Les paraules es poden convertir en armes subversives en mans del Govern de la Generalitat fins a aconseguir obsessionar l’Estat. Així ho demostra l’ofici que va fer arribar dimarts el Ministeri d’Exteriors vetant el corredor 5G del Mediterrani i on reclama "adequar el llenguatge" de l'acord. La mateixa preocupació que s’ha fet evident en altres requeriments del govern de Pedro Sánchez, i fins i tot de manera verbal en reunions de treball entre els dos executius.

El text en què es considera inadequat l’acord sobre 5G entre Catalunya i Occitània reclama “adequar el llenguatge del text a la seva naturalesa jurídica”. En concret, “incloure la referència al Regne d’Espanya junt amb la menció del signatari, tots els cops que es faci referència a la Generalitat de Catalunya”.

L’ofici del Ministeri d’Exteriors critica igualment que en anglès, entre altres qüestions, es parli de la conselleria com a Ministry i del conseller com a Minister. “Aquests termes solen utilitzar-se en relació amb entitats estatals”, adverteix per reclamar que se substitueixi per la denominació Office i Department.

No és només una preocupació del departament de Josep Borrell. Una esmena similar apareixia com un dels arguments de pes en el requeriment d’incompetència que el Ministeri de Presidència de Carmen Calvo va fer arribar a la Conselleria d’Exteriors, en relació al Pla estratègic d’Acció Exterior aprovat pel Govern el mes de juny.

Catalunya i Espanya

En aquest cas es retreia a la conselleria que fa un “ús orientatiu del llenguatge” (pàgina 10). “Enlloc es menciona que Catalunya és una Comunitat Autònoma o regió d’Espanya”, denuncia el ministeri, que especifica que en el document recorregut es privilegia el terme país o Govern per referir-se al "govern autonòmic". El ministeri fins i tot es va molestar a comptabilitzar que en el text “a Catalunya mai se la qualifica de Comunitat Autònoma, ni de regió, sinó que en les aproximadament 150 vegades que el pla s’hi refereix, ho fa amb un altre nom, com a país o com a Govern”.

 

També en el cas del Pla d’Acció Exterior la traducció anglesa que fa la Generalitat preocupa el ministeri, en concret la traducció que es fa d’actor reconegut en el món com a "country recognised around the world" i la de conseller com a "Minister".

La llista de retrets lingüístics no només s’allarga sinó que s’hi afegeix un segon epígraf sobre “falta de rigor en termes utilitzats”, on es reporta l’ús que es fa de paraules com acords o convenis, que en el cas d'un govern autonòmic haurien d'afegir-hi l'epígraf de no normatius o administratius.

Segons els arguments del ministeri, l’omissió que es fa en el Pla estratègic d'Exteriors de les referències a competències de l’Estat produeix confusió i “ofereix una projecció de Catalunya com a Estat” i com a “subjecte internacional”. Tot plegat, segons s'argumenta, provoca un “menyscabament de les competències estatals”.

No són casos aïllats. L'exigència de citar l’estat espanyol rere les referències al govern català s’ha expressat també verbalment en reunions de treball entre els dos executius, segons fonts del Govern, que ja ironitzen que "deu ser una consigna".

La preocupació pel llenguatge utilitzat pel Govern ja es va convertir en un dels cavalls de batalla de l'executiu de Mariano Rajoy, que fins i tot va presentar recurs contra la denominació de la Conselleria d'Afers Exteriors de Raül Romeva. En aquella ocasió, el Tribunal Constitucional va donar la raó a l'executiu popular, tot i admetre que la denominació d'Afers Exteriors ja havia estat utilitzada anteriorment pel Govern. El TC va atribuir el seu veto al fet que en aquest cas s'havia aplicat al nom d'una conselleria i, a més, quedava emmarcat "en el context de les passes donades pel Parlament i la Generalitat per avançar en el procés secessionista".