La cimera hispanofrancesa no té gairebé presència en les portades madrilenyes d’aquests dies. Esclar que queden molts dies —és el dia 19— i el que apareix a les portades barcelonines són polèmiques que a la premsa espanyola d’Espanya li deuen semblar provincials i boscanes, com ara si el President de la Generalitat ha d’assistir-hi o si el seu paper ha de ser de majordom o ha d'exercir una presència més. Almenys La Vanguardia i El Periódico han rebut informació sobre la substància de la cimera. Un diari fa entendre que el tema estrella serà la immigració, bé, més aviat els controls fronterers de migrants, és a dir, la seva repressió més eficaç. El diari no ho explica així, esclar, però no resulta complicat de fer-ne la traducció. És un benefici més del que gaudeixen els lectors del Quioscos & Pantalles.
El tema estrella de la cimera serà l’hidroducte o corredor d'hidrogen Barcelona-Marsella, un projecte per l'any 2030
L’altre diari afirma que el tema estrella serà l’hidroducte o corredor Barcelona-Marsella, anomenat H2Med, que subministrarà un milió de tones d'hidrogen anuals a Europa, equivalents al 10% del consum de la UE el 2030, data en què es preveu que aquest conducte submarí estarà a ple rendiment. Va per llarg, cert. Aquest termini tan ampli de construcció fa l’efecte que és espai perquè França pugui en algun moment desdir-se’n abans no s’acabi la connexió. De moment, els diaris estan encantats amb aquesta infraestrucura, com un nen de quatre anys que veu l’estesa de regals de Reis i comença a desembolicar-los per jugar-hi.
Poc o cap espai dediquen les portades a la protesta que organitzen el Consell per la República, l’Assemblea i Òmnium, a la que s’hi sumaran els partits sobiranistes inclòs Esquerra Republicana, que acudirà alhora a la missa oficiada per Pedro Sánchez i Emmanuel Macron, i al campanar, amb la resta de forces vives indepes. Al govern espanyol ja li va bé així i ha justificat que el president Aragonès participi a la cimera mentre el partit del president es manifesta en contra de l’esdeveniment. La Moncloa considera que a ERC no li queda més remei que acudir a la mobilització en l’actual context de baralles i competició entre els partits secessionistes. D’aquesta simpàtica faisó es produeix el fenomen que els partits independentistes no parlen gens de la independència sinó que es dediquen a esbudellar-se cortesanament amb qualsevol motiu, sigui de substància o no. Tot en ordre, diuen a Madrid.
