Tot i que finalment la popular Cantada d'Havaneres que dona el tret de sortida a l'estiu a Calella de Palafrugell es va acabar, com és tradició, amb el públic entonant El Meu Avi, aquesta cançó no formava part del programa. L'Ajuntament del municipi va demanar als grups d'havaneres que no la toquessin després que un documental de TV3 sobre l'autor revelés uns suposats vincles de l'autor, el militar Josep Lluís Ortega Monasterio, amb una xarxa de prostitució infantil, que va motivar la presentació d'una querella per part de la seva família. Setmanes després, aquesta polèmica ha entrat de ple al Parlament de Catalunya i la cambra ha reprovat la censura de l'havanera, a proposta de Junts. Concretament, s'ha aprovat el punt de la moció sobre el compromís del Govern amb els símbols nacionals de Catalunya que reclamava aquesta reprovació per una censura "corregida de manera contundent per part del públic de la Cantada d'Havaneres de Palafrugell".
La majoria que ha aprovat aquest punt ha estat ben curiosa: hi han votat a favor els partits del bloc independentista (Junts, ERC, CUP i Aliança Catalana) però també PP i Vox. Els ultres, en un dels pocs missatges en català, van criticar la decisió de l'ajuntament, amb el PSC al capdavant: "És un autèntic disbarat. És la nostra havanera. Prou de manipulacions històriques. Prou d'acabar amb la nostra llibertat, identitat, cultura i tradicions", deia llavors el portaveu Joan Garriga. En canvi, els Comuns s'han abstingut en la votació i el PSC hi ha votat en contra.
Rebuig a iniciar accions judicials pel gag catalanòfob
Aquesta moció de Junts també incloïa instar el Govern a posar en marxa "les accions judicials oportunes per delicte d'odi o de discriminació per raons lingüístiques" pel mediàtic gag que una companyia de teatre va fer en un acte oficial de l'Ajuntament de Barcelona i on es ridiculitzava la llengua catalana i els seus parlants. En aquesta ocasió, però, el punt no ha tirat endavant, ja que la cambra s'ha dividit entre els independentistes, que han perdut majoria, i l'unionisme. Tant Junts, com ERC i la CUP havien demanat repercussions per aquest esquetx emparat per l'ajuntament en un acte on es va constatar que el 99% de les discriminacions lingüístiques a la capital catalana les pateixen catalanoparlants. La dreta, que sovint menysprea i posa a la diana de les seves polítiques la immigració, va sortir a defensar aquest col·lectiu teatral, format per dones de l'Amèrica Llatina.
El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que va rebutjar el gag i va traslladar a l'ajuntament el seu malestar pels fets, ja havia advertit que considerava que la via legal no era la millor per lluitar contra aquesta mena de discursos, malgrat que la recull el Pacte Nacional per la Llengua aprovat en aquesta legislatura.