Plus Ultra Línies Aèries va iniciar les seves operacions a Espanya el 2016, encara que el nom de l'aerolínia era bastant desconegut fins que el març de 2021 van rebre els 53 milions d'euros del fons de solvència de la Sepi, en el context de la pandèmia. El seu polèmic rescat, criticat per diferents partits polítics, els va portar als titulars de la premsa espanyola durant mesos i també va acabar en els tribunals. "No era la campanya de màrqueting que desitjàvem, però òbviament ha ajudat que el nom de Plus Ultra es conegués", reconeix Roberto Roselli, conseller delegat de l'aerolínia, en una entrevista amb ON ECONOMIA. Encara que "lamentablement", les notícies que han donat fama a l'aerolínia "portaven una manipulació política terrible", afegeix.
I és que, atesa la mida de Plus Ultra, es va qüestionar si realment era una empresa estratègica per al país i havia de ser rescatada, a més de la procedència dels seus accionistes. Però també es va aprofitar l'enrenou per "dir mentides", assegura. "Com que teníem només un avió, o que no teníem fets servir", la qual cosa va provocar molta inquietud a la plantilla i fins i tot baixes per depressió.
El CEO de Plus Ultra lamenta que els mitjans de comunicació utilitzessin el seu rescat "com a arma llancívola per atacar a una facció política". I postil·la que van rebre "atacs" per la relació amb un govern (el de Veneçuela) "amb el qual no teníem res a veure". En defensa d'aquestes acusacions, Roselli destaca que han complert "al peu de la lletra" totes les condicions imposades per la Sepi per al rescat. "I ha quedat demostrat en tots els judicis, en totes les instàncies, que teníem raó. Als jutjats de Plaça de Castella, en el Tribunal Suprem, en el Tribunal de Comptes...".
La cúpula de l'aerolínia té clar que durant 2021, moment en el qual Plus Ultra apareixia en premsa cada dia, es van treure conclusions sobre l'empresa àrea "sense tenir nosaltres dret de rèplica" i quan la van donar, "no publicaven la nostra versió". Per això, conclou que "hi va haver un judici mediàtic i polític, sense ni tan sols abans esbrinar res sobre l'empresa".
A nivell intern, la crisi es va viure de molt malestar, reconeix. "Els empleats estaven indignats perquè es va atacar la seva professionalitat, però ens va unir més com a empresa. I ara estem aquí, recuperats. Hem duplicat plantilla i flota". Plus Ultra tenia uns 300 treballadors abans de la pandèmia i actualment voreja els 600. En el mateix temps, han passat de 3 a 6 avions i preveuen incorporar dues naus addicionals aquest 2024.
La Sepi examina a Plus Ultra cada mes des del rescat
La relació de l'aerolínia amb el Govern espanyol és molt estreta actualment, explica el CEO. L'empresa pública realitza una comissió de seguiment cada mes a la que acudeixen diferents membres de Sepi i en la qual Plus Ultra ha de reportar contínuament els seus resultats, la seva projecció, i com avança el compliment del pla de viabilitat en l'àmbit de caixa i ingressos, a més del pla de sostenibilitat.
Per a Plus Ultra, el 2023 ha estat de la recuperació i fins i tot "un any excepcional" en termes de volum de negoci. "Hi ha hagut una demanda molt gran de vols que no havíem vist ni el 2019, ni en anys anteriors. Les ocupacions han fregat el 90% i hem transportat més de 250.000 passatgers en la nostra línia regular". La companyia, que tanca l'exercici econòmic el proper 31 de gener, avança que han facturat uns 190 milions d'euros i per fi han assolit un ebitda i resultat net positiu. Aquest any esperen transportar 350.000 passatgers en els seus vols regulars.
La companyia va iniciar operacions en Espanya fa gairebé vuit anys amb vols xàrter, i la primera ruta que van operar va anar de Madrid a Lima (Perú). "Esperàvem ser rendibles el 2020, quan ja havíem obert la ruta a l'Equador i Veneçuela, i teníem mires d'obrir Colòmbia. Però va arribar la pandèmia i ho va canviar tot, vam haver de reinventar-nos i sobreviure".
L'empresa assegura que "va fer tot el possible" per poder mantenir-se viva abans de sol·licitar el rescat, van adaptar els avions per traslladar material sanitari i van realitzar vols humanitaris, "vam ser la companyia que més va volar a la Xina per portar material a Espanya i Llatinoamèrica amb 3 vols setmanals. Realitzem uns 150 vols des de març de 2020 fins al 2022".
El març de 2021, finalment van obtenir el crèdit de la Sepi amb el qual van poder recuperar el pla estratègic i van iniciar la reactivació de les rutes regulars. Així, el 2022 van estrenar la ruta a Colòmbia. La recuperació postpandèmica ha estat més accelerada del que esperaven, el que els ha permès tancar un 2023 "fantàstic" en el que han aconseguit finament ser rendibles i obtenir ingressos rècord.
En aquesta recuperació els ha ajudat l'aliança amb el turoperador polonès Rainbow assolida el novembre de 2023. Plus Ultra vola des d'aleshores de Polònia al Carib. "És una línia de negoci que s'ha convertit en essencial per a la companyia. Només l'any passat vam facturar més de 40 milions d'euros". Una part de la nova flota anirà a donar suport a aquest negoci, explica el CEO. Plus Ultra i el turoperador han renovat l'aliança de cara al pròxim hivern i preveuen duplicar l'operativa.
Pendent de la fusió de Iberia i Air Euopa per augmentar rutes
L'aerolínia opera actualment vols des de Madrid i Tenerife a Lima, Bogotà, Caracas, Cartagena d'Índies i Malabo (Guinea Equatorial). Té plans per ampliar rutes, tanmateix, esperarà a tenir més claredat sobre la fusió de Iberia i Air Europa, que de tirar endavant, haurà de cedir rutes al mercat llatinoamericà.
"Esperarem a 2025 per sumar rutes, tenim en el focus Mèxic, el Brasil i l'Argentina. Aquest 2024 serà un any de consolidació", confirma el CEO. Plus Ultra vol analitzar les condicions que Brussel·les posa Iberia si aprova la seva fusió amb Air Europa. "Depenent-ne, pot ser una bona oportunitat créixer a Llatinoamèrica, que és on tenen coincidència, perquè si no hi ha limitacions crearien un monopoli fort. La UE ha de permetre a la competència sobreviure i créixer, i en el punt de créixer és on nosaltres entrem".
Plus Ultra presumeix de ser l'única aerolínia amb vols regulars a Llatinoamèrica juntament amb Iberia i Air Europa, "d'allà la importància que té per a nosaltres el que dictamini la Unió Europea. Per enfortir les rutes on ja volem o sumar noves rutes. Per això aquest any volem incrementar l'oferta, consolidar i en funció de Brussel·les, decidirem els plans de 2025".
Entre els objectius de la companyia a curt termini, acaba Roberto Roselli, es troben, mantenir la línia de rendibilitat assolida el 2023, créixer orgànicament, incorporar nous avions (i retirar el 340 de la flota per complir el Pla de Sostenibilitat), sumar noves rutes, i continuar creixent en el negoci d'ACMI/Xàrter. A més de sobrepassar els 200 milions de facturació aquest 2024.