Fèlix Martí i Ambel, reconegut defensor de la identitat catalana i la promoció d’iniciatives internacionals en favor de les llengües, les cultures i els drets dels pobles, ha mort aquest dimarts al matí als 87 anys. La cerimònia de comiat serà dijous 4 de setembre, a les 18h a l’Oratori del Tanatori de Vilanova i la Geltrú.
Nascut a Barcelona el 1938 i format en enginyeria i llicenciat en filosofia el 1965, Martí es va implicar des de ben aviat en la lluita antifranquista i en l’escoltisme, on va destacar com a dirigent a la Delegació Diocesana d’Escoltisme durant els anys seixanta.
La seva trajectòria professional va començar com a professor de filosofia i director del curs preuniversitari de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (1968-1970). Posteriorment, va assumir la direcció del Laboratori de Sociologia i de la Fundació Jaume Bofill. El 1974 va participar en la fundació del PSC-Reagrupament i un any més tard va ser elegit a Roma president del Moviment Internacional d’Intel·lectuals Catòlics Pax Romana, càrrec que va revalidar el 1979 a Mèxic.
La Fundació del Centre UNESCO Catalunya
El 1984 va fundar el Centre UNESCO de Catalunya, que va dirigir fins al 2002 i del qual en va ser nomenat president honorari. Des d’aquesta plataforma va impulsar congressos de sociolingüística, va participar en el consell de la World Futures Studies Federation i va presidir el comitè de direcció de l’Informe UNESCO sobre les llengües del món.
Compromès amb el diàleg interreligiós, el 2004 va ser corresponsable del Parlament de les Religions del Món a Barcelona i l’any següent va assumir la direcció del Centre Interreligiós de Barcelona, creat per l’Ajuntament per garantir la llibertat de culte i el respecte entre confessions. També va presidir Linguapax Internacional, entitat dedicada a vincular l’educació per la pau i l’aprenentatge de les llengües.
Nombrosos reconeixements al llarg de la seva vida
Al llarg de la seva vida va rebre nombrosos reconeixements, com la Medalla UNESCO dels Drets Humans i el premi CIEMEN (1995), la Creu de Sant Jordi (2002) i la Medalla d’Honor de Barcelona (2006). Va formar part del patronat de la Fundació per una Cultura de la Pau, impulsada per Federico Mayor, i del de la Fundació Ubuntu.
Va publicar, entre d’altres, les seves memòries Diplomàtic sense estat (2006) i el llibre Déus desconeguts (2013), una aproximació a les religions orientals. El 2003 va donar la seva biblioteca personal a la Universitat Pompeu Fabra. Martí va donar 7.000 volums de monografies i 80 col·leccions de publicacions en sèrie sobre tres grans àmbits temàtics: filosofia, ciències socials i teologia.
Martí va ser també president de L’Opinió Catalana i sempre va mantenir un ferm compromís amb la pau, la diversitat lingüística i el diàleg entre pobles i religions.