El Partit Popular (PP) aspira a governar en majoria amb els vots de Ciutadans, però si l'anhel s'aigualeix com a conseqüència dels resultats electorals, a Génova fa dies que s'estarien preparant el camí per mantenir-se a la Moncloa amb el seu objectiu d'assolir abstenció del PSOE.

La campanya d'atiament a la por a "l'extremisme" practicada en els darrers dies des del PP no sols podria buscar polaritzar l'electorat i col·locar-se a si mateixos com el vot útil davant "la ingovernabilitat". També podria atrapar els socialistes en la malla de la gran coalició, donant-los una coartada per abjurar de la promesa feta per comitè federal de no pactar amb el PP per formar govern, davant la por a l'auge de Podemos.

Deia el vicesecretari de comunicació del PP, Fernando Martínez Maíllo, en una emissora de ràdio aquest dimarts que estava segur que els socialistes no "boicotejarien" un govern del president en funcions, Mariano Rajoy, si es repeteixen els resultats dels comicis del 20-D. Preguntat per aquest diari per quina raó estaven tan "segurs" d'aquest punt, el vicesecretari de sectorial del PP, Javier Maroto, es remetia a la possible situació en què podria quedar el PSOE després del 26-J, un cop la por al sorpasso sembla cobrar vida per la coalició Unidos Podemos. 

"No va poder fer una oferta sincera i sense línies vermelles, el PSOE ha perdut la referència a l’esquerra. És el segundón, i és probable que Podemos els superi en vots i també en escons", va respondre Maroto, amb contundència. 

Amb uns socialistes debilitats aparentment en les enquestes, el PP contemplaria l'opció que, en cas que Rajoy no obtingui la majoria per governar el 26-J amb la formació d'Albert Rivera, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, es vegi en la tessitura de triar entre les "esquerres", o la gran coalició, com ha pogut saber El Nacional.

Atzucac al PSOE

Seria aleshores quan Ferraz podria trobar el camí llaurat per avenir-se a la gran coalició, gràcies a l'estratègia de polarització de PP de presentar C's, PSOE i ells mateixos com les forces de la "moderació", davant de "les polítiques radicals i la misèria", presumptament encarnades pels podemistes.

El relat sobre allò que ells anomenen "els constitucionalistes" no és nou en la política espanyola, però ara podria permetre els socialistes abandonar una entesa amb la formació morada, que algunes veus l'acusen de no voler.

Després de tombar la llista que volia el secretari general del Partit Socialista al País Valencià, Ximo Puig, amb Compromís i Podemos pel Senat, aquest va indicar que "els pactes amb Podemos no es contemplen en l'estratègia general del partit". Ferraz podria tenir por d'un partit que aspira a "ocupar el seu terreny", com li van advertir diversos barons durant el comitè federal de gener. Sánchez podria veure's abocat a l'abstenció per donar temps a la refeta del partit.

Els "constitucionalistes" barren el pas

En aquests intents d'allunyar Podemos del poder, Gènova encara recorda els oferiments que va fer al PSOE de canviar el suport dels podemistes en les alcaldies i comunitats autònomes, pel seu, i que com a contrapartida ells facilitessin el govern de Rajoy. Feia referència a ciutats com Barcelona o Madrid, i comunitats com el País Valencià, Aragó o les Balears. 

Podrien tornar a fer un oferiment semblant, com ha sabut El Nacional, i en cap cas descartarien oferir un pacte d'investidura, un de legislatura, o un de govern amb ministres independents, com en la darrera vegada, sempre i quan la gran coalició estigui encapçalada pels populars.

No seria res inèdit l'intent d'un cordó sanitari davant Podemos. L'expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre ja va seguir aquesta lògica a l'alcaldia de Madrid. Aguirre va proposar al candidat del PSOE, Antonio Miguel Carmona, i a Ciutadans, establir un diàleg per tal de posar fre a la candidata de Ahora Madrid, Manuela Carmena. "Volen Madrid com un trampolí per trencar el sistema democràtic i occidental tal com el coneixem", va dir Aguirre, aleshores. El seu objectiu no es va complir i Carmena governa amb abstenció del PSOE.

No és l'única a qui podria seduir la idea. En un Salvados amb Jordi Évole, l'exministre de Defensa Eduardo Serra, menys incisiu, va indicar que "en la mesura que el PP no volgués Podemos al Govern, l'abstenció [a un pacte PSOE-Ciutadans] seria una de les solucions per evitar-ho". El propi expresident Felipe González va aixecar polseguera a finals de gener, indicant que ni PP ni PSOE s'haurien d'impedir governar. A parer seu, els interessos d'Espanya haurien d'estar per damunt de la política. 

C's també és la força que ha emprat la diferenciació ideològica sobre "els constitucionalistes". El vicesecretari general, José Manuel Villegas, va recordar en una ocasió que Podemos "volia trencar la unitat d'Espanya", i li retreia que no donava suport al pacte antigihadista. És en aquest terreny on es podria moure el pla B del PP per tornar a governar després del 26-J.