La policia ha accedit a la seu de Plus Ultra, rescatada per la SEPI el 2021, per escorcollar-la. Segons fonts policials, la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional ha entrat a la seu de l'aerolínia a Madrid en el marc d'una investigació per un presumpte delicte de blanqueig de capitals, en mans del Jutjat d'Instrucció número 15 de Madrid i, de moment, sota secret de sumari. Tot, coincidint en el temps amb l'operació de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que dirigeix el Jutjat Central d'Instrucció número 6 de l'Audiència Nacional i que, fins a aquest dijous al matí, s'ha saldat amb diversos escorcolls i tres detencions: la de Leire Díez, fontantera del PSOE; Vicente Fernández, expresident de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI, depenent del Ministeri d'Hisenda); i Antxon Alonso, empresari de Servinabar i soci de Santos Cerdán.
El febrer d'enguany, tal com recollien portals especialitzats, la Fiscalia Anticorrupció ja va assenyalar que el rescat de 53 milions d'euros concedit a Plus Ultra podria haver estat utilitzat per a activitats de blanqueig de capitals vinculades a una xarxa criminal internacional. Tot, amb la implicació de la SEPI i del Fons de Suport a la Solvència d'Empreses Estratègiques (FASEE). El polèmic rescat es va aprovar el març del 2021, en plena pandèmia, com a part del programa governamental per salvar empreses estratègiques afectades per la crisi sanitària. Aleshores, l'aerolínia operava només amb dos avions, tenia una quota de mercat del 0,1% en l'aviació comercial i arrossegava pèrdues milionàries des d'abans de la covid-19. Com que cap entitat bancària va voler finançar-la, el govern espanyol va haver de justificar l'ajuda argumentant la seva "condició estratègica" per connectar l'Estat espanyol amb l'Amèrica Llatina i mantenir feines tant directes com indirectes.
El mateix jutjat havia arxivat la causa el 2023
Així, la Fiscalia sostenia que Plus Ultra hauria fet servir part del rescat per retornar suposats préstecs a comptes a l'estranger que pertanyien a societats vinculades a una presumpta organització criminal. La xarxa estaria implicada en activitats il·lícites, com la venda d'or procedent del Banc Central de Veneçuela i programes estatals del país. Segons les autoritats franceses i suïsses, les operacions haurien servit per emblanquir grans sumes de diners procedents d'actes de malversació comesos per funcionaris veneçolans. També es denunciava que part dels diners es van canalitzar a comptes en els Emirats Àrabs Units i el Panamà, suposadament mitjançant contractes ficticis. També s'esmentava l'ús de rellotges de luxe per blanquejar diners.
Anticorrupció va presentar una denúncia davant de l'Audiència Nacional, però va ser rebutjada perquè els delictes principals havien tingut lloc a Veneçuela i que no entraven dins la seva competència. Es va suggerir traslladar el cas al Jutjat d'Instrucció número 15 de Madrid, que és qui ara coordina la investigació que aquest dijous ha desembocat en l'escorcoll de la seu. El gener del 2023, el mateix jutjat va arxivar la causa sobre les presumptes irregularitats en el rescat. La jutge Esperanza Collazos va assenyalar que el rescat va ser aprovat pel Consell de Ministres, de manera que les persones imputades "mancaven de capacitat de decisió".