Crida l’atenció el poc afany de les portades de Barcelona amb la tocada de nassos (Rufián dixit) del govern espanyol a Esquerra Republicana a costa de les quotes per la llengua catalana (per les llengües cooficials, vaja) pactades en la llei de l’audiovisual. La Vanguardia, per exemple, s’estima més obrir amb els pactes pressupostaris de la regió de Madrid entre Isabel Díaz Ayuso, del PP, i Vox. Es fa difícil d’endevinar el criteri pel qual el diari de referència de Catalunya atorga prioritat als pressupostos madrilenys per sobre dels estatals, més quan la llengua catalana n’és la protagonista. Pot ser desinterès pel català, per ERC o tal vegada consideren que parlar-ne massa afebliria el “diàleg amb Madrid”, ressuscitat pels poders màgics del Rei. Val a dir que aquest diari ha marcat de prop les relacions del PP amb l’extrema dreta i no és la primera portada en què exposa els pactes d’uns i altres amb un deix de disgust. Es fa estrany igualment, però, perquè ho sabia tothom i era profecia que Ayuso necessitava els vots de Vox. Arribats aquí, potser és més notícia el que diu el subtítol: la presidenta rebutja els vots del PSOE, que li volia estalviar les relacions perilloses amb Vox.
El Periódico dona el millor espai de portada a la tragèdia de l’habitatge ocupat de Barcelona —quatre morts, dos d’ells menors, en un incendi—. Al títol de sota diu que el govern del PSOE i Unidas Podemos ha enganyat ERC amagant-li la lletra petita de la llei de l’audiovisual per a aconseguir el seu vot pels pressupostos i, només després, quan ja tots eren al llit, ha revelat que el pacte no podia ser, com la cançó del senyor Ramon i les criades. L’Ara obre amb el tema, però pels canvis en la llei de l’audiovisual i no tant per l’amenaça als pressupostos.
Grinyolen una mica els títols de La Vanguardia i d’El País: ERC qüestiona el suport al govern espanyol pel català a Netflix i HBO. Qualsevol no català que els llegeixi pensarà que ERC demana una enormitat, una exageració: obligar Netflix, HBO i altres plataformes a produir en llengua catalana, tot imposant-la coactivament i forçant les empreses privades, de manera antieconòmica, etcètera. Com si fos una mania, una dèria boja, un caprici de cacic. En realitat, Esquerra demana al govern espanyol que trobi la manera de donar a la llengua catalana un tracte equiparable al que té l’espanyola. Per què no hauria de ser així? Per què els hi sona tan estrany? Qui ho hauria de fer, si no? La Unesco? On paguen impostos, els catalans? Fa uns dies, El Independiente, un digital amb seu a Madrid, informava en to mig escandalitzat que “La cessió del govern [espanyol] amb la llengua catalana obliga Netflix, HBO i Amazon a doblar més de 1.500 pel·lícules i sèries”. Cessió. Obliga. És que la directiva europea i la llei espanyola que la transposa no “obliguen” a produir en llengües europees? O només ho aconsellen o ho recomanen? El català no és una llengua europea?
Tot plegat és ben bé el retrat que en va fer Joan Solà, al Cel sia, a La Paraula, el seu discurs al Parlament de juliol del 2009 (pdf). “Em refereixo —deia l’eminent filòleg— a l'actitud secular de la immensa majoria dels espanyols monolingües envers la diversitat de tota mena, i concretament envers la diversitat lingüística. La ideologia estatal ha sigut monolítica en aquest punt: s'ha escampat de mil maneres durant els darrers segles i ha creat o reforçat un sentiment advers, sovint de rebuig clar. Ho sap tothom i tots ho diem amb la boca petita i amb pena profunda: els «espanyols» no acceptaran mai que els bascos, els gallecs i nosaltres parlem una altra llengua”. Si mai no t’has llegit el discurs sencer, paga la pena fer-ho. Són cinc minuts.
BOLA EXTRA. El Mundo diu que “El govern [espanyol] descarta tornar a les restriccions per òmicron”, mentre La Razón, el mateix fet, l’explica dient que “Moncloa no té un pla B jurídic per la sisena onada”. Ja ho veus. I tu, ja tens un “pla B jurídic” per la sisena onada?
La Vanguardia, portada
El Periódico, portada
El Punt Avui, portada
Ara, portada
El País, portada
El Mundo, portada
ABC, portada
La Razón, portada