Defensa de les institucions catalanes a Catalunya. El titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona ha derivat a l’Audiència Nacional la querella que va presentar a l’estiu el president de la Generalitat, Pere Aragonès, contra el Centro Nacional d'Inteligencia (CNI) i l’empresa NSO Group, als quals acusa d’haver-lo espiat a través del programari Pegasus, segons ha anunciat aquest dimarts la portaveu del Govern, que ha afegit que així la Generalitat es podrà personar com a acusació particular, en lloc de popular. No obstant això, la defensa d’Aragonès, exercida pel penalista Andreu Van den Eynde, ha presentat un recurs perquè la investigació del president es mantingui en un jutjat de Barcelona, en defensar el jutge predeterminat per la llei i perquè també va ser atacada la seva intimitat com a persona física, a més del càrrec de vicepresident. El magistrat Santiago García, però, considera que Aragonès va ser suposadament espiat quan era vicepresident de la Generalitat, "condició -afegeix- que afecta la forma de govern d'un alt organisme de la Nació", tal com es consideren els governs autonòmics i els seus parlaments, i per això deriva la investigació als jutjats centrals de Madrid, com va proposar el fiscal de delictes informàtics. El recurs s’ha elevat ara l’Audiència de Barcelona perquè resolgui aquesta discussió sobre la competència.
En la querella, el president de la Generalitat, Pere Aragonès (ERC), es dirigia contra la llavors directora del CNI, Paz Esteban, i contra la mercantil NSO Group, propietària del programari Pegasus per haver-lo fet espiar quan era vicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda, el gener de 2020, i en moments clau en l'àmbit de la política espanyola, amb les negociacions amb el PSOE per donar la presidència a Pedro Sánchez.
Paral·lelament, la resta de querelles d’afectats d’ERC, la CUP, Òmnium i l’ANC continuen repartides entre diferents jutjats de Barcelona sense cap impuls. Els jutges, com va fixar el fiscal, vol analitzar l’afectació dles mòbils, tal com la va certificar el grup Citizen Lab, abans d’ordenar accions concretes.
Repetir l’error de la causa del Procés
En el recurs, el penalista Andreu Van den Eynde afirma que enviar la querella d’Aragonès a l’Audiència Nacional suposaria “una transgressió de les normes de competència judicial que redundaria en perjudici de la víctima i establiria un fur irregular que podria tenir efectes indirectes sobre la prosperabilitat del procediment i sobre els seus principis i drets fonamentals”. El jutge no ho comparteix i assegura que la seva resolució és “objectiva” perquè reitera que la llei fixa que l’Audiència Nacional és competent per investigar “els delictes contra alts organismes de la Nació i forma de Govern”, i que la Generalitat forma part d’aquests organismes, i Aragonès també, ja que va ser espiat amb el càrrec de vicepresident i amb finalitats polítiques, més que per la seva vida personal i privada.
Per Van den Eynde amb aquesta resolució es torna a repetir el greu error que va realitzar la magistrada Carmen Lamela quan era titular d’un jutjat de l’Audiència Nacional, i va assegurar que la causa contra els independentistes catalans afectava estructures de l’Estat, i assumia la seva competència. Després, el Tribunal Suprem va forçar encara més la interpretació de la llei i per una despesa a Brussel·les va indicar que la causa tenia un abast internacional i assumia el procediment, amb la posterior condemna per sedició i malversació, i amb la causa oberta contra els polítics a l’exili, especialment del president Carles Puigdemont. En el recurs, el penalista assegura que amb aquesta interpretació de la llei es buida la jurisdicció catalana de qualsevol causa, així com les competències que fixa l’Estatut.
La implicació del govern espanyol
En la querella, Aragonès assegura que “amb una alta probabilitat” ampliarà la querella “pel delicte de prevaricació judicial” contra el jutge de control del CNI si es confirma que va autoritzar intervenir el seu mòbil, tal com va transcendir. “No pot existir cap justificació per a la utilització d’un programari de monitoratge absolut del querellant”, afirmava l’advocat del president, Andreu Van den Eynde.
El magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Lucas Murillo, i el seu suplent, Andrés Martínez-Arrieta, haurien firmat les resolucions perquè el CNI violés la intimitat de 18 persones a Catalunya, segons es va fer públic. Aquest dimarts, a més, el Parlament europeu ha confirmat la implicació del govern espanyol en l’espionatge a independentistes catalans.