Per primera vegada en gairebé mig segle, la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell no tanca amb El meu avi, la icònica peça que havia esdevingut símbol de l’esdeveniment i part del patrimoni sentimental de Catalunya. La decisió de l’Ajuntament de Palafrugell de suprimir-ne la interpretació de la cloenda, després que un documental vinculés l'autor, Josep Lluís Ortega Monasterio, amb una presumpta trama d’explotació sexual de menors, ha despertat una onada d’indignació entre el públic fidel a la cantada, que s’ha rebel·lat i ha cantat la icònica havanera, juntament amb els músics, que han entonat la cançó des de l'escenari.
Al llarg de la setmana, els assistents a la cantada s’han organitzat a través de les xarxes socials per entonar el tema i evitar així que caigui en l’oblit. I així ha sigut. El públic ha cantat El meu avi en un acte de rebel·lia respecte a la decisió del consistori socialista de Palafrugell. De fet, abans de la cantada circulava entre les persones mobilitzades per entonar la icònica havanera un cartell amb la lletra.
Des del moment de l’anunci de l’Ajuntament, les xarxes socials han estat l’altaveu d’un moviment espontani que rebutjava la retirada d’El meu avi del repertori oficial. Desenes d’usuaris ja havien anunciat que acudirien a la cita decidits a mantenir viva la tradició entonant la cançó. Entre els primers a sumar-s’hi hi havia Joan Plana Sagué, exalcalde de Roses, que va assegurar aquesta setmana que seria a la cantada i s’uniria a la iniciativa.
Dissabte seré a la cantada d’havaneres de Calella, i seré dels que cantaran El meu avi a cappella.
— Joan Plana Sagué (@joan90plana) June 30, 2025
“És el moment de deixar pas a un repertori nou”
La decisió de suprimir El meu avi com a cant de cloenda ha estat defensada per l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, com una aposta per la renovació. “Vam dir que reflexionaríem sobre si calia renovar-lo i considerem que toca”, va afirmar, tot assegurant que no es tracta d’una prohibició. El canvi arriba després de la polèmica generada pel documental Murs de silenci, que vincula el compositor de la peça amb una xarxa d’explotació sexual de menors. “Portem prop de seixanta anys de Cantada d’Havaneres, i és el moment de deixar pas a un repertori nou”, va argumentar Millán, deixant la porta oberta a una possible recuperació del tema en futures edicions i precisant que els grups podien continuar interpretant altres peces de l’autor si així ho desitjaven.