El 10 de febrer de l'any 2020, Paz Esteban López va prendre possessió del càrrec com a nova secretària d'Estat directora del Centre Nacional d'Intel·ligència. I ho va fer davant la mirada de la ministra de Defensa, Margarita Robles. La mateixa Esteban va reconèixer en aquest acte, la gran confiança que li havien donat Robles i sobretot el mateix president espanyol, Pedro Sánchez: "Us agraeixo aquesta reconeixement perquè heu fet una aposta molt nova i heu enviat un missatge clar de recolzament cap a la institució, que tots valorem molt positivament i agraïm".
Una confiança cega que amb l'espionatge que ara la Moncloa assegura tenir constància que han patit, precisament, Sánchez i Robles, deixen en molt mal lloc la líder del CNI. De fet, Esteban ve d'una llarga tradició en aquest organisme. Ja era secretària general del centre des de juliol del 2019 de forma interina en substitució del seu predecessor, Félix Sanz. I va ser la segona veu del CNI durant la celebració del referèndum de l'1 d'octubre. En definitiva, els seus darrers anys acumula més fracassos que èxits.
"El repte més immediat és la societat de coneixement"
Si tirem d'hemeroteca, el discurs que va pronunciar el 2020, constaten que la fita més gran que es va marcar no ha pogut aprovar-la. "Els reptes més immediats és que el CNI ha de ser més modern, flexible, innovador i sobretot adaptar-se a la societat del coneixement on vivim". Una societat del coneixement, marcada per l'ús de les noves tecnologies que és per on ha quedat qüestionat el treball del CNI, que encara ha de treure's l'entrellat de quins errors ha comès o de quina manera ha actuat.
"Em correspon liderar la transformació digital"
El clímax d'aquelles paraules que ara se li giren en contra és aquest: "Em correspon liderar el projecte de transformació digital, que té marcat un caràcter transversal, que no es limitarà a la transformació tecnològica i afectarà tots els sectors d'activitat del servei. Volem fer un salt qualitatiu que incrementarà la nostra eficàcia en un entorn de seguretat cada vegada més feixuc i que ens exigeixen noves respostes que posin en valor la intel·ligència del servei de l'Estat". Però ja advertia de les mancances: "Serà un procés llarg i no exempt de dificultats".
Esteban, que també té la filla treballant dins el CNI, tenia deures. Així doncs, la ministra Robles, a banda del compromís en el control digital que la mateixa directora va subratllar, també li va demanar un altre desig que no ha estat satisfet: "Treu aquesta casa del focus mediàtic on està instal·lada des del 2017", fent referència a la guerra entre Sanz i Roldán, l'1-O o el comissari José Villarejo. Però els escàndols han anat a més si tenim en compte també el safareig que es va donar amb Joan Carles I i els seus escàndols fiscals i la seva examant Corinna Larsen i, la cirereta, l'espionatge.
"Estarem tranquils"
Aquell dia i el que es va sentir en la presa de possessió, encara ressona. En el llistat de demandes, Robles també va assegurar que amb Esteban, "tot el món tindria constància que hi ha un control judicial i parlamentari que permet estar tranquils i assegurar-se que es compleixen i respecten les normes i procediments". Ahir, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, admetia que l'espionatge a la Moncloa "era de fora" però poca informació més va poder detallar.
L'any 2004, Esteban va pujar a òrgans directius. Després, el 2010, Sanz Roldán la va nomenar cap del seu Gabinet Tècnic, on va estar fins al juny del 2017. Aleshores, i després de la dimissió de Beatriz Méndez de Vigo, el Consell de Ministres la va nomenar Secretària General del CNI, la segona a bord, tot i el no de Soraya Sáenz de Santamaría. I amb el PSOE, va arribar la seva consolidació. Després de 40 anys a la institució, va començar en càrrecs menors, pot quedar relegada com el seu predecessor.