El president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha arribat per sorpresa al Marroc aquest dimarts en la seva segona setmana de vacances en el que ha assegurat que és un viatge "estrictament privat". Segons han informat mitjans marroquins i ha confirmat posteriorment EFE, el secretari general del PSOE ha arribat aquest matí a Marràqueix en un vol comercial per passar-hi uns dies de vacances amb la família. Fonts de la Moncloa han assegurat que el viatge s'ha pagat "íntegrament amb recursos propis" del president espanyol i que no hi ha previst cap acte institucional. Tanmateix, la tria del Marroc com a destí vacacional de segur provocarà una polèmica a Espanya, tenint en compte que la relació de Sánchez amb aquest país ha estat una de les qüestions més controvertides de la seva legislatura. 

Inicialment es creia que Sánchez passaria les vacances a Lanzarote, però segons han informat fonts de l'executiu a EFE, el president socialista en funcions ha estat a Madrid en els últims dies. De fet, va enregistrar un vídeo des de la seu del PSOE a Ferraz en què convidava a "transformar en una majoria parlamentària" la majoria social obtinguda a les urnes el passat 23-J per poder "seguir avançant". La premsa del Marroc ha explicat que Sánchez s'allotjarà en un hotel de luxe i que té previst visitar la regió de Marràqueix i d'Al Haouz i concloure el viatge a Tetuan.

Marroc com a destí vacacional, una decisió casual? 

Sánchez no és el primer president espanyol que tria el Marroc per a un període de vacances, ja que els expresidents José Luis Rodríguez Zapatero i Felipe González ho havien fet anteriorment. Tanmateix, en el cas de l'actual president, la decisió sembla poc casual. El Marroc ha estat un maldecap constant per a Sánchez després que l'abril del 2022 decidís abandonar la històrica posició de neutralitat de l'estat espanyol i atorgar al rei Mohamed VI l'autonomia del Sàhara Occidental. L'acord signat amb el país veí garantia el restabliment de "la plena normalització de la circulació de persones i mercaderies" i dels "dispositius apropiats de control duaner i persones en l'àmbit terrestre i marítim". 

La signatura d'aquest acord, lluny de comportar beneficis per a Espanya, ha comportat problemes. D'una banda, l'anunciada "normalització" en les relacions amb el Marroc no s'ha produït, i les duanes continuen tancades més d'un any després. D'altra banda, el fet d'alinear-se amb els interessos del Marroc va comportar a l'estat espanyol l'enemistat amb Algèria, que va suspendre del tracte d'amistat i cooperació entre els dos països i va imposar un bloqueig comercial el juny del 2022 que encara es manté i que ha comportat pèrdues de milers de milions d'euros a empresaris espanyols. A més, en l'últim any representants del govern marroquí han fet declaracions incendiàries en les quals afirmaven que "Melilla és un presidi ocupat per Espanya" o reclamaven recuperar Ceuta i Melilla.

Si això no fos suficient, cal recordar que el 24 de juny del 2022, 23 persones —segons dades del govern marroquí— van morir quan intentaven creuar la tanca de Melilla. Tanmateix, les ONG calculen que es van produir fins a una setantena de morts, i que alguna es va produir en territori espanyol, enmig d'una actuació molt violenta per part de les forces de seguretat. L'ONU va instar Espanya a investigar la massacre, però la Fiscalia va acabar arxivant la investigació perquè no va apreciar "indicis de delicte". El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, tampoc no va assumir responsabilitats, tot i que el Congrés el va reprovar. 

Per tot el que ha passat, sobta el fet que Pedro Sánchez hagi triat el Marroc com a destí vacacional, un moviment que es pot llegir com una estratègia per demostrar que tot va vent en popa en la relació amb el país veí, i intentar mostrar-se segur de les seves polítiques abans de l'inici d'un nou cicle institucional a les Corts espanyoles.