Felip VI i Carlos Lesmes, president del Consell del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, van presidir ahir l’entrega de títols als nous jutges a Barcelona. El rei va passar després per un sopar de Foment, la patronal. Lesmes va repetir l’aiguabarreig clàssic de monarquia, Estat, unitat d’Espanya, justícia, llei, sobirania, etcètera, per concloure que els jutges poden tocar-ho tot i a ells no els pot tocar ningú, que actuen en nom del Rei i la Constitució. El Rei, com per agrair aquesta maionesa intel·lectual que justifica la promiscuïtat entre poders, va posar l’accent en la independència i la imparcialitat judicial, etcètera. Ni l’ABC ho té en portada i és cosa sorprenent en un diari tan sensible a la coronada institució, que d’un reial esternut en fa sentència sàvia. El Mundo obre amb la cosa però amb un títol obvi: el Rei anima els nous jutges a complir la Constitució. Home… Notícia seria el contrari però, ei, si a la tele dediquen mig telenotícies a dir que és hivern i fa fred, per què El Mundo no pot posar aquest títol? Clar que sí, tu. La Razón també obre la portada amb la cosa, però posa el títol del discurs al sopar del Foment. Com també venia tot farcit d’obvietats, l’ha acolorit amb una mentida perquè sembli un reial retret “a Catalunya”, a la manca de "seguretat jurídica". Felip de Borbó parlava genèricament, com sempre fora del 3-O del 2017, però al diari del Grupo Planeta li ha semblat millor tunejar el discurs per salpebrar la portada. Per què no? Fot-li, que és català. Sempre pots posar cara moixa i excusar-te de la reial faisó: et sap molt de greu, t’has equivocat i no ho tornaràs a fer.
La resta de diaris no han considerat de portada les banalitats pronunciades en cap dels actes. La Vanguardia fa una excepció, però, i no per destacar res del Rei, sinó per remarcar que el President Aragonès “ofereix al món econòmic diàleg amb Madrid”, segons el títol de portada. Què estrany. Perquè la nota de premsa de la Presidència no esmenta cap oferta de diàleg. Tampoc els teletips de l’Agència Catalana de Notícies, d’Efe ni d’Europa Press. És molta la imaginació del diari o moltes les ganes que té de “diàleg amb Madrid”. La nota de Presidència és súper prudent. Destaca al títol aquesta frase preciosa: “Catalunya té tots els ingredients per construir un futur de prosperitat”. Al subtítol, hi afegeix: “El cap de l’Executiu defensa ‘l’amnistia i l’autodeterminació’ com a via per resoldre el conflicte polític”. Amnistia i autodeterminació. Conflicte polític. Si defensar que “el que és possible a Escòcia ha de ser possible a Catalunya” és diàleg, tot bé. El Rei va aplaudir el discurs del President, explica Europa Press. És un avenç, si consideres que, fins ara, els únics interlocutors espanyols han estat els cossos i forces de seguretat i els jutges.
El Rei, explica Efe, va parlar de les “proves dures” de l'última dècada, “entre elles la crisi del 2008 i els efectes de la pandèmia, sense fer esment al procés independentista”, segueix l’agència —no La Vanguardia, que fabula una història més semblant a La Pastoreta que als fets. El títol que obre la secció de política del diari és “El Rei apuntala l’aposta per Catalunya i conclou una etapa de desacords”. L’afirmació s’argumenta en el fet que Felip VI ha visitat Catalunya set cops aquest any. “De moment”, matisa el diari, com volent dir. Les visites han estat desplaçaments escarransits i blindats, breus i sense contacte amb ningú més que la claca habitual de cortesans locals. Segons La Vanguardia, però, tot i les “dures proves”, aquestes visitacions tenen un poder taumatúrgic que “conclou” (zanja, diu en la versió en espanyol, més contundent) “una etapa de desacords”, que és com el diari descriu què ha passat i passa a Catalunya des de la tardor del 2017, inclosos exiliats i tres milers de processats per l’1-O, comptats els confiscats pel Tribunal de Cuentas, per no dir res del 155, de l’ofec econòmic o l’última sentència sobre la llengua catalana. La crònica, llagotera i ensucrada, pinta un món fantàstic de “desglaç”, “desinflamació del procés”, “normalització de relacions institucionals” i “l’irrenunciable compromís [del Rei] amb Catalunya”, que vol dir que ell i els ministres acuden a espais segurs de Barcelona —l’escola judicial, el Mobile, el Foment, l’hotel Vela o l’Auditori—, a abocar discursos buits, galindaines i foteses. Sota l’ombreta, l’ombreta, l’ombrí, flors i violes i romaní.
La Vanguardia, portada
El Periódico, portada
El Punt Avui, portada
Ara, portada
El País, portada
El Mundo, portada
ABC, portada
La Razón, portada