El president espanyol Mariano Rajoy ha superat aquest dimarts la votació sobre els objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic per al trienni 2018-2020 i el límit de despesa no financer de 2018, fet que el situa més a prop de l'aprovació dels pressupostos de l'any vinent, tot i el rebuig del PSOE. El govern central ha revalidat la majoria que va obtenir per als comptes de 2017, és a dir, Ciutadans, Coalición Canaria, Nueva Canarias, i el PNB (175 vots). Els primers van mantenir el pols amb el ministre Cristóbal Montoro perquè abaixés l'IRPF i aquest va cedir. Els nacionalistes van signar amb Rajoy un acord que comprenia inversions plurianuals, de manera que estaran lligats a tornar a votar sí un parell d'anys.
Durant la intervenció al debat, Montoro ha assegurat que la llei mostra el "millor escenari econòmic que ha tingut mai l'economia i la societat espanyola", i ha defensat que es tracta d'uns objectius que són "objectivament millors" que els de l'any passat. L'Executiu central fixa en 119.834.000 d'euros el límit de despesa no financer de l'Estat per a 2018. Això suposa un augment del 1,3% respecte als comptes públics d'aquest any i el primer alça en els últims quatre anys, perquè s'eleva el nivell de despesa en 1.497.000 d'euros respecte a aquest any. El ministre insisteix que d'aquesta manera es podrà sortir del procediment de dèficit excessiu en què la Unió Europea va situar Espanya durant i després de la crisi econòmica.
Així i tot, PSOE, Unidos Podemos, ERC, PDeCAT i Bildu han mantingut el seu no. Els socialistes han insistit que Montoro quedava "inhabilitat", després de la sentència del Tribunal Constitucional que va declarar inconstitucional l'amnistia fiscal de 2012. Juntament amb la formació morada, ha criticat que el sostre de despesa porti un ajustament per la banda de la despesa, i no s'actués per la dels ingressos. D'aquesta manera ha considerat un "pedaç" la modificació en l'IRPF. El mateix rebuig es va manifestar durant el Consell de Política Fiscal i Financera, on les autonomies del PSOE es van plantar, a excepció d'Extremadura, i Catalunya va tornar a reivindicar els dèficits no asimètrics.