Amb el lema “La nostra pàtria és la gent: drets socials i dret a decidir”, Podemos Euskadi serà aquest diumenge el primer partit no explícitament nacionalista basc en molts anys que celebrarà l’Aberri Eguna, dia de la pàtria basca. La seva dirigent, Nagua Alba, així ho ha decidit, desviant-se de les tesis esgrimides per l’anterior líder Roberto Uriarte, que només fa un any ho rebutjava.

Però malgrat la connexió amb Catalunya pel dret a decidir, als podemistes catalans ni se’ls ha convidat ni se’ls espera. "No tenim constància que ningú hi prevegi assistir-hi. No s'han fet invitacions", expliquen fonts dels morats bascos a El Nacional. La justificació és que consideren que "tampoc li hem donat tanta importància" a l'acte. Així mateix ho confirmen també des de Catalunya.

A la no invitació s'hi suma una direcció catalana en situació d’interinitat des d’octubre, en plena batalla pel lideratge del partit entre almenys dos actors diferents, Raimundo Viejo i Albano Dante Fachin, que ha entès que l’acte simbòlic, que trenca amb més de tres dècades de celebració exclusiva per part del PNB i forces abertzales, no mereixia l'assistència.

Madrid, tampoc

Tampoc la direcció estatal ha considerat fer-hi acte de presència en aquesta reivindicació que el secretari d'Organització dels morats bascos, Lander Martínez, definia l'altre dia com la tornada a una diada celebrada per tots. Almenys per ara, des de la formació basca ho descarten.

No és el primer cop que Podemos Euskadi és ignorada. En campanya electoral, el líder de Podemos, Pablo Iglesias, ja va renunciar a trepitjar terra basca, al·legant problemes d'agenda -un debat a la Sexta-, quelcom que va generar malestar a les files del partit.

Només un mes abans, l'aleshores secretari general, Roberto Uriarte, conjuntament amb 19 membres del Consell Ciutadà basc, van decidir plegar. La desbandada va ser justificada per les discrepàncies amb la cúpula estatal sobre la conformació de les candidatures per les generals.

Dret a decidir

La celebració de Podemos Euskadi tindrà lloc aquest diumenge davant la “Paloma de la Paz” de Sant Sebastià, té l’objectiu de “desafiar les lògiques tradicionals de la política basca, que inclouen un relat nacionalista que ha monopolitzat la idea de pàtria”. Però, més enllà d'aquest gest, busquen que "el blindatge dels drets socials i el dret a decidir" pugui ser el paraigua que al 1978 va ser l'Estatut de Gernika.

Aquell any, tots els partits es van unir per fer força. Des de llavors, només amb l'excepció efímera de 1993 quan el PSOE es va fusionar amb Euskadiko Ezkerra, la diada, que se celebra sempre el diumenge de Pasqua, ha estat celebrada només pels nacionalistes i abertzales.

"Sovint ha estat un factor de confrontació", lamenten en un comunicat els podemistes. En aquest sentit també critiquen que la societat basca "no compti encara amb un dia compartit per totes les sensibilitats".

Casualment, la iniciativa ve poc després de la sortida de la presó d’Arnaldo Otegi, després de sis anys, i que la direcció de EH Bildu el proposés com a candidat a lehendakari. Una proposta, però, que xoca amb la legalitat, com es va encarregar de recordar el ministre de Justícia, Rafael Catalá. El fet és que està inhabilitat per exercir càrrec públic fins el 2021, malgrat que això no l'inhabilitat a presentar-se a les eleccions.