La Diputació Permanent del Parlament ha aprovat aquest divendres un suplement de crèdit de 1.850 milions d'euros per atendre els increments de despesa després de la pròrroga pressupostària dels comptes de 2023, després de no aconseguir-se aprovar els pressupostos d'enguany, que va portar Pere Aragonès a avançar les eleccions al pròxim 12 de maig. El contingut del decret ha estat presentat per la consellera d'Economia de la Generalitat, Natàlia Mas, i ha tirat endavant amb els vots a favor de PSC, ERC, Junts i Comuns, el rebuig de Vox i l'abstenció de CUP, Cs i PP, i Vox ha votat en contra. Segons ha detallat Mas, amb el suplement es podran afrontar les despeses més grans previstes en àmbits com la salut, educació, l'increment retributiu del 2% previst per als funcionaris, i concedeix un crèdit extraordinari de 9,8 milions per a una subvenció al centre tecnològic Leitat. Mas ha assegurat que és imprescindible que el decret tirés endavant "per al bon funcionament dels serveis públics de Catalunya i també per al conjunt dels empleats públics que el conformen".
Educació i sanitat
En concret, en educació es garanteix la continuïtat de mesures com la recurrència de les places necessàries per al curs 2023-2024, el desplegament del mòdul econòmic per a alumnes amb necessitats especials i la cobertura del menjador escolar i les sol·licituds de beca, tant en centres públics com concertats. Pel que fa a salut, també es preveu el finançament necessari per fer front a "noves necessitats de despesa derivades de l'envelliment de la població", com ara l'augment de medicació hospitalària de dispensació ambulatòria o una major durada de tractaments de malalties cròniques, així com mesures que afecten despeses de personal.
A més, habilita "els crèdits necessaris per cobrir la previsió d'increment retributiu del 2% per als treballadors públics i el seu impacte proporcional sobre els concerts educatius, sanitaris, de serveis socials i d'igualtat i feminismes, i el personal dels centres universitaris". També permetrà materialitzar millores de les condicions laborals i salarials aprovades per a professionals sanitaris i atendre l'increment de places de Mossos, bombers i funcionaris de centres penitenciaris. Finalment, permetrà el pagament de contractes de subministraments i serveis i compromisos de despesa ja adquirits amb tercers, com a obres licitades que han iniciat l'execució o subvencions pluriennals ja atorgades.
Pal·liar la sequera
Hi ha una partida de 145,2 milions d'euros en inversions i ajudes per pal·liar els efectes de la sequera, que inclou 30 milions per finançar possibles accions per aportar aigua al sistema d'abastament de les conques internes com ara el transport d'aquest recurs amb vaixells i o l'ús de dessaladores portàtils. El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha destacat que el decret permetrà assegurar les inversions previstes pel 2024, tant per a obres d'emergència com per assegurar el proveïment d'aigua. Mascort ha afirmat que es tracta d'un decret "prioritari i inajornable". L'oposició ha aplaudit que la mesura serveixi per pal·liar els efectes de la sequera, però també han criticat que les ajudes arribin "tard". El conseller també ha subratllat que el decret facilitarà que l'ens d'abastament Ter-Llobregat assumeixi l'explotació del manteniment del Canal Segarra-Garrigues. El Govern va aprovar el decret llei a finals de març, pel suplement de crèdit i mesures financeres per intentar pal·liar els efectes de la sequera i l'emergència climàtica.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!