Els mòbils desapareixeran a partir de la setmana vinent de la taula del Consell Executiu. Aquesta ha estat l’ordre del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va fer saber dimarts passat a tots els consellers que no podien presentar-se a la reunió amb els seus dispositius mòbils. No és el primer cop que des del Govern s'imposa restriccions d'aquest tipus. El passat 24 d'abril la consellera Laura Vilagrà va exigir el ministre Félix Bolaños que no hi hagués mòbils durant la reunió que van mantenir al Palau de la Generalitat per abordar la crisi provocada per l'espionatge amb Pegasus. Va ser un gest de protesta de la consellera per l'espionatge. Aquest cop, però, no es tracta d'una simple gest. Aragonès va assenyalar dues raons per prendre aquesta decisió: espionatge i filtracions d’informació.

La primera raó està vinculada amb l’ús de Pegasus, el spyware que infecta els mòbils i no només permet accedir a tota la informació que hi contenen sinó que també possibilita activar el micròfon i la càmera del dispositiu en qualsevol moment per captar so i imatges. Precisament, Aragonès ha estat una de les víctimes d'aquest sistema d’espionatge, tal i com va admetre la directora general del CNI Paz Esteban davant de la comissió de secrets oficials del Congrés abans de ser cessada al càrrec. De fet, la vulnerabilitat dels mòbils ha provocat que siguin habitual a molts països el veto a aquestes dispositius a les reunions governamentals.

Filtracions

La segona raó que va argumentar Aragonès és de caire intern i es proposa evitar les filtracions durant la reunió del Consell Executiu. Des del Govern s'assenyala que les filtracions a què es va referir el president eren les produïdes precisament per l'espionatge. Però els presents van fer una interpretació ben diferent.

La darrera polèmica arran d'una filtració es va produir arran de la reunió que Vilagrà i Bolaños van celebrar a la Moncloa el passat 22 de juny. La notícia que s'havia de celebrar aquella trobada es va filtrar als mitjans 24 hores abans que es produís i abans que els dos governs l'anunciessin oficialment. Aragonès no va amagar el malestar. 

Precisament, aquella trobada, que es va celebrar un dimecres, va provocar una profunda irritació entre els socis de Junts, atès que no se’ls havia comunicat tot i que aquell mateix dilluns, havien mantingut l'habitual reunió de coordinació entre els dos partits que formen part del Govern a la qual havia assistit el president. Aragonès, però, no va anunciar als socis que Vilagrà es trobaria amb Bolaños a Madrid fins dimarts, quan van coincidir a la reunió de Govern. L'hi va avançar la informació al vicepresident, Jordi Puigneró, abans d’entrar a la reunió. Tot seguit, ho va comunicar al Consell Executiu. Minuts més tard es va filtrar la notícia als mitjans, abans que els dos governs fessin l’anunci oficial.

Aquella situació va deixar la mosca rere l’orella dels responsables de presidència, que no van dubtar a atribuir la filtració a Junts, malgrat que el mitjà que va avançar la informació datava la notícia en primer lloc a Madrid. La filtració va ser també objecte de comentari entre Vilagrà i Bolaños durant la conversa que, l'endemà, van mantenir a la Moncloa.

Tot plegat, però, no va ser incorporat a l'explicació que Aragonès va oferir aquest dimarts als consellers. No es va atribuir la decisió a cap episodi concret. Senzillament el president els va parlar d'espionatge i de filtracions, la qual cosa no va deixar de sorprendre als membres de l'executiu.