El govern espanyol i les comunitats autònomes s’han reunit aquest dilluns a Madrid per celebrar una Conferència Sectorial extraordinària d’Infància i Joventut que hauria d’haver tingut lloc la setmana passada; però es va suspendre a causa de l’apagada general. L’objectiu de la reunió era sortir amb un acord unànime sobre com repartir els 4.400 menors estrangers no acompanyats que es troben actualment a les Illes Canàries i Ceuta. Afortunadament, el Congrés dels Diputats va convalidar a principis d’abril un decret que ja establia una pauta de reubicació en cas que aquesta conferència sectorial no arribés a un pacte. La trobada d’avui ha estat infructífera. No hi ha hagut cap acord de cap classe i només ha servit perquè el govern espanyol i el PP sortissin amb cara de pocs amics tirant-se els plats pel cap. Després de la tensa reunió, la Generalitat també ha sortit a criticar les comunitats autònomes del PP.
La primera a valorar la reunió ha estat, precisament, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez, que ha acusat els populars de posar “pals a les rodes” en aquesta negociació. “La reunió ha començat de forma cordial; les comunitats empatitzem amb el drama humanitari de les Canàries; però hi ha autonomies responsables i hi ha qui s’oposa a fer un repartiment àgil”, ha dit en unes declaracions en les quals ha tret pit de l’esperit “solidari” de Catalunya, ja que és la comunitat autònoma que més menors acull actualment; motiu pel qual en el nou repartiment serà el territori que menys se’n quedi.
Les conselleres del PP que esperaven el seu torn a parlar davant dels mitjans han fet befa que la consellera destaqués el caràcter solidari dels catalans. Quan ha acabat la consellera catalana, ha estat el torn de la consellera de Família, Joventut i Afers Socials de la Comunitat de Madrid, Ana Dávila-Ponce de León. Ha parlat en nom de totes les comunitats autònomes governades pel PP. “Assistim a la continuïtat del procés il·legal per procedir a un repartiment arbitrari i forçós per acontentar un pròfug que ha cuinat els criteris que pretén aprovar el govern”, ha dit en referència a Carles Puigdemont. I ha amenaçat de no complir un repartiment que compensa l’esforç previ realitzat per Catalunya perquè el PP s’esperarà, com a mínim, a què el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre la norma.
Per últim, ha ofert una roda de premsa la ministra Sira Rego, que ha anunciat que el govern espanyol enviarà aquest dimarts un requeriment formal perquè les autonomies enviïn en un termini de deu dies dades reals sobre el número de menors migrants que acullen actualment; ja que hi ha territoris que no han enviat les dades o que fins i tot les han falsejat. Fonts del Ministeri de Joventut i Infància apunten que poc després de finalitzar aquest termini ja es podrà saber quants menors s’acaba quedant cada autonomia.
La reforma de la llei d'estrangeria
El text aprovat a la cambra baixa va reformar l’article 35 de la llei d'estrangeria: es va articular un mecanisme permanent de reubicació dels joves que han migrat sols des de zones d'arribada quan els recursos d'acollida d’una comunitat autònoma arribin al 300% de la seva capacitat. PSOE i Junts per Catalunya van pactar que els criteris ponderessin d’una manera que en els futurs repartiments es tingui en compte l’esforç previ que ha fet cada comunitat autònoma en aquesta matèria. És a dir, que Catalunya —territori que lidera la llista d’autonomies que absorbeix més menors— sigui qui menys n’aculli en la pròxima reubicació.
Així, es van establir els següents criteris, amb les seves respectives ponderacions: població (50%), renda per càpita (13%), taxa d’atur (15%), esforç anterior (6%), dimensionament estructural del sistema de places (10%), ciutat fronterera (2%), insularitat (2%) i dispersió (2%). A banda, el govern espanyol destinarà un paquet de 100 milions d’euros per finançar aquesta nova acollida.
El PP, contrari al repartiment de menors estrangers aprovat pel Congrés
La majoria de les comunitats autònomes governades pel PP s’han oposat a aquest repartiment amb l’argument que envaeix competències autonòmiques; però els dos territoris que s’han declarat especialment en rebel·lia són l’Aragó i la Comunitat de Madrid: en el primer cas s’han negat a entregar al govern espanyol dades sobre la quantitat de nens i nenes que acull actualment; i en el segon s’han entregat dades enganyoses i tramposes per intentar quedar-se’n menys. Totes les autonomies governades pel PP, de fet, han presentat recursos en contra d’aquesta llei.