El degoteig de rebaixes de condemnes a agressors sexuals en els darrers dies, arran de l'aplicació de la llei del 'només sí és sí', ha aixecat la polèmica dins el moviment feminista i ha obert una batalla campal de retrets entre els seus impulsors i la judicatura. D'una banda, la ministra d'Igualtat, Irene Montero, assegura que els jutges han revisat les condemnes amb un biaix masclista que contradiu la intenció de llei. Per contra, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), associacions de jutges i de fiscals han defensat que simplement es limiten a aplicar el que recull la llei i a respectar el dret dels condemnats a aplicar les rebaixes de les penes a favor seu i que ja havien alertat de les conseqüències. Amb l'objectiu d'endreçar les informacions que arriben de tots els cantons, ElNacional.cat ha parlat amb diverses juristes per saber què en pensen des de tots els racons de la professió. Coneixem les opinions de Marina Roig, vicepresidenta de la Comissió de Dones del Col·legi d'Advocacia de Barcelona, i de Laia Serra i Goretti Fernández, advocades penalistes especialistes en violència contra la dona.

Què canvia la llei del només 'sí és sí'?

La Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, coneguda popularment com la del 'només sí és sí', fou aprovada el darrer mes d'agost pel Congrés dels Diputats amb els vots de Vox i el PP en contra i l'abstenció de la CUP, i va entrar en vigor el set d'octubre. Comprèn una immensitat de temes, des de la reparació de les víctimes fins a l'assetjament sexual en l'àmbit de la feina, modifica 16 lleis existents i introdueix 61 articles nous. Amb tot, a mesura que la llei s'aplica, un dels primers efectes que més criden l'atenció és el degoteig de condemnats que demanen que se'ls hi revisi les penes a favor seu, com passa amb qualsevol altra reforma de llei i tal com estipula l'article 2.2 del Codi Penal. Això es deu al fet que el text elimina la distinció entre abús i agressió sexual per tal d'eradicar la necessitat que l'agressor empri violència o intimidació envers la víctima i rebaixa la pena mínima. A banda de les advertències que això passaria per part del CGPJ, nombroses associacions d'advocats de tot l'espectre polític van traslladar al ministeri d'Igualtat aquests dubtes.

A la pràctica, la reforma d'aquest punt en concret del Codi Penal ha comportat que les dues conductes que abans estaven separades i comptaven amb penes diferents segons el grau de gravetat, ara es fusionin en una sola. Així i tot, l'ús de la violència en les agressions segueix comportant penes més severes, però sí que s'implementa una nova forquilla de penes més àmplia que comprèn els diferents escenaris, però que rebaixa la pena mínima. De la mateixa manera, la llei no inclou una disposició de transitorietat, un element comú quan es duen a terme reformes profundes com aquesta, i que evita que els agressors s'aprofitin de la rebaixa, a menys que la seva condemna quedi per sobre de la nova forquilla. Més concretament, les penes mínimes per agressions (abans abusos) han passat de sis anys a quatre anys, o sigui que aquest mecanisme jurídic sí que hauria sigut efectiu per evitar les rebaixes, perquè les penes antigues queden dins o per sota de la nova forquilla. Així, en els casos on el condemnat ha estat sentenciat a la pena més baixa, és possible demanar la revisió a favor seu, perquè no hi ha cap aspecte de la llei que ho impedeixi expressament. Val a dir que en cap cas les rebaixes es fan de manera automàtica, sinó que es revisen cas per cas i segons les circumstàncies de la condemna.

La polèmica

Les juristes entrevistades no es posen d'acord sobre si la magnitud de la polèmica està justificada o no, si bé coincideixen en els efectes negatius que pot tenir envers les víctimes i les dones que vulguin denunciar. Per la seva banda, Marina Roig creu que és "un problema d'enfocament", i que tant els mitjans com els polítics "estan posant el focus en una part molt petita de la llei, perquè aquesta és la notícia" i obviant els aspectes més positius del text. Per això demana "calma" davant la situació, com també ho fa Laia Serra, davant les preocupacions de clientes a qui la notícia les ha "generat molta incertesa". "El debat polític ha acabat amagant el debat jurídic", lamenta.

Tot el contrari que Goretti Fernández, per a qui la llei ha estat una "decepció" i cre que "la polèmica no es pot reduir només al masclisme" perquè, a parer seu, "era d'esperar, la llei té moltes llacunes". En aquest sentit, afirma que sense disposició de transitorietat, els legisladors "han deixat gran part del text a la interpretació dels magistrats", els quals, "davant la possibilitat de triar, el que normalment fan és rebaixar la condemna". És per això que creu que la controvèrsia es podrien haver evitat si el problema s'hagués previst i, precisament com ha criticat la ministra Montero, s'hagués tingut en compte el biaix masclista de la judicatura. Per contra, Serra opina que els comentaris de la titular d'Igualtat provenen del fet que "hi ha tribunals que han tirat pel dret i han actuat de manera automatitzada davant una situació que és interpretable", amb la prova que hi ha altres tribunals que han actuat de manera diferent. Així, l'advocada critica que "l'assumpció que l'únic criteri possible és la rebaixa" per part dels jutges "no és raonable", sobretot "quan la rebaixa de penes és del llindar mínim". Amb tot, defensa que en els casos on és possible fer una revisió, que insisteix que es tracta només "d'un sector molt concret de condemnes" on explícitament s'ha aplicat la pena més baixa, cada cas s'ha d'estudiar amb profunditat, i tenint en compte "si hi ha circumstàncies atenuants", entre altres elements.

Com es pot arreglar?

Preguntades sobre si les rebaixes es podrien haver evitat amb una disposició transitòria, totes asseguren que sí, encara que algunes expressen dubtes sobre per què no es va fer. D'una banda, Serra té clar que "no l'incorpora perquè la llei fa modificacions puntuals" al Codi Penal. En canvi, Roig no té clar si es va deixar fora a posta o per manca de coneixement. "No ho sé i, la veritat, no sé què és pitjor", reconeix, i coincideix amb Serra en el fet que "potser ningú ho va pensar, perquè la llei comprèn reformes de 16 lleis a més d'introduir novetats". "No sé a qui se li ha d'atribuir la responsabilitat", encara que, en tot cas, el Tribunal Suprem acabarà decidint com s'ha de procedir. Roig insisteix que de moment no coneixem les dades exactes del nombre de sentències que s'estan revisant ni quantes se'n podrien beneficiar. "Cada tribunal ho està interpretant de la seva manera a l'espera que el TS es pronunciï", afirma. 

Quant a la nova forquilla de condemnes per la fusió dels delictes d'abús i agressió sexual, que redueix la pena mínima dos anys, Fernández opina que "s'hauria d'haver quedat igual" per la delicadesa del tema i pel fet que "aquesta mena de delictes són molt difícils per a la víctima". En canvi, Serra considera que el fet que la forquilla penològica sigui més àmplia, "facilita que el jutge pugui fer una condemna més ajustada" a cada delicte, i per això "la llei ha donat marge de cintura" als jutges per ser més acurats en cada cas concret.

Els aspectes positius de la llei

Malgrat la diversitat d'opinions, totes les entrevistades destaquen punts de la llei del 'només sí és sí' que a parer seu són molt positius. Roig destaca que la llei introdueix un "estatus de protecció a les víctimes d'agressions sexuals que no s'havia vist mai" i que les equipara a les víctimes de violència de gènere "perquè no tinguin por de denunciar". Per il·lustrar-ho, posa l'exemple que als condemnats que se'ls hi suspèn la pena han de seguir respectant mesures de distància de manera obligatòria, a més de participar en un programa formatiu, imposicions que fins ara estaven en mans del jutge. De la mateixa manera, posa l'accent en les disposicions de caràcter processal que introdueix la llei, per tal que la víctima només hagi de declarar un cop, i així evitar que es faci enrere o pateixi una revictimització. A més, comprèn un vast nombre de situacions que fins ara no s'abordaven, com ara en els casos de difusions d'imatges íntimes, que a partir d'ara també es penalitzaran els qui les reenviïn, o en l'àmbit laboral, on "les penes s'han doblat i per primer cop es responsabilitza l'empresa" per no haver-ho evitat. Tot plegat, "mesures molt beneficioses en una part de la llei que està passant completament desapercebuda. Esperem que quan tot això passi ens puguem centrar en les parts positives de la llei, que en són moltes", assegura Roig.