La primera setmana de la campanya electoral basca va caracteritzar-se per la seva falta d’emoció. Ho admeten en converses informals a aquest diari fonts de les diverses formacions polítiques que aquest diumenge es presenten a les eleccions d’Euskadi. El dissabte 6 d’abril, a més, l’Athletic de Bilbao guanyava la Copa del Rei i monopolitzava informativament la primera setmana de la cursa per la lehendakaritza. Fins al dia de les eleccions s’han vist al País Basc més banderes i escuts d’aquest club de futbol que no pas cartells electorals. Tot ha explotat aquesta darrera setmana, a partir del dimarts; per la negativa del candidat de Bildu, Pello Otxandiano, de referir-se a ETA com a organització terrorista en una entrevista el dilluns a la nit. Fins i tot el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va sortir a dir les coses pel seu nom, i el PNB també ha acabat sucant pa a la qüestió, recordant que ETA fou un “error, un horror i una organització terrorista”. Otxandiano s’ha vist obligat, al final, a demanar disculpes, tot i que ho ha fet a mitges.
De les diverses converses que ElNacional.cat ha tingut durant la darrera setmana amb multitud de ciutadans bascos, es pot extreure una conclusió: hi ha unanimitat en la idea que, a Euskadi, la societat ha girat full del conflicte armat, però que encara s’arrossega una motxilla que haurà de desaparèixer amb el temps; en tant que només els joves tenen l’imaginari pràcticament en blanc. Al final, l’última paraula la tindran les urnes; només elles podran demostrar si ETA és encara un element de desgast a Euskadi o no, si les paraules d’Otxandiano castigaran Bildu després d’haver estat liderant les darreres enquestes, i si la seva societat ha saltat de pantalla abans que ho hagin fet els mitjans i els partits polítics de Madrid.
Sigui com sigui, el doctor en Ciència Política i professor de Sociologia de la UPB Jonatan García assegura en declaracions a ElNacional.cat que agitar el fantasma d’ETA sempre altera més l’electorat a Madrid que no pas a Euskadi. “Aquí el debat ha desaparegut”, sobretot perquè “una part de la ciutadania ja no té la violència com a referent”, afirma.
“Està completament superat”, declara a aquest diari la Idoia, una veïna de Galdakao de 60 anys, que tota la vida ha votat el PNB i reconeix haver-ho passat molt malament els anys 80 i 90 perquè “havies d’estar sempre callat”. Tot i que mai no li ha agradat l'esquerra abertzale, celebra que tregui bons resultats, perquè significa que els joves voten aquesta formació i que el conflicte ja els queda molt enrere. Un altre exemple és el de l’alcaldessa de Durango del PNB, Mireia Elkoroiribe, que en una conversa amb aquest mitjà al seu despatx, afirma que anys enrere, quan cada matí mirava sota el cotxe per si hi havia una bomba, s’havia convertit en tabú parlar de política amb les seves amigues, que eren simpatitzants de l’esquerra abertzale. Avui dia, afortunadament, una conversa sobre política amb elles pot acabar sent incòmoda i prou.
ETA, un mur fantasma que allunya Bildu dels grans pactes
El cas és que ETA és l’obstacle que encara barra el pas a Bildu per arribar a grans pactes amb el PNB i el PSE. El politòleg Jonatan García insisteix que pels socialistes bascos no és gens fàcil oblidar la quantitat de companys de militància assassinats per ETA. A més, molts dels actuals membres de Bildu provenen de marques polítiques que, històricament, havien justificat l’ús de la violència durant el procés basc d’alliberament nacional. El cap de llista del PSE en aquestes eleccions, Eneko Andueza, no va trigar gens ni mica, un cop arrencada la campanya, a deixar ben clar que amb Bildu no arribaria a cap pacte després de les eleccions del 21-A.
El cas és que el PSE ja dona per fet que després d’aquestes eleccions reeditarà el pacte de govern amb el PNB i farà lehendakari Imanol Pradales. Però, com és que el Partit Nacionalista Basc no pacta amb Bildu? Si bé a Catalunya ha estat possible l’entesa entre Esquerra Republicana i Junts per Catalunya (o CDC) en els darrers anys, per què no poden fer el mateix aquestes dues formacions sobiranistes basques? La resposta la va donar el president del PNB, Andoni Ortuzar, en una entrevista publicada a ElNacional.cat aquest dimecres: “Es pot girar full, però oblidar és més difícil; hauríem de veure que els que són davant han canviat, i tinc molts dubtes que el canvi d'estratègia política de Bildu sigui de veritat”.
El politòleg Jonatan García explica que part de la ciutadania basca encara exigeix a Bildu “una renúncia més clara d’aquell passat terrorista”. Per això són habituals a Euskadi els cordons sanitaris a aquesta formació política, i per això la resta de partits aprofita relliscades com les d’Otxandiano en benefici propi. García asegura que Bildu ja ha fet un recorregut ètic molt important, i són només alguns petits sectors d’aquesta coalició de partits de l’esquerra abertzale els que haurien de fer alguna passa més. Alhora, però, assevera que a aquest espai polític “encara els genera molta tensió” tota la qüestió de la dispersió de presos. L’empremta d’ETA s’haurà d’esvair amb el pas del temps.
El cartell de Bildu també genera polèmica
ETA ja s’havia introduït en la campanya basca abans que aquesta hagués arrencat. El motiu es trobava al cartell de Bildu. Erabaki Aldaketa (decidir el canvi), diu l’eslògan escollit per l’esquerra abertzale en aquesta campanya. El cas és ‘Aldaketa’ no només acaba amb ‘eta’, sinó que la lletra ‘E’ d’aquesta paraula té una forma estranya que recorda a la serp que envolta la destral en el símbol del grup armat. Els mitjans de Madrid van sucar molt pa amb aquesta qüestió, i fins i tot Isabel Díaz Ayuso va demanar dur el cartell de la formació d’Arnaldo Otegi davant del Tribunal Suprem. Vox ho ha acabat fent: a l’Audiència Nacional.