El Palau de Pedralbes, segona seu del Govern de la Generalitat, es renovarà a partir del 2028 amb un projecte per recuperar el seu patrimoni arquitectònic, però alhora reorganitzar els espais i garantir la sostenibilitat mediambiental de l'edifici. Després que l'executiu de Salvador Illa va anunciar el novembre de l'any passat l'obertura d'un concurs per adjudicar les obres, aquest dilluns s'ha anunciat que la renovació queda en mans d'una unió temporal d'empreses formada per F87 arquitectura ingeniería facilies SLP i Brullet-de Luna i Associats SLP, que han presentat una proposta sota el lema Eix Palatí. La previsió és que l'obra estigui completada el 2030.
El Palau de Pedralbes té el seu origen en una masia del segle XVII, Can Feliu, que va ser adquirida el 1862 per Eusebi Güell i transformada en un palauet amb una capella neogòtica. En l'obra va intervenir també Antoni Gaudí, que va ser contractat per reformar la casa, construir els murs que envolten l'espai i dissenyar part dels jardins, entre els quals la font d'Hèrcules. La construcció va ser cedida com a residència reial després que l'edifici que servia per a aquest objectiu, situat al Pla de Palau, va patir un incendi. En proclamar-se la República el 1931, va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que va iniciar el procés de cessió a la Generalitat el 2005. Pasqual Maragall, com a president de la Generalitat va utilitzar aquest edifici per mantenir reunions, per la qual cosa el 2006 es van fer reformes.
Llum natural
El Govern ha informat a través d'una nota de premsa que el projecte guanyador planteja transformar l'edifici principal del Palau de Pedralbes en un equipament institucional de referència a partir una "intervenció respectuosa i innovadora" per preservar els seus valors històrics i alhora modernitzar les prestacions funcionals i mediambientals.
La proposta guanyadora reorganitza els espais, introdueix la llum natural i millora la qualitat ambiental interior alhora que prioritza la conservació dels elements originals, segons l'executiu. S'enderrocaran les cavallerisses, que no formen part de la construcció original, la qual cosa permetrà "una nova lectura de la façana nord", que dona al carrer Jordi Girona, i augmentarà la superfície de jardí.
Habitatge per a autoritats
El projecte planteja un edifici pràcticament neutre en emissions, i consum energètic gairebé nul. Amb aquest objectiu s'instal·laran, entre altres mesures, plaques fotovoltaiques integrades a la coberta amb una producció anual de 100.000 kWh; un sistema geotèrmic amb 32 sondes de 120 metres que aporta fins a 230 kW tèrmics; implementació d'aerotèrmia d'alta eficiència per a climatització i producció d'aigua calenta sanitària; ventilació natural creuada aprofitant la configuració original de l'edifici, la qual cosa permet eliminar la climatització mecànica durant uns 180 dies a l'any; i millora de l'entrada de llum natural mitjançant l'obertura de patis i noves claraboies.
A banda de les àrees destinades a oficines, sales de reunions i espais institucionals, la proposa incorpora un habitatge per a autoritats i espais de representació, la qual cosa "reforça el caràcter institucional de l'edifici, que passa a ser segona seu del Govern de la Generalitat".