Les banderes espanyola i catalana onejaran a partir d'ara de manera permanent a la façana del Parlament de Catalunya i no només els dies que hi hagi Ple, com es feia fins ara. Així ho ha acordat aquest dimarts la Mesa de la cambra legislativa catalana, en compliment de les mesures cautelars imposades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). L'alt tribunal a Catalunya ha desestimat el recurs que va presentar a l'abril la Mesa del Parlament, que rebutja el canvi i vol mantenir el costum, però acata la decisió dels jutjats per protegir els funcionaris encarregats d'hissar les banderes.
L'ordre del TSJC parteix d'una demanda de l'entitat Impulso Ciudadano, vinculada al qui fou diputat de Ciutadans José Domingo, que reclamava la presència de la bandera i sosté que no mantenir-la és inconstitucional. També criticava que la senyera catalana tingués una presència predominant als espais del Parlament. La sala cinquena del contenciós administratiu del TSJC va estimar parcialment la petició de mesures cautelars d'aquesta organització el passat 20 de març.
L'alt tribunal a Catalunya va justificar la decisió remetent a la doctrina del Tribunal Suprem sobre la llei de regulació dels símbols oficials, segons la qual les banderes s'han d'utilitzar cada dia a tots els edificis oficials. Tanmateix, el tribunal va rebutjar altres reclamacions d'Impulso Ciudadano, com la presència obligatòria de la bandera espanyola a més espais interiors de la cambra. Des de la Mesa del Parlament van defensar que no existeix "tracte discriminatori" entre la bandera espanyola i la catalana, perquè totes dues onegen únicament a la façana de l'edifici quan hi ha Ple.
Així, la Mesa va presentar a l'abril un recurs contra aquesta ordre. En aquest, es defensava que es compleix la llei de banderes i que el fet de només onejar les banderes a la façana quan hi ha ple és un costum que data de 1981, ratificat posteriorment en un acord de la Mesa del 2009. L'objectiu és comunicar d'aquesta manera a la ciutadania que hi ha sessió parlamentària. La sala cinquena del Contenciós Administratiu del TSJC, però, ha desestimat aquest recurs. Així doncs, quan s'acabi el Ple d'aquest dijous, les dues banderes es mantindran a la façana i no es trauran com s'havia fet sempre.
Un costum o una qüestió política?
La qüestió ha portat cua política. El Parlament ha mantingut durant tot aquest temps la voluntat de seguir el costum i s'ha mantingut així mentre no hi ha hagut una resolució ferma que els obliga a onejar les banderes cada dia. El grup parlamentari de Vox va reclamar a l'abril que s'acatés de manera "immediata i efectiva" l'ordre del TSJC i va rebutjar com a "inadmissible" l'argument del costum. El partit d'extrema dreta va valorar que no tenir-les és una "greu vulneració del principi de neutralitat institucional" i un "menyspreu als símbols que representen tots els espanyols". També van posicionar-se a favor de posar les banderes sempre des del PSC. La seva portaveu, Lluïsa Moret, va defensar que "és important que tots els símbols que representen el nostre país estiguin a les portes de les institucions".