Si la guerra de l’Iran tingués una pel·lícula a la gala dels Premis Oscar que se celebra aquest diumenge, el Kremlin de Vladímir Putin seria candidat a guanyador en alguns dels premis. El de millor actor secundari seria ben segur pel president rus: gairebé no apareix en pantalla, però condiciona el guió i es beneficia del caos sense pagar cap cost principal. La guerra iniciada pels Estats Units i Israel contra el règim dels aiatol·làs comença aquest dissabte la tercera setmana sense tenir clar un desenllaç -per molt que Donald Trump asseguri que la guerra està guanyada i no “durarà gaire”- i té una batalla darrere l’altra. Però la decisió del president dels Estats Units d’aixecar temporalment les sancions al petroli rus en ple conflicte bèl·lic per frenar la pujada del petroli i calmar al votant nord-americà, permet la venda i descàrrega del cru rus que estava bloquejat al mar. Rússia deixa d’estar asfixiada pel preu topat i torna a col·locar grans volums en el mercat amb preus elevats per la crisi iraniana. Els analistes calculen que la mesura, tot i ser temporal, és un gran èxit de taquilla pel Kremlin, que podria suposar fins a uns 10.000 milions de dòlars mensuals extra d’ingressos per exportacions per a Moscou, just quan les sancions començaven a estrangular l’economia i el pressupost rus. Aquest fluix addicional permet finançar directament la guerra a Ucraïna. Així que, de candidat a millor actor secundari, Putin passa a ser favorit al de millor director, i Rússia, és favorita al de millor muntatge, perquè tot i que és una guerra que no ha començat, ha aconseguit que el tercer acte es rodi en funció de les seves necessitats financeres i acabi com més li convé: amb la recapitalització de la maquinària bèl·lica russa. El premi a millor actor protagonista sí, aquest seria per Trump, tot i el seu paper de dolent en la pel·lícula Iran War, amb Benjamin Netanyahu com a millor actor de repartiment. Els grans perdedors, però, serien Europa i Ucraïna.
Agafant el guió d’aquesta pel·lícula imaginària, però alhora molt real, el moviment de Trump és el protagonista en la gran majoria de les portades, que veuen a Putin com el “gran guanyador del conflicte a l’Iran”. A Madrid també hi ha presència destacada del front obert pels Estats Units a Cuba. Als diaris de la capital del regne hi ha un repartiment equitatiu entre els dos temes. El Mundo titula que “Trump allibera 10.000 milions del petroli de Putin per pagar la seva guerra”, amb una Unió Europea atònita: “És molt preocupant, afecta la seguretat europea”, afegeix. El segon tema en importància en la portada del diari madrileny és el tancament de la campanya a Castella i Lleó, on aquest diumenge se celebren les eleccions autonòmiques. “El PP davant Vox: ‘Diumenge és clau per a la pròxima dècada”, defensen els populars, que governen des de fa 39 anys, però ara s’han d’enfrontar a l’amenaça del partit de Santiago Abascal. La Razón és l’altre diari que obre amb el conflicte a l’Iran, però es limita a dir en el titular que “Trump aixeca les sancions al petroli rus durant un mes”. En els destacats, afirma que Putin podria guanyar 10.000 milions de dòlars per alimentar la guerra d’Ucraïna, i que els Estats Units creu que el nou líder suprem iranià està ferit i “probablement desfigurat”, però no esmenta l’empipada d’Europa i Ucraïna. Pel que fa a les eleccions a Castella i Lleó, titula que “el PSOE i l’esquerra instiguen marxes anti Trump el dia de reflexió”.
Els altres dos diaris madrilenys, El País i l’ABC, obren amb la crisi a Cuba, que segons el diari de Prisa “negocia amb Trump sota l’amenaça del col·lapse” i assegura que el president Miguel Diaz-Canel ha afirmat que l’objectiu és “buscar solucions a les diferències bilaterals”. L'illa es troba en una situació insostenible després de quedar-se sense el petroli de Veneçuela, i que el règim comença l’alliberament de 51 presos per mediació del Vaticà. El País també porta com a segon tema l’alliberament de les sancions al petroli rus per part dels Estats Units, una mesura que rebutja la Unió Europea, perquè aportarà recursos a Moscou per a l’ofensiva a Ucraïna. De les eleccions a Castella i Lleó, destaca que el PP confia a créixer malgrat Vox, i el PSOE apel·la al vot progressista. L’ABC obre amb un eloqüent titular: “El castrisme agonitza”, amb una fotografia de Díaz-Candel en la roda de premsa de més de dues hores on va reconèixer les converses amb Washington, amb una imatge d’un jove Fidel al costat. I per no perdre el costum, el rotatiu també inclou en la portada un titular contra el govern de Pedro Sánchez, i assegura que Igualtat manté el “sistema de guinguetes d’Irene Montero: les ajudes a dit de l’Institut de la Dona van pujar quasi un 40”.
A Catalunya, La Vanguardia porta els dos temes a portada. El titular principal és pel setge al règim dels aiatol·làs: “Trump alleuja l’embargament de petroli a Rússia i indigna la UE”. També destaca que els EUA dupliquen els marges de benefici en els enviaments a Europa de gas natural liquat, que el Pentàgon creu que Khamenei està ferit i desfigurat, i envia més vaixells i 2.500 ‘marines’. Dedica la fotografia principal, però a Cuba, que “negocia una sortida amb els Estats Units”. La portada inclou una crida a les eleccions castellanes, per dir que Feijóo demana una majoria contundent i Sánchez agita el ‘no a la guerra”, i també una entrevista a Pedro Almodóvar i les eleccions a la presidència del Barça, que se celebren demà amb Laporta com a gran favorit. L’altre diari que també obre amb el conflicte a l’Iran és l’Ara, que també ho enfoca en l’aixecament de Trump al veto al petroli rus que indigna la UE. Tot i la mesura, el barril de Brent continua per sobre dels 100 dòlars, i Macron i Merz coincideixen a titllar-ho d'error perquè dona més recursos a Putin per a la guerra. En canvi, El Periódico gairebé no ho destaca en la portada, que obre amb la crisi de Rodalies, i assegura que “el deteriorament de les vies limita la velocitat de Rodalies", i dedica la fotografia al debat entorn el taxi organitzat pel diari i la capçalera tenyida de blaugrana a les eleccions del Barça, amb una entrevista amb Víctor Font en la que diu que “per servir el Barça és imprescindible no necessitar diners”. Per acabar, El Punt Avui dedica el dossier als “conjurats de Macià”, els detinguts dels Fets de Prats de Molló, cent anys després dels fets, i en la crònica del dia anterior els protagonistes són els docents.