La premsa espanyola dedica molta atenció avui, a les seves portades, a un possible pacte entre PSOE i ERC que faciliti la investidura de Pedro Sánchez. I alguns comencen ja un treball de sapa per intentar impedir-la. S'endú el premi La Razón, que li dedica bona part de la portada. Per una banda adverteix que Sánchez està disposat a creuar "línies vermelles" per garantir la seva investidura i la seva supervivència política (sense que quedi ben clar qui ha definit aquestes "línies vermelles" i perquè no són creuables). Per contribuir a desgastar els socialistes, La Razón obre amb un reportatge sobre El Pedroso, un poble presentat com "el epicentre de la corrupció del PSOE". I fins i tot la portada destina un racó a Ciutadans, no fos cas que se li acudís donar suport al PSOE: "Ciutadans busca un 'perillós' retorn al centre". L'alarmisme és obvi. No se sap si els espanta més el "retorn al centre" de Ciutadans o el creuament de "línies vermelles" per part del PSOE.
El Mundo va en la mateixa línia, i mentre tracta d'erosionar el PSOE amb un reportatge sobre la jutge Alaya (la dels ERE), a la que qualifica de "Santa", informa que "ERC eleva el precio y exige a Sánchez 'un diálogo entre gobiernos'". Sembla que un diàleg entre governs és una cosa absolutament intolerable per a aquest diari. El Mundo aconsegueix portar la catalanofòbia contra un àmbit inaudit, Ciutadans, el principal focus espanyol de catalanofòbia: "La irrupció del 'clan català' d'Arrimadas tensa el relleu a Cs", adverteix aquest diari.
L'ABC ataca un possible pacte PSOE-ERC a través d'Isabel Díaz Ayuso. En portada s'inclou un il·lustratiu fragment de l'entrevista que inclou a l'interior: "Tot el que sigui evitar que els independentistes tinguin poder a Espanya és benvingut".
El País deixa les negociacions PSOE-ERC en posició més marginal i opta per un titular més neutral. "ERC demana que el diàleg sigui 'entre governs', tot i que sobta que consideri necessari posar "entre governs" entre cometes. La foto principal està dedicada a Colòmbia amb el titular "L'esclat social ateny Colòmbia", i també hi ha un article dedicat a Xile i a la "revolució dels nois". Sobta que allò que a Barcelona es considera perillosíssima violència irracional, a 9.000 kilòmetres esdevingui un fenomen molt més amable, racional i inofensiu.
En la mateixa línia se situa La Vanguardia. Si Amèrica Llatina trontolla és pel "descontentament social". El diari barceloní també evita pronunciar-se gaire en la qüestió del pacte PSOE-ERC i es limita a afirmar que "Sánchez aconsegueix la carta blanca del PSOE a la seva coalició amb Iglesias".
El Periódico obre amb la temporada d'ofertes, i es limita a tractar el pacte PSOE-ERC en una franja superior, on s'anuncia una entrevista al vicepresident Pere Aragonès amb el titular "La campanya del 10-N va acabar amb la nostra confiança en el PSOE. Exigim garanties".
El Punt Avui obre amb un neutral "Aval de les bases del socialistes al pacte amb Podem" i dedica la foto de portada al Barça, que pateix per guanyar.
L'Ara dedica la seva portada al seu novè aniversari. Mai no és una mala ocasió per fer-se autobombo.
