A Catalunya, sovint es té la percepció que la gran majoria de ciutadans a l'estat espanyol, amb algunes limitades excepcions, tenen una visió negativa de la nostra nació i dels seus trets distintius com la cultura i la llengua. També hi ha la sensació que no comprenen la voluntat sobiranista de gran part de la societat catalana, que rebutgen qualsevol intent d'independència, sigui de forma unilateral o pactada, i que tenen recels envers els líders del referèndum de l'1 d'octubre que han acabat a presó i a l'exili. Però fins a quin punt és certa aquesta visió?

Aprofitant les eleccions andaluses que se celebren aquest diumenge a Andalusia, ElNacional.cat ha recorregut alguns carrers de la comunitat autònoma per a descobrir de primera mà les opinions de la societat andalusa envers Catalunya i tot el que hi té a veure. És habitual sentir el discurs anticatalà venir de la ultradreta, i de fet durant aquesta campanya electoral la candidata de Vox ja va aprofitar un debat televisiu per atacar el que va descriure com el "racisme català", així com compartir una oratòria en contra de TV3. El dubte, ara bé, es dona per saber si aquest rebuig és una qüestió de colors, o bé és un sentiment més generalitzat.

Al feu de la ultradreta: El Ejido

Un indret on és d'esperar l'oposició a tot allò vinculat amb Catalunya és El Ejido. Aquesta ciutat a la província d'Almeria va ser el principal nucli urbà en què l'extrema dreta de Vox va aconseguir guanyar a les darreres eleccions autonòmiques. Un vot força relacionat amb la qüestió de la immigració, però que també denota el caràcter real dels seus veïns. I és que El Ejido no sorprèn. Un dels reclams principals és que, en cas d'haver-hi un referèndum per la independència, hauria de poder decidir-ho tot el país. "Estem a Espanya, i per a sortir-ne s'hauria de preguntar a tota la nació", diu el Natalio. La Míriam també ho veu així: "No seria mala idea, perquè al final és Espanya". I reconeix també que aquest posicionament es fa obligat, "perquè a Catalunya hi ha molta gent independentista i no vull que surti". I la Juani recorda que la Constitució diu que Espanya és indivisible, per la qual cosa qualsevol referèndum que no fos a escala nacional seria il·legal.

Pel que fa al català, un tema d'actualitat amb la situació de la llengua a les escoles i l'ofensiva judicial per imposar un 25% de castellà a les aules, també hi ha opinions força coincidents. Algunes de les persones amb qui parlem s'esforcen a referir-se al català com "un dialecte", i també comparteixen la seva opinió sobre la proporció de cada llengua que s'hauria d'emprar. La resposta que genera més consens és la de 50% en català i 50% en castellà, cosa que ja supera la sentència del TSJC, però és que encara hi ha algunes persones que ho veuen massa baix. El Natalio aposta perquè sigui un 60% en castellà, i la Míriam creu que aquesta xifra hauria d'escalar fins al 80%, amb només una assignatura en la llengua pròpia. "Si ets espanyol, el teu idioma és l'espanyol", afirma. I el Ramiro, que va viure la seva infància a Catalunya abans de la immersió lingüística, deixa anar un lament: "Tu imagina't fer les matemàtiques en català, com si no fossin ja prou difícils! Ningú entendria les arrels quadrades".

I unanimitat, novament, en relació amb la situació dels presos polítics i els exiliats. Per al Paco i el Ramiro, Carles Puigdemont és un lladre, un xoriço i un supremacista. "Hauria d'estar a presó, és el primer que haurien de fer", diu un. "Doncs jo el llençaria al mar amb només un flotador i a veure què li passa", afegeix l'altre. La Maria José també té una opinió ben crítica del president. "Lo seu ja és una cosa absolutament intolerable. És una vergonya total que deixa els catalans en molt mal lloc", critica, avisant també que si ella fos independentista el denunciaria. I la Míriam afirma que hauria de passar per presó, afegint que Oriol Junqueras i la resta d'empresonats no n'haurien d'haver sortit. Com la Juani, que creu que amb els indults es va enviar el missatge "que tothom pot fer el que li vingui de gust".

La cosa més sorprenent de tot plegat és que la meitat d'aquestes veus crítiques són de persones que, o bé han viscut a Catalunya, o bé tenen familiars i amics a aquesta terra. No és estrany, tenint en compte la important xifra d'andalusos que van migrar cap al nord durant el segle XX buscant feina. Però sí que sobta el bel·licisme de les seves paraules. Un missatge del Paco és especialment contundent. "Com que els catalans tampoc ens hi volen allà, jo agafaria tots els catalans i els posaria a l'illa de l'Alborán. I això que hi tinc família, i els posaria a ells també per si les mosques".

Al feu de l'esquerra revolucionària: Marinaleda

A l'altre extrem de l'espectre ideològic hi ha el petit poblat de Marinaleda, a la província de Sevilla. Amb només uns 2.500 habitants i perdut enmig dels camps d'oliveres de l'Andalusia d'interior, és tot el contrari d'El Ejido. De fet, l'històric alcalde Juan Manuel Sánchez Gordillo, vinculat al nacionalisme andalús, ja va reivindicar-se com un aliat de la causa catalana quan, en plena ebullició pel referèndum de l'1 d'octubre, va col·locar l'estelada a la façana de l'Ajuntament i va pronunciar-se favorable a la campanya pel sí. Ara bé, malgrat el seu escalf, sembla que no ha aconseguit transmetre aquesta manera de pensar a la resta de veïns.

Aquí, tot i pronunciar-se amb una mica menys d'enuig, també hi ha un sentiment fermament contrari al dret de l'autodeterminació de Catalunya. Per al José, qualsevol referèndum també hauria de celebrar-se a tota Espanya. I res de vies unilaterals: "Això sí que seria motiu perquè tornessin tots a presó, i per estar-s'hi un bon temps". El Rafa i el Raúl ho veuen força similar. "Catalunya és de tots els espanyols i ho hem de decidir tots els espanyols", defensen, basant-se en el fet que hi ha una important presència de població migrant provinent de la resta de l'estat. I barregen conceptes d'un típic discurs populista: "Diuen que volen marxar d'Espanya, però volen quedar-se amb la pagueta que tenen aquí a Espanya, a veure qui ho entén això".

Sobre el català, també una certa aprehensió cap al seu ús exclusiu a l'educació. El José creu que s'hauria d'aprendre en castellà perquè "Catalunya la van aixecar els andalusos, i un 30% de la població ho és". "S'ha de respectar la llengua d'allà on ets, i ells són a Espanya", diu el Raúl, mentre que el Rafa assegura que aquesta qüestió no li preocupa tant com la independència. Però tornen a saltar les guspires quan es menciona el nom de Carles Puigdemont. "Que pagui pel que ha fet, perquè s'ha rigut de tots els catalans", llança. I el José tampoc es talla: "És un pocavergonya i un vividor que ha enfonsat Catalunya", rebla.

L'ovella negra que defensa Catalunya

De les deu persones amb qui conversa aquest diari, encara en falta una. I és que el Fran és realment un cas a part del sentiment majoritari contra l'independentisme i la llengua catalana. D'entrada, ell mateix ja revela que el seu pensament "és una mica diferent del que hi ha a El Ejido". No va errat, sinó que, més aviat, es queda curt. Defineix Catalunya com una "gran part de la societat ibèrica" i un "poble germà". I preguntat per l'autodeterminació, també una resposta positiva i ferma. "Em fa gràcia la gent que diu que ha de votar tota Espanya. Jo crec que només ha de fer-ho la gent que viu allà. Per què hem de votar els altres?". Pel que fa a la immersió lingüística, més del mateix. "El castellà s'aprendrà sí o sí, perquè és la llengua que es parla a tot arreu, per la qual cosa s'ha de fer una discriminació positiva cap a alguns idiomes que no es practiquen tant", i subratlla la importància que els més joves l'aprenguin perquè no es perdi. Per completar el quatre en ratlla, creu que s'ha utilitzat la figura de Carles Puigdemont "com a arma política". Això sí, admet que la seva perspectiva té una explicació: tot i ser d'Almeria, va viure set anys al País Basc. "No sé si tindria una visió tan àmplia si no hagués viscut fora, però aquí hi ha molta gent tancada".