El rei Joan Carles I es va passar la tardor del 2025, especialment el mes de novembre, de gira mediàtica. Com qualsevol cantant que promociona un disc o un actor que presenta una pel·lícula, l'Emèrit va publicitar les seves memòries, amb el títol Reconciliación, en diverses entrevistes en mitjans francesos, on se situava com a víctima i es lamentava que la relació amb el seu fill , Felip VI, era complexa (en culpava la seva dona, la reina Letícia) i amb les seves netes, Elionor i Sofia, inexistent. També es planyia reiteradament per no poder viure el país sobre el qual va regnar, durant 39 anys, tot i assegurar que es trobava bé a Abu Dhabi, on va fugir, ofegat pels escàndols, l'agost del 2020. Davant dels francesos, deixava oberta la porta al seu retorn, però assegurava que aquest dependria "de la situació i del moment". Després de complir 88 anys a principis de gener, sembla que aquest moment s'està acostant. La desclassificació per part del govern espanyol dels documents del 23F, anunciada per sorpresa dilluns passat i executada dimecres per acord del Consell de Ministres, han suposat una empenta pels seus plans i pocs dubten que s'han activat els mecanismes per a l'operació Salvem el soldat Joan Carles.
Poc abans que sortissin publicats els documents, Felipe González intervenia en un acte al Senat demanant que tots els papers sortissin a la llum i reivindicant la figura de l'Emèrit com a clau perquè el cop d'estat del 23F no prosperés. Ho feia davant Felip VI, que va assistir de públic a l'acte, anticipant-se als documents. Pel to de l'expresident del govern espanyol semblava que el contingut havia de jugar a la contra de Joan Carles I, però, minuts més tard, les sospites es diluïen. Els arxius parlaven de reunions amb els colpistes després de la irrupció dels guàrdies civils d'Antonio Tejero pistola en mà al Congrés i recollien també els intents d'incriminar-lo, tot i que en quedava exculpat. Una versió coincident, de fet, amb l'autoexculpació que el mateix Joan Carles fa a les seves memòries. Dies abans, José María Aznar, va compartir al seu Instagram una fotografia amb el monarca, on el definia com el "rei de les llibertats i la democràcia a Espanya". El popular no va detallar cap més element sobre la trobada, tampoc on va ser presa la imatge. La publicació es va omplir de missatges de joancarlistes que reclamaven el retorn del fugit a Espanya.
Feijóo posa la primera pedra
A banda dels expresidents del govern espanyol, qui va posar la primera pedra per a demanar el retorn de l'Emèrit a Espanya va ser Alberto Núñez Feijóo. En una piulada, aquest dijous, el líder de l'oposició i del PP va assegurar que la desclassificació dels documents (que inicialment el seu partit havia titllat d'una cortina de fum del govern de Sánchez) hauria de servir per "reconciliar els espanyols amb qui va parar el cop d'estat". Els populars sempre han estat molt benevolents amb Joan Carles I.
L'agost del 2020, el dia de la fugida cap a un parador desconegut, fins que no es va confirmar que es trobava al Golf Pèrsic, els populars van voler lloar la seva "fonamental contribució", mentre carregaven contra l'extrema esquerra. Ara, Feijóo reclama que, malgrat que els "errors innegables" pugui tornar a Madrid per "passar l'última etapa de la seva vida en dignitat i en el seu país". Davant l'enrenou que va generar la seva piulada, el gallec va afegir després que havia comunicat a la Casa Reial la seva intenció de publicar el missatge. La batussa política constant entre el govern espanyol i el PP no cessa i la vicepresidenta Maria Jesús Montero ha acusat Feijóo de ser un oportunista i buscar un xoc entre la Casa Reial i l'Executiu de Pedro Sánchez.
Pedro Sánchez s'ha referit en molt poques ocasions a Joan Carles I. Sempre es limita a lloar la figura del seu successor, Felip VI, però sobre l'Emèrit acostuma a guardar silenci. Ara tampoc no ho ha fet i el portaveu del govern espanyol sobre aquesta qüestió ha estat el ministre de Presidència, Félix Bolaños, que s'ha rentat les mans i ha assegurat que la decisió de tornar només correspon a l'exmonarca i que la pilota és a la seva teulada, no a la del govern "ni de bon tros" a la del principal partit de l'oposició. "Es pot actuar bé el 23F i actuar malament en altres coses, és el que passa a la vida", va reflexionar sobre Joan Carles. L'Executiu ha intentat posar distàncies amb el Borbó, refugiant-se en la figura del seu fill, malgrat que la fugida als Emirats Àrabs es va gestar amb Sánchez com a president i amb un paper especial per a la llavors vicepresidenta Carmen Calvo.
Un rei amagat per protegir la princesa
Al debat sobre el retorn de l'excap de l'Estat només hi faltava conèixer la posició de la Casa Reial, que l'ha tingut amagat durant l'últim lustre: des del 2020, no hi ha ni una sola foto de Joan Carles I amb les seves netes Elionor i Sofia. Els únics cops que pare i fill han estat vistos en públic ha estat en el marc dels funerals de la reina Isabel II d'Anglaterra i de Constantí de Grècia, on no van assistir ni la princesa ni la infanta. En canvi, elles dues sí que es van desplaçar aquest gener a Grècia per acomiadar la seva tia Irene de Grècia, germana inseparable de Sofia, mentre que Joan Carles I es va quedar a la seva mansió. Això no vol dir que no s'hagin vist, però amb la voluntat de projectar Elionor com una reina del segle XXI s'ha provat d'allunyar-la al màxim del seu avi, tal com ell mateix ha lamentat. L'Emèrit no va ser convidat a la jura de la Constitució de la seva neta al Congrés, però sí a un esmorzar familiar privat a Palau. A la Zarzuela hi va tornar el 22 de novembre passat, per participar en un altre àpat familiar, amb motiu dels 50 anys de la seva coronació després de la mort del dictador Francisco Franco, que el va designar successor a títol de rei.
Joan Carles tampoc no ha assistit com a convidat a cap entrega dels premis Princesa d'Astúries, a diferència de la seva dona Sofia, que sempre fa costat a la seva neta. Això sí, les visites de l'Emèrit a Espanya per participar de regates a la localitat pontevedresa de Sanxenxo, a poques hores en cotxe d'Oviedo, la capital asturiana, on se celebra la cerimònia dels guardons, han estat una constant durant els últims anys. Al club nàutic de la població gallega, on l'allotja el seu fidel amic Pedro Campos, hi és benvingut, al teatre Clara Campoamor, no. De fet, Joan Carles ha viatjat a Espanya i ha tornat al seu exili daurat entre 16 i 18 vegades des del 2020, la majoria de vegades per participar a les regates i en algunes ocasions per sotmetre's a proves mèdiques. En les últimes setmanes s'han desmentit rumors sobre la precarietat de l'estat de salut del monarca.
"Quan vulgui"
En un primer moment, dijous la Casa Reial va fer saber que així com la decisió de marxar d'Espanya va ser, segons ells, de Joan Carles I, tornar també ho ha de ser, en línia amb el que defensava el govern espanyol. Amb aquestes paraules, la Zarzuela, que havia lamentat en els darrers mesos algunes aparicions públiques de Joan Carles, aplanava el retorn de l'Emèrit, però la travessa del desert podria ser una mica més llarga. Aquest divendres, des de la Casa Reial van avisar que, malgrat tenir les portes obertes, per a poder tornar a viure a l'Estat haurà de tornar-hi a tributar pe a "salvaguardar la seva imatge d'especulacions i possibles crítiques, i, per consegüent, la de la Corona com a institució". L'operació tornada, així, està en marxa: caldrà veure si arribarà a bon port.