Pilar Calvo, diputada al Congrés i periodista de professió, va entrar de ple en la cursa per liderar Junts per Barcelona de forma sorprenent. La diputada al Congrés ha anunciat que ja ha reunit els avals necessaris per competir en les primàries del partit de cara a les eleccions municipals del 2027, en un procés intern que marcarà el futur lideratge del projecte a la capital catalana. Amb aquest moviment, Calvo es posiciona com una de les cares destacades d’una pugna que també té l'actual president del grup municipal, Jordi Martí Galbis; la diputada al Parlament, Glòria Freixa; i l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas. En aquesta entrevista amb El Nacional.cat, Calvo defensa la seva candidatura apel·lant a la necessitat de “recuperar” Barcelona després d’uns anys que considera de pèrdua de lideratge i identitat, i reivindica la seva trajectòria política i professional per encapçalar el canvi. Amb experiència al Congrés i un passat vinculat a la política municipal barcelonina, la precandidata apunta ja alguns dels grans reptes de la ciutat, com la inseguretat o l’accés a l’habitatge, mentre insisteix en la voluntat de construir una candidatura “d’unitat” dins de Junts de cara a les primàries que finalitzen el 21 de juny.
Per què fa el pas de presentar-se a les primàries de Junts a Barcelona?
Faig aquest pas perquè m’estimo Barcelona. No vull resignar-me a continuar veient com aquesta ciutat perd autoestima, lideratge, identitat i oportunitat. Per als nostres joves crec que és ara el moment de fer aquest pas, perquè, a més, en el meu passat polític, jo he estat presidenta de la Federació de Barcelona, he anat a les llistes municipals, amb el Joaquim Forn i l’Elsa Artadi, i vaig tancar la llista de Xavier Trias. Des del Congrés també he estat treballant per Barcelona, la meva ciutat. Ara és el moment, perquè vinc de cinc anys acumulant experiència al Congrés i ara tinc l’oportunitat de fer que comenci aquest canvi que tant necessita la nostra ciutat per convertir-la de nou en la capital de Catalunya. Jo he iniciat aquestes primàries pensant en el fet que arribi un moment que puguem dir: Adéu Collboni; hola, Barcelona.
Ha mencionat l'alcalde Trias. Abans d’entrar en matèria, Trias va governar la ciutat representant el seu partit entre el 2011 i el 2015. Destacaria algun llegat del seu mandat?
L’alcalde Trias ha estat excepcional per a la ciutat de Barcelona. Exercita un progressisme que ha tingut en compte unes polítiques socials pensant amb tothom. L’alcalde Trias va fer un bon exemple de la Barcelona oberta, acollidora i catalana que tots imaginem i volem. El llegat de Trias és un bon llegat. Que doni cobertura a la candidatura de Jordi Martí és un exemple de lleialtat. És lleial a una persona amb la qual ha estat treballant durant molts anys. És el que correspon a una persona de valors i em sembla molt bé.
Presentar-se a unes primàries és tenir un projecte per a Barcelona? Creu que la inseguretat és el primer problema dels barcelonins? Com ho resoldrà?
Presentar-se a unes primàries és fer un pas perquè els militants de Junts a Barcelona triïn quina pot ser la millor opció perquè a les eleccions del 2027 Junts aconsegueixi fer un bon resultat. Voldria que fos una victòria davant de Collboni. Això no vol dir que els candidats no tinguem idees o un projecte al cap, però considero que entrar en detalls de com volem que sigui aquesta ciutat es podria interpretar com una falta de respecte a la feina que s’està fent des del grup municipal i per a les persones que estan fent feina als diferents districtes.
Evidentment, Barcelona té problemes que ens preocupen molt a tots els barcelonins, com ara la inseguretat, la pèrdua de la qualitat de vida, la pèrdua d’identitat i l’accés a l’habitatge, que a hores d’ara és el gran repte que té aquesta ciutat. El que compartim tota la gent de Junts és que cal augmentar la seva oferta, sobretot pensant en les persones més vulnerables i els joves que es volen emancipar. En els últims cinc anys, Barcelona ha crescut amb més de 70.000 nous habitants. En canvi, l’any 2025 s’han construït 1.200 pisos. Tenim un problema que l’únic que farà serà anar en augment i hem de pensar en fórmules que permetin eliminar la burocràcia, facilitar que hi hagi espais que es puguin reconvertir en habitatges, impulsar construcció de nous habitatges, i millorar la relació entre l’administració pública i el sector privat. En els darrers anys hem vist una sobreregulació que no ha ajudat perquè ha fet que es reduís dràsticament l’oferta de lloguer, fet que ha provocat que es reduís dràsticament l’oferta de lloguer. No ens agraden les polítiques de l’extrema esquerra, que han generat un escenari de confrontació entre llogaters i propietaris. S’han de protegir els llogaters, però també els propietaris per incentivar que es posin a disposició els seus pisos de lloguer.
L’hi demanaré una concreció relacionada amb l'habitatge i amb la primera gran promesa electoral de l’alcalde, Jaume Collboni, que és la suspensió de les llicències de pisos turístics. Si vostè governa, què en farà?
Crec que és una cosa que nosaltres també hem recordat. Crec que estem parlant d’uns 10.000 pisos turístics. Són xifres molt petites respecte del gran problema que tenim respecte a l’oferta d’habitatge. D’entrada, el que he de fer és convèncer els militants que jo puc ser la millor alternativa de Junts per plantar cara a Jaume Collboni i, després, treballar tots plegats en com volem que sigui el projecte per a la nostra ciutat.
En el marc d'aquestes primàries, vostè ha rebut el suport públic de la seva companya la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras. També de l'advocat del president Puigdemont, Gonzalo Boye. A partir d’això s’ha creat un marc intern en el qual s’assegura que vostè és la candidatura de la cúpula del partit. És així?
Que la Míriam Nogueras surti públicament a parlar o a defensar el treball d'una de les seves diputades a Madrid crec que és una cosa molt normal, que no s'ha de treure de context. A Madrid som 7 diputats i la gent que segueix la nostra activitat allà sap que treballem molt cohesionats. La Míriam el que ha expressat és la confiança que té amb la meva capacitat de treball i lideratge. Jo vull ser la candidata de tothom i no vull ser la candidata contra ningú. Vinc aquí a treballar en equip i a aprofitar el talent que tenim a Junts, que és moltíssim i prova d’això és la gent que s’ha presentat a les primàries. Em deixaré la pell per Barcelona, perquè és la meva manera de ser.
Creu que el fet que tant Glòria Freixa com l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas es presentin, la poden perjudicar de cara a les primàries?
M’agradaria que arribés un moment en el qual es pogués parlar d’unificar projectes. Entenc que ara, com que estem en període de recollida d’avals, no és el moment. Però potser després sí que ho és. Jo vull una candidatura d’unitat. Si ha de passar per tot el procés de primàries per generar debat i veure les propostes de cadascú, benvingut sigui. M’agradaria arribar a una candidatura d’unitat.
Per tant, vostè, un cop passi el procés de primàries, entenc que parlarà tant amb en Jordi Martí Galbis, amb la Glòria Freixa, com amb en Jaume Alonso-Cuevillas…
Tots ens coneixem, tenim molt bona relació i estem parlant entre tots. Cadascú defensa d’una forma honesta que la seva candidatura. Ja ho estem parlant ara. M’encantaria tenir un projecte que aglutini i que generi un equip comptant amb tot el talent, per descomptat, i no només de les persones que es presenten a les primàries, sinó de la gent que està treballant ara mateix al grup municipal. Tenim consellers municipals que estan fent l’enllaç entre l’Ajuntament i els barris, que estan fent una feina increïble. Tota aquesta gent hem de ser capaços de tenir-la il·lusionada treballant per a aquest projecte de ciutat.
Entenc que aquest marc de converses hauria de ser amb vostè com a número 1…
Per això estan les primàries. Primer s'ha de convèncer la militància i després ja treballarem per fer equip.
Amb tot això, descarta unir-se a alguna altra candidatura?
Ara estem en el moment de recollida d’avals fins dijous a la tarda. Veurem quin és l’escenari de la campanya de les primàries.
Què diria que la diferencia dels altres tres precandidats?
Parlaré del que jo soc. Soc nascuda al barri de Gràcia. El meu pare, els últims anys de la seva vida professional, va ser taxista, per tant, soc d'una família humil. Soc una persona que s'ha fet a si mateixa. He pogut estar en projectes per mi importantíssims al llarg de la meva trajectòria. Vaig ser fundadora de Catalunya Ràdio i vaig estar a TV3. Vaig obrir pas tant a Catalunya Ràdio com a TV3 a les dones periodistes esportistes. Aleshores, era de les poques que estava en un món tan masculí i a vegades tan masclista com el futbol. Vaig estar amb en Joaquim Maria Puyal i l’Antoni Bassas. Després, vaig estar deu anys treballant en consultoria internacional, defensant projectes en els quals hi havia a Barcelona. Per exemple, vam portar les relacions empresarials al pavelló de Barcelona durant tota l'Expo de Shanghai i vam impulsar la primera escola del Barça a la Xina. Sempre he tingut la mirada posada en la ciutat de Barcelona. Des del Congrés, també hem fet coses que entenc que milloren la vida dels ciutadans de Barcelona, com ara la llei de la multireincidència, que els socialistes la van tenir dos anys al calaix. També vam aconseguir rebaixar les quotes dels autònoms per ajudar al petit comerç i la bonificació dels monitors. Això, per a la ciutat de Barcelona, li suposa dos milions d’euros a l’any d’estalvi. Això és ajudar també al fet que els nens i les nenes de la ciutat tinguin accés a l'esport. També la comissió d’investigació dels atemptats del 17-A del 2017 a les rambles i a Cambrils, perquè nosaltres hem defensat saber exactament què va passar i, justament, està a punt de tancar conclusions.
Per què creu que Junts per Barcelona ha trigat tant a activar aquest procés de primàries? El PSC té de candidat l’alcalde, Jaume Collboni; ERC, Elisenda Alamany; Barcelona en Comú, Gerardo Pisarello, i el PP, Dani Sirera…
Jo no he perdut ni un minut a comentar, i menys públicament, tot el procés que s'ha viscut fins a arribar a aquestes primàries. Entre altres coses perquè crec que el temps s'ha de destinar a coses que siguin propositives i positives. Parlar de tot el que ha passat no ens aporta res en aquests moments. Respecte dels altres candidats, l’experiència que tenim amb el govern de Pedro Sánchez, a Madrid, amb el Govern de Salvador Illa o amb el senyor Collboni a l’Ajuntament de Barcelona ens demostra que són governs que no compleixen amb els seus compromisos. Nosaltres hem demostrat al Congrés de Diputats que mantenim la posició en defensa dels interessos dels catalans i dels barcelonins. La ciutadania és molt conscient d’aquesta falta de compliment dels acords o de les promeses electorals. És un bon moment per provocar un canvi i dir: Adeu, Collboni; hola, Barcelona.
Abans ha esmentat la llei de la multireincidència, però hi ha una llei que està encallada en la tramitació del Congrés, que és la llei contra les ocupacions delinqüencials. Com afavoriria aquesta llei a la ciutat de Barcelona?
Aportaria més seguretat jurídica. Tornem una altra vegada al mateix problema: ens estem trobant amb petits propietaris, que són els que tenen menys capacitat d’aguantar pisos buits, estan posant a la venda els seus pisos perquè no tenen clar si podran llogar-los sense tenir problemes de cobrament i d’ocupacions. Crec que hem de fer tot el possible perquè aquests petits propietaris no arribin a aquest extrem d'haver de vendre les seves propietats. Sobretot perquè aquesta ciutat està expulsant els joves cap enfora i està trencant la cohesió i els vincles comunitaris que hem tingut sempre. Tot el que sigui aportar seguretat jurídica perquè els petits propietaris puguin llogar pisos als barcelonins crec que és positiu. També hi ha un altre fenomen: hi ha zones a Barcelona on cada vegada que es posa un pis a la venda hi ha el 40% de possibilitats que l’acabi comprant una persona de fora, de l’estranger. Hem de recuperar la nostra identitat i el català, que és el pilar de la nostra nació. Jo mateixa al Congrés he treballat amb Plataforma per la Llengua i he parlat amb ells sobre l’estudi que han fet de l’efecte de la gentrificació en la llengua. Compartirem amb ells les accions que es puguin portar a terme.
Qui li agradaria que fos el seu número dos?
El meu número dos… no crec que sigui ara el moment.
El té lligat?
No. Jo ara estic en procés de primàries. Quan hagin passat les primàries, seurem i parlarem i veurem quin és l’escenari que volem entre tots plegats. El que m’ocupa ara és arribar als militants, que soc una persona confiable, que em comprometo i soc persistent. Un exemple és l’impuls de la llei ELA al Congrés. A Barcelona tenim 27 persones en situació de dependència extrema a causa d’aquesta malaltia i que ara podran tenir accés a prestacions que abans no tenien. També passarà amb les persones que tenen Alzheimer o Parkinson. Soc una persona que està compromesa en aconseguir solucions reals pels problemes reals i si la militància ho veu sé que em farà confiança, cosa que els hi agrairé moltíssim.
En cas que una altra persona sigui el guanyador, vostè podria ser el seu número dos?
Es veurà el dia 22. El dia 21 s’acaben les votacions i ja tindrem els resultats.