Javier Pérez Royo (Sevilla, 1944) és dels juristes espanyols que en els últims anys més ha defensat fervorosament la llei d'amnistia. El catedràtic de Dret Constitucional l'ha avalat tant jurídicament com políticament, com una norma que podia desinflamar el conflicte entre Catalunya i Espanya. Ofereix ara una entrevista a ElNacional.cat, a les portes de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la llei d'amnistia. Confia en una sentència favorable i assegura que això deixa el Suprem sense marge per entorpir el retorn de Carles Puigdemont, opina que Junts es va equivocar en intentar refinar tant la norma durant la seva tramitació al Congrés dels Diputats, i explica una conversa privada amb el president de la Generalitat unes setmanes abans de la celebració del referèndum de l'1-O.
Està previst que el Constitucional decideixi a la tardor sobre el recurs d'empara de Puigdemont, després del que decideixi el TJUE. En cas que ambdós tribunals resolguin favorablement a Puigdemont, quant de temps pot passar fins que el Suprem li concedeixi o no l'amnistia al president?
El Suprem ja no té res a concedir. Posem que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea diu que això no afecta en absolut el dret de la UE. Com que la llei d'amnistia ja ha estat declarada constitucional pel Tribunal Constitucional, la norma ja està en aplicació; en aquell moment Puigdemont podria tornar immediatament. El TJUE pot resoldre de dues maneres: dir que l'amnistia no és matèria seva —ja que el dret europeu no diu res sobre l'amnistia i, per tant, no imposa cap límit al respecte, deixant que cada país ho resolgui internament—, o bé donar per tancada la qüestió avalant la decisió del Tribunal Constitucional espanyol.
Hi ha hagut algun precedent del Tribunal Suprem o Constitucional desobeint un tribunal europeu?
No, mai.
El Suprem no té cap marge de maniobra aquesta vegada per no aplicar la llei d'amnistia? És el mateix tribunal que va argumentar que els organitzadors del referèndum es van enriquir en no finançar-lo amb el seu patrimoni.
No té marge de maniobra, no. L'argument inicial que ha tingut el Tribunal Suprem, i tota la dreta, era que l'amnistia no cap a la Constitució. El Tribunal Constitucional va dir que sí i, per tant, aquest tema ja no hi és. I si ara el Tribunal Europeu diu que l'amnistia cap al dret europeu, s'ha acabat. Ja no hi ha res més a discutir jurídicament. Es podrà estar d'acord o no amb aquesta decisió.
Però cal acatar-la.
Això ja no és discutible. L'última paraula està dita. A partir d'aquest moment, o d'aquest mateix dia, Carles Puigdemont podria presentar-se a Espanya. Jo crec que per prudència no ho farà, però ho podria fer perfectament. Serà una llei vigent que ha passat tots els controls que ha de passar i que, per tant, ha de ser aplicada, en els termes en què ho han dit els òrgans que controlen la constitucionalitat de la llei i la seva regularitat en relació amb el dret europeu. Jo imagino que Puigdemont esperarà la decisió del Tribunal Constitucional sobre el Tribunal Suprem, per estar ja més segur. Però no necessitaria esperar.
Si Puigdemont és prudent, com vostè diu, quant pot trigar el Suprem a respondre al veredicte del Constitucional?
Molt poc. Aprofitarà l'ocasió per treure's de sobre un problema immediatament; veient a més que Junts ja parla amb el PP i el PP ja parla amb Junts, voldran treure-s'ho tot de sobre.
Feijóo ja ha mostrat aquesta intenció de girar full del procés, d'acostar-se una mica més a Junts. Llavors, vostè veu el Suprem accelerant una mica més l'amnistia per facilitar una entesa?
No tant en aquests termes. A més, el problema de Junts no és amb el PP, sinó amb Vox. I el PP necessita Vox inexorablement; sense ells no van enlloc. El que passa és que pot ser que amb Vox no aconsegueixi els 176, que és el problema que té ja actualment. Si per al PP només fos imprescindible Junts, ja estaria feta la moció de censura.
Creu que el govern de Sánchez podria haver fet una mica més per accelerar els tràmits d'aplicació de l'amnistia? Aquesta és una petició que li ha fet Junts moltíssimes vegades durant la legislatura.
No. Els problemes han vingut més per part de Junts que del govern espanyol. Junts ha jugat a voler l'amnistia, però a no afavorir el govern en res; que el govern es dessagni aprovant l'amnistia. Perquè Junts juga a guanyar-ho tot a Catalunya, però sense posar res de la seva part. Si Junts hagués jugat net, l'amnistia estaria aprovada des de fa mesos.
Si el TJUE avala l'amnistia, Puigdemont no necessita esperar el Constitucional
Què vol dir? Què es podria haver fet de manera diferent?
Em refereixo a la tramitació parlamentària. Junts ha estat posant pegues i bastons a les rodes. Tot això ha alentit el procediment i, al final, Junts ha pagat un cost per això, malgrat que pensava que el govern espanyol pagaria un cost major. El més lògic hauria estat que Junts, fins que no estigués Puigdemont aquí, hagués votat amb el govern en tot. Però no.
Quines conseqüències polítiques en el tauler espanyol preveu de la decisió del TJUE?
Doncs això traurà un tap i l'aigua començarà a fluir. Aquest tauler espanyol està tan desequilibrat que cal veure què passa, com es metabolitza que Puigdemont torni a Catalunya, que potser vagi al Parlament, quina recepció pot tenir que es passegi pels carrers de Barcelona i de Catalunya i comenci a parlar, per exemple.
En la lògica espanyola, a qui beneficia més aquesta imatge? A un PSOE que pot presumir que la llei ha estat avalada per Europa, o a un PP i Vox que vegi com es mobilitza encara més el votant nacionalista espanyol?
Per al PSOE, la llei és simplement la reivindicació que ha fet una feina i un servei a l'Estat espanyol i a la Constitució de primer ordre. Podrà acusar el PP de ser els qui van fer fora el nacionalisme català, i ells de ser els que l'han tornat a portar a dins. I això no és cap ximpleria, perquè el sistema polític espanyol no funciona sense la implicació del nacionalisme català i basc. Espanya només pot autogovernar-se democràticament si el nacionalisme és a dins.
L'altre dia Sánchez celebrava amb cert sarcasme l'acostament de Feijóo a Junts, malgrat que després Aznar el frenés.
Aznar planteja ara tornar al 155 amb això de la "majoria nacional", que és un cordó a Junts i al PNB. Diu que la dreta espanyola ha de guanyar sense aquesta gent que, segons ell, no és de fiar. Bé, doncs això és el que suposa la sentència i acabar amb l'amnistia: l'amnistia ha desaparegut, ja no existeix com a problema. Llavors, per al PSOE això suposa dir: nosaltres hem resolt la gran crisi constitucional que ha tingut Espanya sense disparar un tret i sense posar gent a la presó. Mentrestant, Junts dirà que no li deu res al PSOE.
Si Junts hagués jugat net, tindria l'amnistia des de fa mesos
Sánchez sempre ha manifestat que confia que el retorn de Puigdemont propiciï un nou acostament entre PSOE i Junts. Creu vostè en això?
Això dependrà del que passi a Catalunya. Es tracta de la zona políticament més complexa d'Espanya; cada vegada més, perquè semblava que Catalunya era un oasi enfront de l'extrema dreta; i ja no. I aquest és un problema al qual s'enfronta ara Junts amb Aliança. Hi ha un nou marc en què Junts ja no té l'hegemonia que tenia Jordi Pujol amb Convergència, quan l'alternativa era solament el Tripartit. Tot ha canviat des del Procés. Una de les coses que més em va sorprendre en aquella època és que cada vegada que l'independentisme convocava les urnes de forma plebiscitària per sortir reforçat, l'electorat els donava menys confiança. I també la idea que tenia l'independentisme de l'Estat.
A què es refereix?
Carles Puigdemont em va convidar a sopar al Palau de la Generalitat l'agost de 2017, abans dels fets de setembre i del referèndum a l'octubre. Ell volia saber quina era la meva opinió, i em va sorprendre de manera extraordinària que ell pensés que l'Estat espanyol no s'atreviria a reprimir Catalunya en cas de celebració del referèndum. Deia que, estant a la Unió Europea, això era impossible. Jo li vaig preguntar si no coneixia la gent amb la qual s'enfrontaven. Li vaig avisar que serien implacables contra ells. Mai vaig entendre com estaven tan confiats que realment no s'exerciria violència contra ells; que Espanya ja estava en una altra fase, a Europa i que això d'utilitzar la força ja havia quedat enrere. Li vaig advertir que aquesta gent és terrible, que per a ells això era una qüestió d'Estat; aquí ja no entra la democràcia ni res.
I creu vostè que ha tornat a errar amb els terminis de l'amnistia.
S'hauria d'haver fet amb la major rapidesa possible, tancant-ho com més aviat millor, i no deixant que el tema s'anés dilatant fins a arribar a la situació en la qual ara mateix estem. Perquè, al mateix temps, això ha coincidit amb un vent que no bufa només a Espanya, sinó en pràcticament tot el món: ho veiem amb Le Pen, ho veiem amb Farage a Anglaterra, ho veiem amb Alternativa per a Alemanya, ho veiem a tot arreu. I com que Catalunya és un país, també ho viu amb Aliança Catalana.
Creu que l'amnistia tornarà a ser un element de desgast per al govern espanyol, o ara mateix la legislatura està més marcada pels casos de corrupció i altres pactes amb l'independentisme, com el finançament?
L'amnistia ja està descomptada. M'interessa més l'impacte que tindrà en el tauler, i què succeeix enguany a la Diada.