La portada de l’Ara d’aquest diumenge fa inventari dels “enemics de l’amnistia”, com en diu al títol. La llista és aquesta: la dreta judicial, velles glòries del PSOE encapçalades per Felipe González i Alfonso Guerra, el Partido Popular i Vox, unes quantes empreses de l’Ibex-35, la Guàrdia Civil i un sector de l’independentisme català que s’oposa als acords entre el PSOE i Esquerra Republicana. Només es troba a faltar tot l’aparell mediàtic que fa d’altaveu i de cheerleader a tota aquesta tropa. Va des dels diaris del Trio de Benzina fins als informatius de les principals televisions espanyoles, ben representades per Pablo Motos, el presentador del magazín de la tarda d’Antena 3, a qui els acords de Pedro Sánchez amb l’independentisme català i basc per aconseguir la investidura li fan “vergonya de ser espanyol”.
La desgràcia de tot plegat és que mentre totes les terminals mediàtiques de la dreta nacionalista espanyola es dediquen a indignar-se i a aplaudir als insurgents, la política continua i La Vanguardia i El País expliquen que l’acord entre el PSOE i Junts, entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont, és a tocar. Els lectors dels diaris del Trio de la Benzina que vulguin saber com van les coses —quina és la realitat, vaja— hauran d’anar a buscar la informació als diaris de la competència. Tampoc és que El País i La Vanguardia afegeixin moltes dades noves sobre les negociacions respecte al que publicaven aquest dissabte. Els títols se sostenen amb fil d’embastar i en un argument que la cronista del diari barceloní resumeix dient que “els dos interlocutors són conscients del fet que l’estira-i-arronsa no dona més de si”, malgrat que, d’entrada, es protegeix de qualsevol sorpresa en dir que “l’imprevisible forma part de l’ADN de l’independentisme”. Per si de cas.
El Trio sembla que s’hagi repartit els papers a les portades d’aquest diumenge, entrevistant diversos portaveus de l’apocalipsi final d’Espanya. El Mundo obre amb els presidents de les comunitats autònomes d’Andalusia, de Madrid i de Galícia —curosament triats: cap dels que governen amb Vox o gràcies a Vox—. La Razón hi contribueix d’una altra manera. Primer, amb una contorsió argumental que no té ni cap ni peus: la rivalitat entre Esquerra i Junts, diu el diari, “converteix la negociació en extorsió” al PSOE. Segon, amb una entrevista a Pablo Hernández de Cos, governador del Banc d’Espanya, que declara que “la incertesa sobre el futur de l’economia és elevada”, com volent dir.
L’ABC cobreix un altre sector amb una entrevista a Alfonso Guerra, per a remarcar que el PSOE de debò, l’autèntic, tanca files amb la resta d’enemics de l’amnistia. Mala sort pel tabloide monàrquic, però, perquè la postura que representen Guerra, González i companyia ha estat avalada per l'11,93% de la militància socialista en la consulta que el partit els ha fet sobre el pacte de govern amb Sumar i la negociació amb els partits independentistes, etcètera. El 87,13% ha votat a favor, és a dir, contra Guerra, González i companyia. En el cas del PSC, el 85,4% ha votat a favor del pacte, mentre que el 12,2% hi ha votat en contra. La participació ha estat del 63,4% al PSOE i del 61,6% al PSC. Les urnes han derrotat Guerra… i la portada de l’ABC.
