Els dos diaris de referència de la "vella política", El País i El Mundo, demanen eleccions en els seus editorials d'aquest dissabte, publicats gairebé simultàniament a les 20:30 d'aquest divendres. El Mundo ja n'havia fet un, més tranquil, a les dues i tant. Es coneix que s'han anat engrescant a mesura que passava la tarda. Els dos editorials van de la mà de Ciutadans, l'única força parlamentària espanyola que demana eleccions. Els titulars són molt similars i ben eloqüents: “Eleccions anticipades”, diu El País; “Eleccions anticipades per a garantir l’estabilitat”, El Mundo.

Molt fluixa d’influències va la Moncloa si aquests dos diaris carreguen contra les seves portes amb aquest ariet i tanta força.

Fa l'efecte que a El Mundo li sap molt greu. Usa aquell recurs tan castís de menysprear i castigar molt un tercer abans de dir la seva. En aquest cas esquartera i arrossega la moció de censura promoguda per Pedro Sánchez i el PSOE, com volent evitar que ningú identifiqui la posició del diari amb el dirigent socialista i els seus aliats, entre els quals, horror, les “formacions nacionalistes i independentistes que el convertirien en el seu ostatge polític”. La qualifica de “temerària”, “precipitada i irresponsable”, moguda per “una irrefrenable ambició de poder”, etcètera.

En resum, que rep més Sánchez que Rajoy. De fet, li demana que retiri la moció per a “fer política amb els grups del Parlament que no qüestionen la legalitat constitucional”.

Res de bo

El País, en canvi, buida dos o tres carregadors sobre el cadàver del govern del PP. Un cop llegit l’editorial, tot el que queda per dir de Rajoy i els seus ministres només serien insults, cosa que el diari no fa. No hi troba res de bo, però: “[...] jutgem [...] la capacitat de Rajoy de seguir governant, i no pot basar-se en els possibles encerts econòmics del passat sinó en la seva autoritat política i moral; al dia d'avui, cap”. Buf.

El seu competidor, vista sempre a la dreta, és més compassiu. Toca la cara al govern del PP, però també hi posa alcohol i una mica de perfum. “En dissoldre les Corts i convocar noves eleccions, Mariano Rajoy estaria actuant de manera conseqüent, responsable i amb la necessària visió d'Estat que es demana a un líder polític de talla europea”, l’anima el diari. “No han estat pocs els èxits dels que pot presumir aquest Govern. Sobretot en matèria econòmica. El nostre país és un dels que més creix de forma continuada a la UE i ha recuperat la confiança dels inversors estrangers”, afegeix.

Qualsevol acord amb els independentistes és per a El País “una línia vermella”, clar que sí. Sense dirigir-s’hi directament, adverteix al PSOE que l’actual composició parlamentària no deixa altra sortida que les urnes. Foc nou. L’objectiu hauria de ser un govern que “rescati a Espanya de la greu crisi política produïda per la devastadora sentència del cas Gürtel i el desafiament secessionista”. I més endavant, ho rebla: “L'atomització parlamentària i la concurrència de partits que han apostat per la independència unilateral a costa de vulnerar les lleis són elements que dificulten la presa de decisions”, diu sibil·linament per desacreditar la moció de censura.

Sánchez, no

La qüestió és que si Rajoy no vol dissoldre les Corts i convocar eleccions, la moció de censura ha de comptar amb el suport de Cs, que hores d’ara no s’ha decidit i sembla que més aviat que no la vol (més encara llegits aquests editorials). Si no, la majoria per tombar el govern només suma amb els grups sobiranistes —i encara els hi faltaria un diputat. A cap dels dos diaris, però, agrada la moció de censura perquè, tal com estan regulades (són constructives), posarien Pedro Sánchez i el PSOE al govern. Amb Podemos. Pitjor encara, amb els independentistes!

El moment és de crisi, sí, en el sentit que l’entenia Antonio Gramsci: les coses velles no es moren i les noves no acaben de néixer. És una frase molt suada del pare fundador del Partit Comunista Italià. El que s’oblida sempre és com l’acaba Gramsci. Amb aquest avís: en l’entretant es produeixen tot de fenòmens insans.

Per als dos diaris, especialment per a El País, sempre molt bel·ligerant amb Pedro Sánchez, un govern socialista en aquestes condicions és una agonia. Per més inri, no es poden convocar eleccions mentre és viva una moció de censura —que, d’altra banda, qui l’ha presentada pot retirar a voluntat. L’esperança dels editorials és potser que el PSOE retiri la moció, Rajoy convoqui eleccions i que el PP i Cs sumin la majoria. Y comieron perdices.