van expulsar d'Espanya quan va quedar revocat el seu permís de residència.
La llista de les persones assassinades:
1. Xavier Martínez (3 anys), Rubí, Catalunya
2. Julian Cadman (7 anys), Austràlia
3. Maria Correia (20 anys), Portugal
4. Luca Russo (25 anys), Itàlia
5. Pau Pérez Villán (34 anys), Vilafranca, Catalunya
6. Bruno Gulotta (35 anys), Itàlia
7. Silvina Pereyra (40 anys), Argentina
8. Jared Tucker (43 anys), Estats Units
9. Elke Vanbockrijck (44 anys), Bèlgica
10. Dona de nacionalitat alemanya (51 anys)
11. Ian Moore Wilson (55 anys), Canadà
12. Francisco López Rodríguez (57 anys), Rubí, Catalunya
13. Ana María Suárez López (67 anys), Saragossa
14. Maria de Lourdes Ribeiro (74 anys), Portugal
15. Pepita Codina (75 anys), Sant Hipòlit de Voltregà, Catalunya
16. Carmen Lopardo (80 anys), Itàlia