Demà, el Partit Comunista d'Espanya (PCE) farà 100 anys i ho farà amb dos seients al Govern de coalició, la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i el titular de Consum, Alberto Garzón, i una ideologia que s'ha anat transformant per adaptar-se al sistema capitalista.

Certament, però, el PCE, un dels protagonistes de la Transició, ha anat esmicolant-se electoralment. I és que, dels més de vint diputats que Santiago Carrillo va aconseguir en les dues primeres eleccions democràtiques o els vint-i-un que va aconseguir Julio Anguita el 1996 al capdavant de IU, actualment, només disposen de cinc escons agrupats dins de la coalició amb Podemos.

A pesar de la davallada dels de la falç i el martell, el pacte per concórrer amb Podemos a les eleccions generals els ha permès gaudir d'una visibilitat inimaginable temps enrere. Així doncs, el PCE, liderat a dia d'avui per Enrique Santiago, secretari d'Estat d'Agenda 2030, ha aconseguit col·locar dos ministres a l'Executiu de Pedro Sánchez, tot donant més visibilitat als comunistes.

Retorn al poder 80 anys més tard

Han passat més de 80 anys des que el PCE va tenir presència en un govern, d'ençà la Guerra Civil. Avui, el partit disposa de dos europarlamentaris, deu diputats autonòmics, més de 600 regidors i 27 alcaldes.

No obstant, no es pot afirmar que el partit estigui en un bon moment. N'és prova el fet que, des que va començar el segle XXI, els resultats electorals han anat baixant considerablement amb lleugers repunts esporàdics. Les xifres són més sagnants pel que fa a l'afiliació, de 200.000 amb què comptava el PCE l'any 1977 als aproximadament 10.000 que té ara.

Una llarga vida de lluita

El PCE va ser legalitzat el 9 d'abril del 1977, però no va ser fins al 1986 que la formació va impulsar la coalició Esquerra Unida, conjuntament amb una desena de formacions. L'objectiu principal que es van marcar va ser impedir l'entrada d'Espanya a l'OTAN.

La vida del PCE, condicionada en gran part per la Guerra Civil i la lluita antifranquista, troba el seu origen en la fusió de dues escissions del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), la facció creada per la Federació de Joventuts Socialistes el 1920 i el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE), fundat el 1921. Així doncs, el 14 de novembre de 1921 va néixer el Partit Comunista d'Espanya, una formació marxista emmarcada dins l'òrbita soviètica que defensava sumar-se a la Internacional Comunista impulsada per Lenin. El seu primer secretari general va ser Antonio García Quejido, tipògraf de professió.

Inicialment, el PCE creixia considerablement gràcies, en part, a l'emergència popular de la lluita obrera. Consegüentment, va assolir un paper rellevant al bàndol republicà durant la guerra, però la seva derrota va portar els seus dirigents a l'exili i a la clandestinitat.

Una gran quantitat de militants va haver d'exiliar-se a l'antiga Unió Soviètica i va ser des de Moscou des d'on Dolores Ibarruri, La Pasionaria, una figura idolatrada en el món del comunisme espanyol, va liderar la formació a partir del 1942 i fins al 1960, quan va dimitir i va ser substituïda per Santiago Carrillo, un altre dirigent venerat del PCE.

La Pasionaria és un símbol de gran importància per al PCE. És per això que, precisament el passat divendres 12 de novembre, el secretari general Enrique Santiago va voler commemorar el centenari del partit amb un homenatge a Ibarruri al cementiri civil de l'Almudena. En l'acte, Santiago va aprofitar per deixar clar que Espanya deu molt a aquest partit perquè "ha estat una eina fonamental per construir la unitat de tots els demòcrates”.

Enrique Santiago, que encapçala el PCE des d'abril del 2008, va sostenir que el PCE ha estat el partit que més ha fet per les llibertats públiques i el benestar dels ciutadans, i va recordar tots aquells que el van enterrar abans d'hora que ara formen part de l'Executiu: "Hem trencat l'exclusió de la Guerra Freda que prohibia l'entrada de comunistes als governs".

 

 

Imatge principal: La vicepresidenta segona del govern espanyol  i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, a la festa del centenari del PCE/ Europa Press