Nit electoral de decepció pel PDeCAT. El partit hereu del CDC, que presentava la seva candidatura en solitari per primera vegada, ha fracassat en el seu objectiu d'aconseguir representació al Parlament de Catalunya en les eleccions del 14-F. Amb prop del 100% dels vots escrutats, només ha aconseguit el 2,72% (76.836 vots), de manera que no ha pogut superar la barrera del 3%.
La cap de llista, Àngels Chacón, ha declarat que, tot i que no poden estar contents amb el resultat, des de la formació celebren que "el moviment independentista hagi guanyat", però lamenten que aquest "no estigui condicionada per una força de centre". "Sabíem que era un repte difícil, hem decidit presentar-nos amb veu pròpia, però no hem tingut temps", ha afegit. Tanmateix, no ha posat en dubte la continuïtat del partit, "és un partit que existeix i continuarà existint", ha explicat.
Per la seva banda, el president del PDeCAT, David Bonvehí, ha explicat que demà se celebrarà una reunió on la direcció executiva nacional prendrà "les decisions que calguin", però que continuen "sent un partit amb projecte", ha aclarit.
Roda de premsa del PDeCAT després de conèixer el resultat de les eleccions / EFE
Lleida, la demarcació més favorable pel PDeCAT
A diferència del que s'havia pronosticat als sondejos previs, la demarcació on ha estat més a prop d'obtenir representació ha estat Lleida, on l'alcalde de Mollerussa i cap de llista, Marc Solsona, ha obtingut un 4,6% dels vots, sent sisena força, per davant de PP, Comuns o Cs, amb 7.345 vots. Han aconseguit la victòria a les localitats de La Baronia de Rialb, Vilaller, Ivars de Noguera, Preixens, Aitona, Gimenells i el Pla de la Font.
A Girona, en canvi, el partit ha aconseguit un 3,19% dels vots (un total de 8.755). En aquest cas, només ha superat el PP (amb un 1,99%).
A Tarragona, ha obtingut un 2,78% dels vots escrutats (7.687), i han estat superats per tots els partits que han aconseguit representació al parlament. L'única localitat on han guanyat ha estat Forès.
Finalment, el pitjor resultat ha estat a la demarcació de Barcelona, han obtingut un 2,51% dels vots escrutats (53.049).
El PDeCAT volia substituir la CUP
El PDeCAT esperava erigir-se com a "clau de la governabilitat" en substitució de la CUP per evitar que l'esquerra anticapitalista tornés a condicionar la política a Catalunya, com va fer quan va impedir que Mas fos investit president.
Amb el recompte final dels resultats, l’escenari esperat pel partit, on Junts, ERC i PDeCAT sumaven majoria deixant fora la CUP ha quedat totalment descartat, com també ho fa el possible govern on els de Chacón i Sabater es posaven d’acord.
Les primeres eleccions en solitari
Aquestes eleccions han estat les primeres pel PDeCAT, que va ser fundat com a tal el 2016 des de l'antiga CDC. A les eleccions del 2017, el partit es va presentar sota la marca de JxCat, que va obtenir 948.233 vots, un 21,66% del total. La llista encapçalada aleshores per Carles Puigdemont va aconseguir 34 diputats: 17 a Barcelona, 7 a Girona, 6 a Lleida i 4 a Tarragona.
Als anteriors comicis, el 2015, el PDeCAT es va integrar amb ERC i CDC a la coalició JxSí, que va guanyar les eleccions amb 1.628.714 vots, un 39,59% del total. Aquest resultat els va permetre entrar al Parlament amb 62 escons.
Els últims resultats electorals de CiU al Parlament de Catalunya van ser l'any 2012. Aleshores, la llista encapçalada per Artur Mas va aconseguir 1.116.259 vots, un 30,71% del total. Aquest resultat li va permetre tenir 50 escons al Parlament de Catalunya i governar en minoria.
Prèviament, CiU havia guanyat les eleccions del 2003 i del 2006 i va aconseguir 46 i 48 diputats, respectivament. El PSC, ERC i ICV, però, van aconseguir comandar una majoria absoluta alternativa i, en els dos mandats, van deixar Artur Mas a l'oposició. CiU va quedar fora del Govern per primera vegada des de la recuperació de la democràcia.
De la mà de Jordi Pujol, Convergència i Unió havia aconseguit resultats d'entre 1,3 i 1,2 milions de vots, amb majories absolutes especialment folgades el 1984, el 1988 i el 1992. El millor resultat de Pujol, en escons, va ser el 1984, en les segones eleccions democràtiques, quan va aconseguir 72 escons al Parlament de Catalunya.
Imatge principal, roda de premsa del PDeCAT després de conèixer els resultats / EFE