A Espanya, vuit localitats tenen encara una referència franquista en el seu nom, cosa que pot canviar arran de les eleccions municipals de diumenge passat, on el PSOE ha arrabassat l'alcaldia a històrics ajuntaments del PP i es plantegen eliminar els "cognoms" de la dictadura.

És el cas de Guadiana del Caudillo, a Badajoz, on el socialista Francisco Moreno va anunciar només dos dies després dels comicis que les seves primeres mesures tot just prendre possessió del càrrec seran el canvi del nom del poble i l'eliminació dels vestigis franquistes.

El poble del carnisser de Badajoz

Però el cas de Guadiana no és únic, ja que San Leonardo de Yagüe, un poble sorià de 2.000 habitants, ha canviat de mans després de 16 anys de govern del PP, i la nova corporació socialista té clar un objectiu: "Si Ferrol ja no pertany al Caudillo, San Leonardo no ha de pertànyer a Yagüe", segons explica a Efe Andrés Serrano, número 2 a la llista del PSOE.

El municipi és un continu record al general franquista Juan Yagüe, nascut allà, que posseeix a més del nom de la localitat, el de la plaça principal i un monument, i, per tant, un continu desafiament a la Llei de Memòria Històrica, una fet que reconeix Serrano, encara que adverteix també que "el poble està molt dividit".

D'una banda, estan els "beneficiats" per Yagüe, que va promoure la construcció d'una barriada i els veïns de la qual, generacions després, el continuen veient com "un símbol"; però per l'altra, es troben els descendents dels represaliats, alguns d'origen extremeny, els qui el van batejar com "el carnisser de Badajoz" per la matança que va dur a terme en aquesta ciutat.

"Cal tenir molta cautela, perquè et trobes enemics si parles bé o malament" del general franquista, assegura Serrano, qui admet que encara que aquesta divisió és present també en el grup municipal socialista, intentaran dur a terme una consulta popular per al canvi de nom, "amb suavitat" i mai "per imposició", segons assenyala el regidor socialista.

Serrano, de 70 anys, té un interès personal en aquest tema, ja que el seu pare va patir la repressió franquista i confia que finalment s'aprovi una llei a nivell nacional "de punt final" per poder reconciliar finalment els bàndols de la Guerra Civil, ja que a San Leonardo aquest període "és molt recent" i encara en el dia d'avui "la convivència entre veïns pot ser molt desagradable".

Municipi d'un fundador de la Falange

Aquesta cautela la comparteixen a Quintanilla de Onésimo, el municipi de Valladolid a la vora del Duero que va veure néixer un dels fundadors de la Falange, Onésimo Redondo, i l'alcalde del qual, Carlos del Barrio, vol esperar que es resolguin dos contenciosos contra l'Ajuntament per aquest assumpte, un per canviar el nom i un altre per mantenir-lo.

Del Barrio, del PSOE, reconeix que la postura del seu partit és favorable al canvi, en ser l'impulsor de la Llei de Memòria Històrica que Quintanilla incompleix, però assegura que ha de ser "el que digui el poble i els veïns" i obre la porta, com a San Leonardo, a plantejar un referèndum.

En la conformació política del ple el PSOE ha guanyat un escó respecte al 2015, però amb quatre regidors de nou, pot trobar-se amb una majoria contrària al canvi de topònim, ja que depèn de la postura del PP i d'Unió Regionalista. Quintanilla té una llarga tradició vinculada a la política: l'expresident del govern espanyol José María Aznar el va fer famós en jugar allà partides de dòmino amb els veïns en els seus estiuejos i va ser nomenat fill adoptiu del municipi.

On no ha canviat de mans el municipi és a Llanos del Caudillo (Ciudad Real), poblat agrícola creat pel règim, on l'alcalde del PP, Andrés Arroyo, defensor a ultrança del nom actual, ha revalidat la seva majoria absoluta. Des de Llanos, on una consulta popular va rebutjar el canvi de nom el 2004, no han volgut fer declaracions sobre aquest assumpte a Efe.

Un altre general franquista que ha batejat un municipi és Emiliano Mola, l'avió del qual es va estavellar el 1937 a la localitat burgalesa d'Alcocero, que des d'aleshores s'"anomena" de Mola.

Pobles rebatejats

A més d'aquests municipis, d'altres han anat perdent els seus noms franquistes, com els fins ara Águeda del Caudillo (Salamanca), Bembézar del Caudillo (Còrdova) o la pedania sevillana que fins al 2016 es deia Queipo de Llano, i que l'Ajuntament d'Isla Mayor, del qual depenia, el va canviar per Los cinco de la Riuela, jornalers afusellats per les forces comandades pel general franquista el 1936.

Aquests canvis es van prendre tots el 2016, després que l'advocat Eduardo Ranz els va denunciar per incomplir la Memòria Històrica, per "exaltació de la dictadura" i "incitació a l'odi".

Entitats dependents d'altres municipis, com les pedanies Villafranco de la Guadiana (Badajoz), Villafranco del Guadalhorce (Màlaga) o Alberche del Caudillo (Toledo), mantenen de moment els seus noms, a l'espera que ho decideixin els ajuntaments sortits de les municipals, els seus "germans més grans".