Ha estat com una premonició del que pot venir. La representació va tenir lloc en dos actes. El primer, després que Pablo Iglesias qüestionés la imatge que havien deixat Marchena i Llarena a Europa. L’òrgan de govern dels jutges, de forma inèdita, emetia una declaració institucional per demanar “moderació, prudència, mesura i responsabilitat institucional” al vicepresident segon. El segon, quan el mateix CGPJ havia de limitar-se a validar que Dolores Delgado compleix els requisits formals per ser fiscal general de l’Estat. Va rebre set vots en contra i va esquivar considerar-la “idònia” com feia amb els seus predecessors. En qüestió de pocs dies, el poder executiu ja ha rebut un avís a navegants del poder judicial: poden controlar el govern, però no controlen un Estat que, quan se sent amenaçat, ja ha demostrat que està disposat a actuar. La legislatura es preveu turbulenta i lluny de la desjudicialització.

En el seu discurs d’investidura, Pedro Sánchez va comprometre’s a “deixar enrere la deriva judicial”. El canvi de to a La Moncloa, amb el govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos, ha estat evident. “La política no pot amagar-se darrere les togues”, insistia la flamant portaveu María Jesús Montero aquest divendres. I es traduïda en alguns gestos, des d’ajornar un cop més els recursos pendents davant del Tribunal Constitucional contra resolucions del Parlament fins a permetre la reobertura de delegacions catalanes a l’exterior. Però no tot està en mans del govern, sinó també en mans d’altres poders de l’Estat amb agenda pròpia i colonitzats per la dreta. A la llum dels fets, no era un comentari innocu quan un portaveu del PP parlava de “controlar per darrere la sala segona” del Suprem a través del CGPJ. Això és el que fan.

El màxim òrgan de govern dels jutges, el CGPJ, que té el mandat caducat des de fa més d’un any, està en mans d’una majoria conservadora i amb un fort component polític, que va més enllà del mètode d’elecció dels vocals. El seu president, Carlos Lesmes, va ser un alt càrrec de l’administració Aznar durant dues legislatures. Tenir el mandat caducat des del desembre del 2018 no ha impedit Lesmes continuar amb els nomenaments de càrrecs judicials. No els ha aturat fins aquesta setmana. Entre aquests, hi ha hagut el premi a Manuel Marchena, que va ser renovat com a president de la sala penal poc després de condemnar els presos polítics independentistes per sedició. Com la resta de nomenats --més d'una quarentena--, té per davant un mandat de cinc anys assegurat.

El Tribunal Constitucional, que continua sent un dels principals ariets contra l'independentisme, també està en mans d'una majoria conservadora. El seu president, Juan José González Rivas, va arribar-hi el 2012 patrocinat pel PP. En el seu expedient constava haver formulat un vot particular en contra d'avalar el matrimoni homosexual i haver-se oposat a l'assignatura d'Educació per la Ciutadania de Zapatero. Tant ell, com la vicepresidenta Encarnación Roca i els magistrats Andrés Ollero i Fernando Valdés tenen el mandat caducat des del passat novembre. Això no els ha impedit continuar tombant recursos dels presos polítics catalans. González Rivas va ser el ponent de la sentència que avalava la presó provisional d'Oriol Junqueras quan era diputat al Parlament.

El mateix passa amb el Defensor del Poble, que exerceix el càrrec en funcions des de fa un any i mig. Per renovar tots aquests òrgans, que requereixen de majories àmplies del Congrés dels Diputats, el PSOE necessitaria del PP, que de facto ja controla la cúpula de la judicatura. Tot canvi passa pels populars. Des de Gènova ja han avançat que no s’avindran a negociar res amb els socialistes. Ara per ara no es mouen de la posició de bloquejar-ho tot.

La dreta, a per més judicialització

Paradoxalment, el president que volia “deixar enrere la deriva judicial” pot trobar-se amb una situació de més judicialització, la que està amenaçant d’emprendre la dreta contra ell i el seu govern. Ja durant el debat d’investidura, Pablo Casado amenaçava Pedro Sánchez d’emprendre accions legals i portar-lo als tribunals per un suposat delicte de prevaricació. També va avançar que recorreria davant del Tribunal Suprem el futur nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general. Per la seva part, l’extrema dreta de Vox ha presentat una querella contra Sánchez i Delgado per tràfic d’influències. A més a més, els ultres disposaran aquesta legislatura d’una nova arma: en haver superat els 50 escons al Congrés, podran acudir directament al Tribunal Constitucional. Els socialistes podrien acabar tastant la mateixa medicina que l'independentisme, com ja la va patir el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Només en la seva primera legislatura, del 2004 al 2008, el PP va registrar fins a 26 recursos d'inconstitucionalitat.

Els límits de la Fiscalia

En el transcurs dels esdeveniments en la causa del procés, s’ha demostrat que el president Sánchez amb prou feines controla l’Advocacia de l’Estat, que treballen per a l’administració de l’Estat, i no sense turbulències. El relleu al capdavant de la Fiscalia General de l’Estat, amb la progressista María José Segarra, no va canviar els punts de vista del ministeri públic, probablement pel risc d’una rebel·lió entre els fiscals del Tribunal Suprem. Aquests van apostar per mantenir l’acusació per rebel·lió i van arribar a demanar fins a 25 anys de presó per Oriol Junqueras. Després de la sentència del TJUE que reconeixia la immunitat del líder d'ERC, la fiscalia va defensar que no pogués sortir de presó. El marge és escàs malgrat certs escarafalls.

La JEC, nou actor

Si aquesta setmana hi ha hagut la primera representació de l'obra, abans del debat d'investidura va tenir lloc el pròleg. La Junta Electoral Central, de majoria conservadora i composat per vuit magistrats del Suprem i cinc vocals escollits pel partit, va fer un cop sobre la taula. Malgrat ser un òrgan administratiu amb competències en període electoral, va decidir inhabilitat un president de la Generalitat sense sentència ferma. Una decisió inèdita i que marcarà un precedent si l'acaba avalant el Suprem.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat