L'alcalde de Ginebra, Rémy Pagani (1957), ha ofert la seva ciutat i Suïssa sencera per fer de mediadors entre Catalunya i Espanya i trobar una solució política al cas català. Del partit d'esquerres Ensemble à Gauche, Pagani es va reunir fa dues setmanes amb el president del Parlament, Roger Torrent, per expressar-li el seu compromís amb la causa catalana i ha defensat el dret a l'autodeterminació de Catalunya en diverses ocasions. Entrevistat per El Nacional, l'alcalde de la ciutat suïssa critica amb duresa la repressió de l'Estat espanyol i interpel·la Europa per intervenir en el conflicte.

Què li va dir al president Torrent?
Li vaig reiterar el meu compromís. Sempre he tingut la mateixa posició. El passat Dia de la Hispanitat vaig fer un discurs al Consolat Espanyol a Ginebra, que va ser aplaudit per la majoria i escridassat per una minoria. Vaig defensar una solució política i negociada. Perquè el millor és parlar-ho. Invocar l’article 155 no soluciona els problemes. Haurà d’arribar un moment on la gent dialogui.

Ha tingut contactes amb Anna Gabriel i Marta Rovira?
Vaig rebre Anna Gabriel a principis d’any, quan va arribar. I em va traslladar que voldria reprendre els estudis aquí a Ginebra, i que està amb un visat de turista. I he intentat facilitar-li la integració. I a Marta Rovira la rebo aquesta mateixa setmana.

No podem lliurar a Espanya gent que només ha defensat unes idees

Què en pensa de la presència de dirigents independentistes a Suïssa?
No és normal. El primer de tot és admetre que hi ha un problema de fons: de llibertat política i d’expressió. El Govern espanyol i les autoritats legítimes catalanes, com el senyor Torrent, han d’asseure’s al voltant d’una taula per tractar la qüestió de la gent que és perseguida. El cas que segurament és més inadmissible és el dels Jordis. Espanya tracta els diputats independentistes com Erdogan ho fa amb els kurds. Això no és admissible en una democràcia europea.

És comparable a la situació dels kurds a Turquia?
Totalment. Hi ha diputats kurds a la presó, que són desposseïts de la seva protecció parlamentària i privats dels seus drets… Un Estat que proclama la democràcia ha de protegir tots aquells que decideixen fer política, i especialment aquells que entren en un parlament. No han decidit abandonar el seu escó. Per tant, han de ser protegits.

El procés judicial contra l’independentisme és un procés polític?
Sí, és una evidència. Per mi, és un mitjà retorçat i inadmissible per a pressionar els diputats i exdiputats perquè renunciïn a les seves idees. Però això no és el Brasil, on tanquen a la presó presidents com Lula da Silva.

Són presos polítics els independentistes empresonats?
Sí, sí que ho són. No en tinc cap dubte.

Els alemanys han entès ràpidament que la cosa no anava bé

Creu que Suïssa extradirà Marta Rovira?
Esperem a veure què… Ja sabem que les intencions dels jutges espanyols són una mica especials. Però trobo molt correcte el que ha fet la justícia alemanya. Era la primera vegada des de la Segona Guerra Mundial que arrestaven un president català... I ràpidament han entès que la cosa no anava bé.

Ha quedat qüestionada la independència de la justícia espanyola davant els ulls d’Europa?
Jo visc en un Estat de dret, on la justícia és escollida per sufragi universal, no és el Parlament qui escull els jutges. El fet que el Procurador General sigui escollit per sufragi universal dona una independència i una separació de poders molt clara. A diferència d’això, especialment en la qüestió catalana, a Espanya no veiem aquesta separació de poders.

Si Alemanya, Escòcia, Suïssa i Bèlgica tombessin les extradicions, què significaria per a l’Estat espanyol?
Significarà que ho han fet tot molt malament. A Europa, després de la Segona Guerra Mundial, allò que uneix els europeus és la separació de poders. Espero que, com Alemanya i Bèlgica, també sigui el cas de Suïssa. No podem lliurar a Espanya gent que només ha defensat unes idees. Simplement han participat en manifestacions pacífiques. No veig motius pels quals el meu país hauria d’extradir-los.

Està fent servir la repressió brutal i l’autoritarisme estúpid per negar l’expressió de la voluntat del poble català

Què va pensar l’1 d’octubre, quan va veure les càrregues policials contra votants?
Justament el desembre van convidar-me a l’Escola Mediterrània, a la Barceloneta, uns dels col·legis electorals on hi van haver càrregues policials. Vaig fer un discurs, on denunciava que l’Estat central espanyol s’havia situat en l’impàs absurd del rebuig al dret a decidir del poble català. Està fent servir la repressió brutal i l’autoritarisme estúpid per negar l’expressió de la voluntat del poble català.

Vostè ha estat molt crític amb l’aplicació de l’article 155…
Li vaig dir al senyor Torrent, i ho torno a dir: els problemes polítics han de ser resolts políticament. No podem solucionar problemes polítics escudant-nos en articles de la Constitució que fins i tot han perdut el sentit. Aquí a Suïssa canviem cada any articles de la Constitució.

La justícia espanyola fa política quan, per exemple, impedeix que tres candidats puguin ser investits?
Sí, sens dubte. És com si a Suïssa el procurador general vingués a dir que no vol un ministre perquè no li agrada. O que jo li demanés que cessés polítics d’extrema dreta, que fan mítings amb Le Pen com l’Union Démocratique du Centre (UDC).

Vostè ha ofert Ginebra i Suïssa com a mediadors del conflicte.
I el senyor Torrent va traslladar-me la voluntat de trobar una plataforma, un lloc on es pugui discutir discretament o de manera oficial. Nosaltres hem ofert plataformes perquè hi hagi reunions entre Colòmbia i les FARC. Som capaços d’organitzar ràpidament reunions en llocs secrets amb la participació de responsables de l’ONU. He demanat a Michael Møller, director de l’ONU a Ginebra, si hi havia voluntat d’asseure’s en una taula. Al Govern federal també. M’han deixat rebre el senyor Torrent, perquè hi ha aquesta disposició.

Som capaços d’organitzar ràpidament reunions en llocs secrets amb la participació de responsables de l’ONU

Quina resposta ha rebut per part de les autoritats espanyoles?
No he rebut cap resposta, per ara. Res de res.

I l’espera?
Espero que algun dia aprofitaran la plataforma que els oferim aquí per dialogar. Tant de bo pogués ser a Espanya mateix. Però a parer meu serà molt difícil que uns i altres assumeixin un diàleg franc a Espanya.

Un referèndum seria una part essencial de la solució?
No ho sé. No vull ficar-me en l’estratègia, això correspon als polítics. Suïssa es posa disposició perquè el conflicte es resolgui mitjançant el diàleg. Sobre la manera com es resoldrà, no em pronuncio. És als espanyols i als catalans a qui els toca això.

Però en el seu polèmic discurs durant el dia de la Hispanitat, després de l’1-O, va defensar la necessitat de referèndums encara que no agradin als governants.
És cert, és una possibilitat que existeix. A Suïssa ha passat. El cantó de Jura, que pertanyia al de Berna, va ser creat després d’un referèndum. També ha passat en altres països europeus. Són processos democràtics. Però a mi no em toca dir si ha de passar per un referèndum.

Europa és la primera interessada a resoldre el problema català

Com veu el silenci dels països europeus i la Unió Europea?
És extremadament xocant, perquè Europa comet un gran error estratègic. Europa és la primera interessada a estudiar i ajudar a resoldre políticament aquest problema. Si ho intentés aprendria a gestionar els seus problemes interns…

Com l’augment de l’extrema dreta?
Mentre està immòbil, estem assistint a un replegament identitari. Els parlaments europeus avui veuen l’entrada en tromba de grups populistes. Europa no està entenent el que passa, el malestar per assumptes com la globalització, i els ciutadans estan votant pels pitjors populismes, que proposen solucions retrògrades.

L’ONU hauria d’intervenir en el conflicte català?
A l’ONU li he proposat que jugui un paper intermediari. No és l’ONU qui ha de resoldre el problema, però sí que tenen una plataforma. I Europa ha de forçar Espanya a resoldre-ho. No ajuda en res limitar-se a dir que és un afer intern espanyol. És un assumpte europeu.

Com ho veu la societat suïssa?
Hi ha un gran moviment de fraternitat aquí, perquè hem tingut una gran immigració espanyola i catalana. Hi ha molta atenció sobre el que passa. I hi ha un cert temor que tot acabi degenerant. Per això és important no evadir el problema. Insisteixo: és un assumpte dels europeus. Salvant les distàncies, només vull recordar que la Segona Guerra Mundial va començar a Espanya amb la Guerra Civil.