Patrimoni Nacional assumeix despeses extres de la casa reial que en cap cas formen part dels criteris estatutaris marcats per aquesta institució. L'últim exemple l'ha confirmat el mateix govern de Pedro Sánchez. A través del Consell d'Administració de Patrimoni Nacional es va assumir íntegrament el pagament de les indemnitzacions dels deu treballadors del iot Fortuna de Joan Carles I. En total, la despesa arriba a 1.235.441 d'euros. L'emèrit va renunciar a la tripulació l'any 2013 i ara surt a la llum.

L'import es recull no per un acte de transparència sinó per l'interès personal d'un diputat al Congrés. Els més d'1,2 milions venen donats com a resposta parlamentària de l'executiu al senador de Compromís, Carles Mulet, que demanava explicacions al Govern del cost per "l'acomiadament improcedent" dels deu treballadors d'aquest iot. El mateix Mulet ha publicat a través de twitter les raons que li han donat. El pagament als treballadors es va tramitar a través d'un crèdit extraordinari finançat a través d'una transferència del Ministeri de la Presidència. Per assumir la despesa total, es va ordenar una transferència de crèdit des del programa pressupostari d'imprevistos, d'acord amb els pressuposts generals de l'Estat de 2013.

Segons es justifiquen, l'any 2013 el rei Joan Carles I va renunciar al iot Fortuna, que es va deslligar a través d'un reial decret. Això va implicar liquidar el contracte de manteniment del iot que, fins aleshores, Patrimoni Nacional tenia subscrit amb l'empresa Unión Naval València SA. Aquesta companyia va ser liquidada, curiosament, el 2019. L'últim propietari era Vicente Boluda, expresident del Real Madrid. La decisió es va prendre set anys després d'abandonar l'activitat de construcció de vaixells i acomiadar tota la plantilla per manca de comandes. Boluda és un amic íntim de Joan Carles i un dels qui l'han recolzat ara que ha marxat als Emirats Àrabs Units.

Què fa Patrimoni Nacional?

Si donem una ullada al seu portal web, podem llegir que des de Patrimoni Nacional se centren en uns "tallers necessaris per poder atendre tant la restauració d'obres d'art com per donar suport als actes oficials que en els diferents palaus s'organitzen en representació del cap de l'Estat". A tall d'exemple, aquest dissabte reobren el Jardí de l'Illa d'Aranjuez en un treball progressiu per restablir els jardins botànics estatals. Ara bé, segons les darreres dades públiques del 2015, es destinen 122 treballadors a la Zarzuela. Hi ha diversos perfils, entre ells un arquitecte tècnic i una enginyera, però també especialistes en protocol per saber com actuar dins les dependències del palau.

El passat mes de gener ja va sumar un altre escàndol. L'entitat s'ha fixat gastar per aquest 2021 fins a 500.000 euros en el manteniment de tres piscines de la Casa Reial. Aquests diners surten del Ministeri de Presidència. Un òrgan que té, oficialment, la finalitat de preservar el patrimoni històric i cultural, però no una piscina particular sense cap mena d'atractiu arquitectònic. En el cas de les piscines, són dues d'estiu i una de climatitzada per a la temporada d'hivern. I s'excusa amb el fet que compleix el decret marcat pel Ministeri de Sanitat que estableix "la cura d'espais públics i privats". A efectes pràctics, en aquestes piscines tan sols es poden banyar Felip VI, la seva família i els convidats.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat